Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Petrus Le Viser
Música
Teòric musical francès.
No s’ha conservat cap tractat teòric que es pugui atribuir a aquest autor L’única referència és la que en dona Robert de Handlo en el seu tractat Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum ~1326, en què el cita com una autoritat Le Viser és un dels qui prenen part en el diàleg, juntament amb Franco de Colònia, Petrus de Cruce i Joan de Garlàndia El centre dels seus interessos com a tractadista devia ser la notació mensural
Antoni Besses i Bonet
Música
Pianista i compositor català.
Vida Format al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb J Gibert, J Zamacois i J Massià, més tard es traslladà a París on estudià amb P Sancan i O Messiaen, i a Anvers amb P Gevers Destacat pianista, s’especialitzà en música de cambra i formà duo amb el violinista Gonçal Comellas i el violoncellista Radu Aldulescu Creador bàsicament d’obra per a piano, cal destacar la sèrie dels Preludis místics 1972-98, i el ballet per a piano Joc de cadires , estrenat el 1980 dins el Festival de Música de Barcelona Dins la seva producció per a orquestra hom pot destacar el Concert per a piano i…
Thoinot Arbeau
Música
Teòric de la música francès.
Les notícies sobre la seva vida són força escasses només se sap que el 1530 fou ordenat de sacerdot i que el 1574 esdevingué canonge a Langres Es dedicà a l’estudi de la dansa i escriví el tractat Orchésographie, ou Traité en forme de dialogue par lequel toutes personnes peuvent facilement apprendre et pratiquer l’honneste exercise des danses , publicat a Langres el 1588 L’obra és escrita en forma de diàleg entre l’autor i Capriol, un advocat que sosté que la dansa és un complement necessari d’aquesta professió i que presenta cinquanta passos pavana, moresca, allemande Nombroses…
Agustí
Música
Filòsof i teòleg cristià, pare de l’Església llatina.
Fill de pare pagà i de mare cristiana santa Mònica, estudià a Cartago i més tard ensenyà retòrica a Milà Allí, els sermons de sant Ambròs precipitaren la seva conversió l’any 386 D’aquesta època data el principal escrit que dedicà a la música un tractat en forma de diàleg mestre-alumne, De Musica , que no acabà El tractat havia de constar de dues parts, una dedicada a la mètrica i l’altra a la melodia, però només redactà la primera En aquest escrit, com també en la famosa pàgina de les Confessions dedicada al cant X, 33, aflora un dels grans problemes musicals de l’Església com…
Claude Rostand
Música
Crític musical francès.
Estudià literatura a la Sorbona i música privadament L’any 1958 fou nomenat vicepresident de la Societat Internacional per a la Música Contemporània i posteriorment exercí de crític en "Le Monde" i "Le Figaro littéraire", com també en revistes estrangeres, entre les quals "Melos" i "Musical America" Així mateix, a partir del 1958 organitzà els concerts Musique d’aujourd’hui al Théâtre National Populaire de París Redactor de monografies acadèmiques d’estil enciclopèdic R Strauss , 1949 J Brahms , 1955 F Liszt , 1960 H Wolf , 1967 La musique allemande , 1967 Webern , 1969, fou un estudiós de…
Giovanni Rovetta
Música
Compositor i cantant italià.
Desenvolupà tota la seva carrera a Sant Marc de Venècia, on el seu pare havia estat instrumentista Entre el 1615 i el 1623 hi serví com a cantant i el 1627 succeí a Alessandro Grandi com a mestre de capella assistent de C Monteverdi El 1644 en fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la mort Juntament amb A Grandi i Ignazio Donati, Rovetta fou un dels compositors més efectius a l’hora d’explotar l’anomenat stile concertato del nord d’Itàlia Pràcticament tota la seva producció musical és vocal Compongué música religiosa -salms, motets i misses- i també profana, com cantates,…
Bartolomiej Pekiel
Música
Compositor i organista polonès.
El 1641 era a Varsòvia, al servei de la cort en qualitat d’organista Més tard exercí el càrrec de director musical suplent, també a la cort, sota la supervisió del llavors director musical Marco Scacchi Quan Scacchi abandonà el càrrec el 1649, Pekiel l’ocupà de manera provisional, fins que el 1653 n’obtingué el nomenament definitiu El 1658, a Cracòvia, treballà com a director musical de la capella de la catedral, plaça abans ocupada per F Lilius Les darreres referències documentals seves com a director musical a la ciutat daten del 1664, tot i que, possiblement, hi exercí el càrrec fins el…
Guillaume li Vinier
Música
Trobador francès.
Era fill d’un burgès acomodat i germà de Gille li Vinier que, com ell, fou trobador La seva producció poètica inclou cançons d’amor, jocs partits, un lai, un descort , una cançó de malmaridada, una ballade , diverses cançons a la Mare de Déu i un diàleg amb un rossinyol Dos dels jocs partits, Frere, qui fait mieus i Sire frere, fetes m’un jugement , els compongué amb el seu germà un altre amb Colart le Bouteiller, i encara un altre amb Adam de Givenci, membres, com ell, del Puèi d’Arràs, i que li dedicaren sengles poemes El seu estil estigué influït pel de Gace Brulé, tal com…
Niccolò da Perugia
Música
Compositor italià.
L’única notícia certa que se’n té és que el 1362 estigué al monestir florentí de la Santa Trinità en companyia de Gherardello És possible que es tracti de Niccolò, cantor de laudes a Florència el 1393 Com que tant ell com Bartolino da Padova posaren música al madrigal La fiera testa , és possible que ambdós es coneguessin El text del madrigal ataca la família Visconti, la qual cosa permet pensar que fou escrit a Perusa cap al 1400, època d’oberta hostilitat entre les ciutats de Milà i Florència La producció coneguda de Niccolò és recollida per diversos manuscrits procedents de la Toscana Es…
Mateu Fletxa
Música
Compositor.
Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà de l’emperadriu Maria A…
,