Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
cabaret
Música
Terme referit, de manera general, a locals on se serveixen begudes i s’ofereixen espectacles variats.
També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’…
grand opéra
Música
Nom que es dona al tipus d'opera seria que es convertí en norma a l’òpera de Barcelona a partir de la dècada del 1830, i que té precedents en l’antiga tragédie lyrique i també en obres com La Vestale, de G. Spontini (1807).
És un tipus d’òpera de gran espectacle, normalment de cinc actes quatre, en alguns casos, que inclou un ballet vistós al segon acte o més tard i escenes collectives i corals de gran volada Ha de tenir quatre o cinc intèrprets de primera línia normalment tenor, soprano, baríton, mezzosoprano i baix La Muette de Portici , dita també Massaniello 1828, de D Auber, i Guillaume Tell 1829, de G Rossini, són considerades les primeres grands opéras El gènere assolí la màxima esplendor amb G Meyerbeer Robert le Diable , 1831 Les Huguenots , 1836 Le Prophète , 1849 L’…
chansonnier
Música
Literalment significa cançonetista, cobler.
Tot i que el nom s’ha aplicat posteriorment a molts cantants francesos, es refereix als autors de cançons i corrandes populars que a França animaven els cabarets del segle XIX i el principi del segle XX El barri parisenc de Montmartre fou el principal lloc de concentració d’aquests cabarets, com Le Chat Noir, on els chansonniers compartien taula amb pintors impressionistes com Toulouse-Lautrec La temàtica de les cançons era molt diversa n’hi havia de taverna, polítiques, rurals, còmiques o romàntiques Entre els grans artistes destaquen Yvet Guilbert conegut pel seu cant parlat,…
giusto sil·làbic
Música
Model d’articulació sil·làbica i rítmica que explica de manera satisfactòria les formulacions rítmiques d’un bon nombre de cançons orals de moltes cultures europees, especialment en casos de fórmules ben simples i que, en canvi, no encaixen gens bé amb els motlles metricorítmics dels compassos convencionals.
Fou proposat per Constantin Brailoiu Le giusto syllabique , 1952, i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó nombre de síllabes i distribució binària dels accents sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 12 En la tradició catalana, el mecanisme giusto sillàbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5 Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans Bibliografia Aiats, J El ritme gs 1212 un cas notable de giusto sillàbic en les…
tiorba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de la família dels (arxillaüts) format per una caixa de contorn piriforme, fons bombat i mànec molt llarg amb doble claviller.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts de mànec Es desenvolupà a Itàlia al final del segle XVI per a realitzar l’acompanyament de les peces en estil recitatiu, i s’adoptà ràpidament a tot Europa com un important instrument de baix continu Fou molt usat durant el segle XVII per a interpretar la part del continu de la melodia acompanyada Nasqué de la necessitat de reforçar el registre greu del llaüt, molt utilitzat i apreciat com a instrument d’acompanyament durant tot el cinc-cents A aquest se li van afegir cordes greus o bordons, allargant…
brunette
Música
Cançó de temàtica pastoral o amorosa cultivada a França durant els segles XVII i XVIII.
S’escrivia per a una, dues o tres veus, amb acompanyament instrumental o sense Ah, petite brunette Ah, tu me fais mourir , la tornada de la cançó Le beau berger Tirsis , podria haver donat nom al gènere
hot-jazz
Música
En els àmbits jazzístics, l’adjectiu hot s’empra per a suggerir les qualitats d’excitament, passió i intensitat.
Els anys vint es parlava de hot-jazz per a distingir el jazz ’autèntic', provinent de l’estil New Orleans jazz , de la música de ball amb elements jazzístics diluïts que tocaven les orquestres més comercials L’expressió hot jazz fou utilitzada pels promotors i crítics francesos Hugues Panassié, a Le jazz hot 1934, i Charles Delaunay, a Hot Discography 1936, amb un significat que abraçava el New Orleans jazz i el període swing
soggetto cavato
Música
Tema o cantus firmus les notes del qual són el resultat de fer correspondre les vocals d’un text a les vocals de les síl·labes de solmització.
Així, en funció de si la síllaba conté la vocal ’a’, ’e’, ’i’, ’o’ o ’u’ es fa correspondre aquesta amb les notes ’fa’ o ’la’, ’re’, ’mi’, ’do’ o ’sol’ i ’ut’ respectivament L’’expressió sogetto cavato prové del tractat del teòric G Zarlino Le istitutione harmoniche , 1559, en què esmenta un sogetto cavato delle parole ’subjecte extret de les paraules’ L’exemple més conegut apareix en la missa Hercules Dux Ferrariae ~1505, de Josquin Des Prés vegeu exemple J Des Prés missa Hercules Dux Ferrarie © Fototecacat/ Jesús Alises
furlana
Música
Antiga dansa popular italiana de tempo ràpid i metre binari compost (6/4 o 6/8).
Originària del Friül Friül-Venècia Júlia, s’estengué per tota la Itàlia septentrional La referència més antiga es troba en el recull de danses editat per P Phalèse Chorearum molliorum collectanea 1583, que conté L’arboscello , un ballo furlano en compàs binari simple Des del final del segle XVII i fins a la meitat del XVIII esdevingué una dansa cortesana francesa, elegant però amb connotacions lascives, amb un compàs diferent 6/8 o 6/4 que mantenia la típica reiteració motívica Es troben furlanes incloses, per exemple, en els ballets d’A Campra, JJ Mouret i JP Rameau, en els Concerts royaux…
quadrilla
Música
Dansa francesa, popular als segles XVIII i XIX, per a quatre o més parelles collocades davant per davant o formant un quadrat.
Es componia usualment de cinc seccions Le pantalon , L’été , La poule , La pastourelle i Finale , totes elles en compàs binari simple o compost i tempo ràpid Els noms d’aquestes seccions provenien de contradanses específiques i es continuaren mantenint amb noves músiques Les seves melodies eren majoritàriament adaptacions de melodies procedents del repertori popular o operístic El nom deriva de l’espanyol cuadrilla grup de genets, aplicat en els ballets francesos del segle XVIII al conjunt de ballarins que interpretaven una entrée Els conjunts de contradanses en aquests ballets…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina