Resultats de la cerca

En el títol d’una obra i referint-se a un instrument o part, indica, per oposició a obbligato , que aquell instrument o part pot ometre’s En la partitura dona llibertat a l’intèrpret per a improvisar, ornamentar i també per a desviar-se d’un metre i tempo estrictes

El seu significat és l’oposat d' ad libitum Durant el Barroc, solia indicar aquells fragments de la part del clavicèmbal -o de qualsevol altre instrument de teclat que realitzés el baix continu- que el compositor escrivia completament, en lloc de ser improvisats per l’intèrpret a partir del baix En la partitura s’indica simplement amb l’expressió obbligato

Aquest mètode fou exposat per Fux en la primera part del seu Gradus ad Parnassum 1725, obra en forma de diàleg que també conté capítols dedicats a la imitació i a la fuga Amb les seves espècies, que actualment s’identifiquen amb el contrapunt rigorós, Fux pretenia reproduir l’estil palestrinià D’altra banda, el seu tractat, que inspirà un gran nombre de tractats posteriors, ha estat i és, encara avui, el mètode d’ensenyament contrapuntístic més popular Amb ell estudiaren i ensenyaren compositors com J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Cada una de les espècies descriu la relació…

Encara el 1725, en el Gradus ad Parnassum, de JJ Fux, el mestre Aloysius recorda al deixeble Josephus l’existència del rodolí " Mi contra Fa/diabolus in musica " mi i fa no representen aquí els noms moderns de notes, sinó que formen part de la locució amb què en l’antic sistema hexacordal es denominava l’interval de tríton El sobrenom, encara ben conegut, ha quedat reduït a fet anecdòtic, però és un record viu del paper que ha tingut el tríton, potencialment destructor de la tonalitat

Tant Antonius de Arena Ad suos compagnos , 1519 com Th Arbeau Orchésographie , 1588 la caracteritzen com una dansa molt similar a la gallarda, però més lleugera i ràpida atès que els seus moviments són menys emfàtics i alçats Com la gallarda, també s’executa seguint el model coreogràfic dels cinque pas , però substituint el vigorós salt final per un moviment més moderat Els tourdions més antics que han sobreviscut són els que apareixen en els reculls del 1530 de P Attaignant Dixhuit basses danses i Neuf basse danses

A partir de la Contrareforma, la música de Palestrina s’erigí com a model a seguir pels compositors d’obres musicals religioses dels països d’obediència catòlica, encara que també es difongué als països de credo protestant En un sentit més ampli, l' stile antico usava els preceptes de la prima prattica prima prattica/seconda prattica Prescrivia l’ús de la polifonia, en especial del contrapunt imitatiu, i el tractament acurat de la dissonància JJ Fux, en el seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725, reivindicà el model palestrinià com a pauta per a la composició…

Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte…

Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises L’expressió també es pot aplicar a altres girs melòdics que comparteixen amb la definició inicial l’abandonament per salt de 3a d’una nota estranya ex 2 En tots els casos, la nota cambiata té un caràcter irregular, ja que es tracta d’una dissonància que no resol per grau conjunt i per tant la seva resolució queda diferida a un moment posterior que té lloc just després del salt Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta figura fou característica de la polifonia del Renaixement, i el seu ús en GP da Palestrina ex 3 ha estat estudiat per K Jeppesen The…

La veu que inicia el cànon es coneix com a dux 'guia' o antecedent La veu que imita el dux s’anomena comes 'company' o consegüent El cànon presenta -com qualsevol imitació, però en aquest cas de manera sistemàtica- una relació temporal que se suma a la diacrònica melòdica i a la sincrònica harmònica i que pot designar-se com a transcrònica ja que la memòria estableix una relació d’identitat entre diferents moments Dit d’una altra manera, en el cànon, un mateix segment es combina tant diacrònicament com sincrònicament ex 1 El recurs canònic condiciona la forma de la peça, però no la determina…

Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció…