Resultats de la cerca

Deixeble d’A Järnefelt i J Sibelius a l’Institut d’Educació Musical de Hèlsinki en el període comprès entre el 1906 i el 1910, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V d’Indy 1910-11, i a Viena, on rebé lliçons de R Fuchs 1911-12 De retorn a Hèlsinki, fou nomenat sotsdirector de la Filharmònica Professor del conservatori de la ciutat i, posteriorment, de la universitat, exercí com a crític musical en el "Helsingin Sanomat" 1916-32 Fundà l’Associació de Compositors Finesos, de la qual fou secretari i, després, president 1933-36 La seva obra denota un bon coneixement orquestral,…

Es formà al Conservatori de Leipzig 1886-90 i a la Universitat de Hèlsinki, centre aquest darrer on es doctorà el 1900 amb una tesi sobre les cançons populars religioses de Finlàndia Desenvolupà una intensa tasca en el camp de l’etnomusicologia i fou, de fet, un pioner en aquesta disciplina a Finlàndia Feu un important treball d’investigació sobre la música popular a Finlàndia, Suècia i a l’Europa central Malgrat que dedicà la majoria dels seus esforços a aquest camp, compongué, exercí la crítica musical i fou director coral i organista Entre el 1918 i el 1935 fou el primer professor de…

Estudià harmonia, contrapunt i piano a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on es diplomà el 1949, i posteriorment musicologia a la Universitat de Hèlsinki Entre el 1959 i el 1963 fou professor de composició de l’Acadèmia Sibelius i el 1966 fou nomenat membre de la Societat de Compositors Finesos També realitzà una intensa tasca com a crític musical Fortament arrelat a la música occidental — amb un ampli ventall d’influències que abracen de JS Bach a B Bartók — , l’interès de la seva obra rau en la troballa d’un llenguatge nacionalista combinat amb el de la tradició occidental D’allò més…

Estudià a l’Institut de Música de Hèlsinki 1908-17 i més tard a Viena 1910-11 i a Berlín 1913-14 El 1948 fou elegit membre de l’Acadèmia Finesa Kilpinen és un dels compositors finesos més apreciats del segle XX, sobretot per les seves cançons, influïdes pel lied alemany i plenes de lirisme Immers en un peculiar romanticisme, arribà al gran públic L’amor, la mort i el sentiment nacionalista són alguns dels temes universals que inclogué en les seves composicions, amb un llenguatge amè i directe, que fa que les seves cançons encara siguin interpretades

Un dels compositors més importants d’aquest país, el nom del qual quedà eclipsat posteriorment pel de Jean Sibelius Estudià a Hèlsinki amb R Faltin i G Niemann, i continuà amb H Richter i C Reinecke a Leipzig A París fou deixeble de Svendsen, que li deixà una petja personal important El 1882 fundà la Societat Orquestral de Hèlsinki, formació que, sota la seva direcció, assolí un nivell gens negligible i que és la predecessora de l’Orquestra Simfònica de Hèlsinki Entre la seva producció simfònica destaquen La mort de Kullervo 1881 i Aino 1885, obres que impressionaren el jove Sibelius Fou…

Es formà a la Universitat de Hèlsinki com a musicòleg, estudià composició i piano al Conservatori de Hèlsinki, i més tard amplià els estudis a la Hochschule für Musik de Berlín 1937-39 amb H Tiessen i també amb el compositor W Vogel a Ascona Fou director de diferents institucions corals i el 1963 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Hèlsinki Les primeres obres de Bergman entronquen amb el Romanticisme, però posteriorment investigà altres possibilitats Obres com la seva Sonatina per a piano 1950, construïda amb el mètode de composició amb dotze notes, al qual es lliurà d’una…

El seu pare, pescador i sastre, era amant de la música i tocava la trompeta i el trombó en una banda local Tubin inicià la seva formació musical a Tartu amb H Eller i la completà a Tallinn amb A Kapp Posteriorment es traslladà a Budapest, on estudià amb Z Kodály A partir del 1932 començà a dedicar-se a la direcció orquestral, tasca que compaginà amb la de professor de composició al conservatori de la seva ciutat natal El seu interès per la música popular estoniana el portà a compondre el primer ballet estonià, El Goblin , amb llibret d’E Saarik També escriví Suite sobre tonades estonianes ,…

Fill d’un granger afeccionat a la música, quan tenia sis anys s’inicià en la pràctica musical al cor de l’església del seu poble natal Aquest contacte amb la música coral des de la infantesa fou determinant en la trajectòria compositiva de Tormis, el qual es mostrà sempre interessat per la polifonia vocal El 1956 es diplomà al Conservatori de Moscou, on fou alumne del compositor rus Vissarion Šebalin Del 1955 al 1960 es dedicà a la docència a l’Escola de Música de Tallinn i entre el 1956 i el 1969 fou membre de la Unió de Compositors Estonians Estudiós del folklore del seu país, arranjà …

És conegut pel fet d’haver introduït importants modificacions en el clarinet al principi del segle XIX Fou, a més, un dels clarinetistes solistes més sollicitats d’Europa Des del 1800 fou músic imperial de cambra a Sant Petersburg El 1807 abandonà Rússia i oferí nombrosos concerts per Europa, en els quals difonia els perfeccionaments que aplicava a l’instrument Del 1815 al 1820 visqué a Anglaterra Müller fou el primer que emprà feltres en els mecanismes de les claus i introduí la brida metàllica per a subjectar la canya al bec, funció fins llavors duta a terme per un cordill A més, afegí tres…

Estudià als conservatoris de Sant Petersburg i Hèlsinki, i posteriorment feu la carrera d’enginyer civil a Karlsruhe 1921-27 Visqué a Berlín i Londres, i el 1939 s’establí als Estats Units, on ensenyà teoria i composició al Hartt College i el Westchester Conservatory Nova York, 1939-45 i composició a la Carnegie-Mellon University de Pittsburgh 1945-69 A Copland el presentà a Serge Koussevitzky, amb el qual mantingué una amistat difícil Segons confessà ell mateix, A Borodin i M Musorgskij influïren en la seva obra, com també ho feren més tard P Hindemith i, sobretot, I Stravinsky Els seus…