Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
opera buffa
Música
Tipus d'opéra-comique sorgit a l’entorn del 1700 entre els autors de l’Escola Napolitana.
N’havien estat precedents F Provenzale i A Scarlatti, en escriure la primera veritable opera buffa Il trionfo dell’onore , 1718 El desenvolupament de l' opera seria al segle XVIII segregà les escenes còmiques de la resta de l’obra i les confinà als entreactes Amb el nom d' intermezzi , aquestes escenes es convertiren en una mena d’obra còmica curta -dins d’una de seriosa, més llarga- que a poc a poc s’interpretà independentment La més famosa fou La serva padrona 1733, de GB Pergolesi, situada originalment entre els actes de la seva opera seria Il prigionier superbo i representada com a peça…
gorgia
Música
Tipus d’ornamentació improvisada característica de la música vocal italiana (motets, madrigals, etc.) del principi del segle XVII. G. Caccini en descriu la pràctica en el prefaci de Le nuove musiche (Florència, 1602).
música de Lió
Música
Música desenvolupada a Lió (França).
Les dades més antigues sobre activitat musical a la ciutat daten del segle XI, corresponents a la catedral de Saint-Jean, on hi havia una escola de música i on sembla que la polifonia era prohibida Ja durant el Renaixement se sap que hi havia cors en diverses esglésies de la ciutat, com ara la de Saint-Nizier o Saint-Paul Pel que fa a la música profana, la documentació fa referència al conreu de la chanson polifònica i a la presència de nombrosos llaütistes, entre ells Alberto da Ripa Durant el segle XVI, foren molt coneguts els concursos públics de música vocal religiosa, anomenats puys , en…
heldentenor
Música
Terme alemany que significa tenor heroic.
Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior, el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han…
partitura coreogràfica
Música
Anotació dels moviments i gestos de la dansa ordenats segons un sistema específic per mitjà de símbols.
Els primers documents que es coneixen sobre l’escriptura de la dansa i la coreografia daten del segle XV Manuscrit de Bourgogne 1460 De arte saltandi et choreas ducendi , de Domenico da Piacenza 1462 De pratica seu arte tripudii , de Guglielmo Ebreo 1463 Il perfetto ballerino , de Rinaldo Rigoni 1468, i Il libro dell’arte del danzare 1460, d’Antonio Cornazano 1429-84 L’any 1588 Thoinot Arbeau publicà Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , i el 1688 aparegué Le livre de…
trouvère
Música
Nom amb què es coneixen els poetes compositors del nord de França que seguiren el moviment trobadoresc occità, i que utilitzaren per a les seves composicions la llengua d'oil (francès antic).
Foren actius durant els segles XII i XIII i en els seus trets fonamentals formes, estil i temàtica seguiren els models dels trobadors, si bé se’n diferenciaren pel que fa a la llengua El repertori i la manera de fer del món trobadoresc s’estengué a les regions del nord de França com a resultat dels viatges dels mateixos trobadors i dels joglars i, també, a causa de l’entusiasme pel gènere d’alguns promotors poderosos com Elionor d’Aquitània, mare de Ricard Cor de Lleó Després d’un període florent a les corts del nord-est de França, i en part gràcies a la desaparició del moviment trobadoresc…
dualisme
Música
Teoria que considera el mode major i el mode menor no com a derivats l’un de l’altre sinó com a modes oposats i ambdós basats en principis físics que justificarien tant la tríada major com la tríada menor.
Encara que els qui desenvoluparen aquesta teoria foren Arthur J von Oettingen 1866 i Hugo Riemann 1873, basant-se en idees de Moritz Hauptmann 1853, en realitat el problema de la fonamentació acústica de l’acord menor, i per extensió del mode menor, ve de molt lluny El fenomen de la ressonància natural pot servir per a explicar l’origen de l’acord major elements 1, 3 i 5 de la sèrie dels harmònics , però difícilment es pot trobar justificació acústica per a l’acord menor Ja ho intentaren G Zarlino 1558 i JPh Rameau 1722 basant-se en la divisió de la 5a J en la proporció aritmètica base de la…
cistre
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada, amb cordes metàl·liques, molt usat als segles XVI i XVII arreu d’Europa.
També és anomenat cítara Té el cos piriforme, amb el fons gairebé pla La caixa, de poca fondària, sol tenir unes prominències decoratives característiques al punt d’inserció del mànec En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Amb un tir d’uns 45 cm, la fondària decreixent de la caixa harmònica arriba fins a menys de 3 cm Pel que fa a les mides generals, el podem situar entre la guitarra i la mandolina Les cordes, tensades des d’un claviller gairebé pla, generalment ornamentat i amb un ganxo característic a la part de darrere, se subjecten…
estampida
Música
Composició instrumental dels segles XIII i XIV, majoritàriament monofònica.
El terme també designava un tipus de poema en la literatura de la Baixa Edat Mitjana És, possiblement, el primer exemple conegut de música purament instrumental a l’Europa occidental Consta de tres a set puncta o parts, cadascuna de les quals és exposada inicialment amb un final ouvert o imperfecte i es repeteix immediatament amb final clos En aquesta estructura de repetició, la mateixa parella de terminacions es podia aplicar a diverses unitats, fins i tot a totes Aquest esquema posa en relació l’estampida amb la seqüència2 , tot i que no s’ha pogut precisar cap derivació clara entre…
requint
© Fototeca.cat
Música
Clarinet de petites dimensions (42,9 cm), de tessitura més aguda que el clarinet estàndard.
Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa Valentin Roeser,…
,