Resultats de la cerca

Autodidacte en un principi, el 1919 ingressà al Conservatori de Leipzig per a estudiar piano amb R Teichmüller L’any següent ja era a Berlín perfeccionant-se amb F Schreker, entre d’altres Acabats els estudis el 1923, es guanyà la vida com a pianista de cabaret i aviat entrà a la Volksoper, on romangué fins el 1927 El 1929 s’inicià en la producció operística en contacte amb B Brecht i el Berliner Ensemble Creà un concepte nou de teatre musical presidit per la coherència, la claredat i la simplicitat, i defugint els efectismes gratuïts elaborà unes línies melòdiques de dicció concentrada Dugué…

Es formà al Conservatori de Bucarest 1946-51, i estudià el folklore del país mentre dirigia l’orquestra del Teatre Nacional de la ciutat 1947-50 Es perfeccionà al Conservatori de Moscou amb A Khačaturjan i D Rogal-Levickij El 1955 començà a impartir classes al Conservatori de Bucarest, i també exercí la docència a Bronxville, a la Juilliard School i a Berlín Oest El 1992 fou compositor resident a la Universitat de Nova York Estigué obert a les noves tècniques del segle XX, sense oblidar, en les primeres obres, els components folklòrics i les danses del seu país Compositor prolífic, escriví…

Estudià música a Viena 1871-78 i enginyeria Després d’abandonar l’Institut Politècnic, ingressà al Conservatori de Nasaud Transsilvània com a professor 1878-80 Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de Leipzig amb K Reinecke i F Rebling 1880-83 El 1883 obtingué el Premi Mendelssohn de composició A la ciutat de Blaj, el 1884, exercí la docència a l’Institut grecoortodox, i fou director de la Societat Coral de la ciutat Es traslladà a Seica Mare el 1885 i feu classes a les escoles locals fins el 1917 Fundà la revista "Musa Romîna" 1888-1907 Amb la seva extensa producció, que comprèn…

Estudià al Conservatori d’Iasi i més tard al de Leipzig, on cursà piano, contrapunt i composició Fou deixeble de M Reger El 1919 es traslladà a París i estudià al conservatori amb el compositor F Schmitt, a més de rebre classes particulars Important dinamitzador cultural al seu país, fou fundador de la Societat de Compositors Romanesos, professor del Conservatori de Bucarest i director de la Corporació Radiofònica Romanesa Jora és apreciat sobretot pels seus ballets i cançons, obres en les quals utilitzà ritmes i melodies zíngares, tàrtares i romaneses La seva música orquestral mostra…

Estudià a la Schola Cantorum de París en el període comprès entre el 1895 i el 1903 i tingué com a mestres V d’Indy, P Dukas i A Roussel Posteriorment exercí la docència a l’Escola Normal de Música de París Crític musical durant més de vint anys en el diari "Le Figaro", collaborà també amb algunes publicacions romaneses, com ara "Muzica" i "Rominîa muzicala", i fundà la revista "L’Album musical" 1905 Adscrit al nacionalisme musical romanès, en les seves obres emprà melodies populars del seu país d’origen tot cercant expressar l’essència de l’ànima romanesa Compositor de gran lirisme, de la…

Vinculat sempre a la música escènica, començà la seva formació musical com a component de l’orquestra d’una companyia teatral, de la qual es convertí en violinista quan tan sols tenia onze anys Des del 1838 fins al 1840 estudià violí a Viena amb J Boehm i J Mayseder, i després tornà a Romania Com a compositor es dedicà bàsicament a la música teatral i coral, i fou un dels pioners de l’escola nacionalista romanesa de mitjan segle XIX La seva primera obra important, Baba Hîrca 'La bruixa Hirca', 1848, és considerada una de les primeres operetes romaneses Fundà la Societat Filharmònica de…

Vida Nen prodigi, a quatre anys ja demostrà els seus dots per a la música Es formà al conservatori de la Societat d’Amics de la Música de Viena en el període 1888-94, centre on estudià violí amb JM Grün, S Bachrich i J Hellmesberger, piano amb L Ernst i harmonia, contrapunt i composició amb R Fuchs Traslladat a París el 1894, prosseguí la seva formació musical al conservatori d’aquesta ciutat sota el mestratge de J Massenet i G Fauré L’estrena a París del seu Poème roumain 1897 el donà a conèixer en els cercles musicals de la ciutat Durant tota la seva vida dugué a terme una important tasca…

Es formà musicalment a la catedral d’Elvas i a la de Badajoz, en la qual serví com a organista en 1573-77 Posteriorment tornà a Elvas i el 1602 era capellà del rei i organista a la cort de Lisboa Es retirà el 1633 Rodrigues Coelho és conegut principalment per la seva collecció Flores de musica pera o instrumento de tecla & harpa 1620, la primera obra que es conserva de música impresa per a tecla a Portugal En aquest recull destaquen els vint-i-quatre tentos -basats en un tractament imitatiu d’un o més temes en notes de llarga durada realitzats per successions d’escales i figuracions- i…

Rebé les primeres nocions de música al Seminari Patriarcal de Lisboa, on ingressà el 1771, on més tard és documentat com a cantant i organista El 1785 fou nomenat director al Teatro do Salitre, de Lisboa, per al qual compongué diverses obres líriques, com l’opereta A castanheira , que fou molt popular El 1792, gràcies a la protecció de la monarquia i l’ajut econòmic del govern, pogué anar a Nàpols a ampliar els seus estudis Allí compongué prop de vint-i-una òperes, que foren estrenades en diferents teatres italians Entre les composicions de l’època napolitana destaca Le confusioni della…

Estudià música a la seva ciutat natal amb el famós mestre Duarte Lobo i el 1610 ingressà a la capella reial de Felip III gràcies a la seva extraordinària habilitat interpretant diversos instruments El 1639 obtingué el càrrec que ocupà la resta de la seva vida, el de músic de cambra de Felip IV A partir del 1642 figurava adscrit a la capella musical de la casa de Borgonya La seva producció musical és majoritàriament profana, amb alguns exemples de música religiosa Les seves obres sobre textos poètics en castellà es troben repartides en diversos cançoners polifònics de l’època S’hi observa la…