Resultats de la cerca

Vida Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York 1956-61, tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L van Beethoven, F Schubert i D Šostakovič Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A Copland i W Schuman A París, estudià amb N Boulanger 1964-66 Llavors ja havia publicat unes quantes obres…

Format al Magdalen Collede d’Oxford, debutà en la direcció teatral el 1943 amb una versió del Doctor Faustus , de Christopher Marlowe Els anys 1947-50 fou director de produccions a la Royal Opera House, i entre les òperes que posà en escena destaca, per polèmica, una versió de la Salomé de Richard Strauss, amb escenografia de Salvador Dalí El 1962 fou nomenat director del Royal Shakespeare Theatre, companyia amb la qual collaborà des del 1946, i, al costat de l’escenificació d’obres de Shakespeare, adquirí ressonància internacional amb les obres Marat-Sade , de Peter Weiss 1965, premi Tony…

Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc

Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats…

Estudià al Conservatori de Música del Liceu, on es formà com a pianista i en el camp de la pedagogia musical Més endavant amplià els seus coneixements amb R Lamote de Grignon Traslladat a València, el 1947 hi fundà l’Orfeó Universitari, que dirigí fins al 1971 Especialment preocupat per la pedagogia coral en l’àmbit infantil i juvenil, creà i dirigí diverses agrupacions, aglutinades entorn de l’Escola Coral Petits Cantors de València, integrada per uns 300 membres d’edats compreses entre cinc i divuit anys Amb aquests cors s’ha presentat en alguns concerts arreu de l’Estat espanyol i en…

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…

Fou alumne de Josep Munné al Conservatori del Liceu Es perfeccionà amb Joan Manén i ben aviat mostrà els seus dots de nen prodigi A catorze anys emigrà als Estats Units 1916 Gràcies a l’ajut de C Hamilton, es perfeccionà amb L Auer Quan encara no tenia trenta anys ja era director de la Filharmònica de Cuba Després de collaborar amb la Columbia Records, començà el seu interès per la música popular i de ball Formà la primera banda del casino de l’Havana De tornada als EUA 1929, el 1932 formà un altre grup a Nova York, del qual fou vocalista Helen Ward És l’autor de moltes cançons populars de l’…

Estudià a Budapest i al Conservatori de Leipzig, ciutat on el 1929 presentà el seu Concert per a violí núm 1 Visqué a París des del 1931 i a Londres a partir del 1935 Ja en aquests anys les seves obres eren interpretades a Europa i Amèrica El 1940 es traslladà als Estats Units i, installat a Hollywood fou contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer, on treballà per molt temps Dedicat a la composició de música per al cinema fou premiat amb l’Oscar en tres ocasions, per Spellbound 1945, A Double Life 1947 i Ben-Hur 1959 Demostrà el seu classicisme simfònic en films com Quo Vadis 1951, Julius Caesar…

Inicià els estudis de piano a set anys, i poc després, els de violí Quan tenia dotze anys, després d’oferir el seu primer concert a Barcelona, anà a estudiar amb Marchot, deixeble d’E Ysaÿe, al Conservatori de Brusselles, i quatre anys més tard fou guardonat amb el Premi Van Hall, màxima distinció del centre El 1906 començà els seus primers concerts a l’Estat espanyol i creà un quartet amb G Cassadó, Quer i Garangou, actiu fins el 1909 A partir del 1924 formà duo amb la pianista Blanca Selva, i des del 1940, amb la seva esposa, Maria Carbonell També actuà periòdicament com a solista amb l’…

Estudià piano i composició amb Jakob Gimpel i teoria i contrapunt amb Mario Castelnuovo-Tedesco Fou alumne de Miklós Rózsa en les classes de música cinematogràfica que aquest impartia a la Universitat del Sud de Califòrnia Inicià la seva carrera professional al departament de música de la cadena de televisió CBS Ben aviat es guanyà la vida com a compositor per a serials de ràdio i, més tard, per a programes televisius La composició de la música per a la sèrie televisiva The Twilight Zone al final dels anys cinquanta li donà un gran prestigi i s’obrí pas com a compositor de bandes sonores per…