Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
Gino Tagliapietra
Música
Compositor, pianista i musicòleg italià.
Estudià a Viena i a Berlín amb F Busoni Una desafortunada neuritis a la mà dreta impossibilità el desenvolupament normal de la seva carrera concertística, tot i que ensenyà piano al Liceo Musicale de Venècia entre el 1906 i el 1940 Com a compositor manifestà una gran intensitat expressiva, molt en la línia del seu mestre, F Busoni Aquesta qualitat és remarcable, en especial, en la seva producció pianística melòdicament vital i harmònicament excepcional És autor d’una obra escènica La bella addormentata , 1926, sense text, diverses obres orquestrals un concert per a piano, cor i orquestra,…
Lucijan Marija Škerjanc
Música
Compositor, director, pianista i escriptor musical iugoslau.
Es formà a Ljubljana, al Conservatori de Praga 1920-24 i a Viena 1922-24, i completà els seus estudis a la Schola Cantorum de París amb V d’Indy composició, 1924-27 i al Conservatori de Basilea amb Weingartner direcció, 1930 Des del 1922 ensenyà música a Ljubljana, i el 1926 ja era professor al conservatori de la ciutat, on uns quants anys més tard exercí la docència a l’Acadèmia de Música 1940-70 La seva música, generalment postromàntica i sovint impressionista, és predominantment orquestral En destaquen cinc simfonies 1931-43, fantasies i concerts per a solistes i algunes peces…
Risto Savin
Música
Compositor eslovè.
De primer serví a l’exèrcit austrohongarès i des del 1886 fou cantant, acompanyant i mestre de cor Estudià música, malgrat la carrera militar, amb R Fuchs a Viena 1891-97 i després amb K Knittl a Praga En acabar la Primera Guerra Mundial es dedicà només a la música Fou un dels iniciadors de la música eslovena, ja des dels 5 Cants d’O Zupancic 1904-06, d’influència folklòrica També s’inserí seguint el corrent neoromàntic en el terreny operístic amb Lepa vida 'La bella vida', 1909, pròxima a l’impressionisme, o les més complexes i coloristes Gosposvetski sen 'El somni de Gospa Sveta', 1923 i…
Slavko Osterc
Música
Compositor eslovè.
Després d’iniciar els estudis al seu país, els completà al Conservatori de Praga 1925-27, amb KB Jírak, V Novák i A Hába De retorn a Ljubljana, feu classes al conservatori de la ciutat Tot i les primeres obres de caràcter postromàntic, aviat introduí en la seva música, per influència de l’escola contemporània txeca, noves fórmules harmòniques amb ús lliure de dissonàncies i poc desenvolupament temàtic Aplicà al món operístic la línia expressionista amb inclusions neoclàssiques, introduint l' opéra-minut de D Milhaud, d’un sol acte, amb títols com Medea 1931, Salomé 1929 o Dandin v vicah '…
Marijan Lipovšek
Música
Pianista i compositor eslovè.
De primer estudià piano i composició al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment fou alumne de J Suk i d’A Hába composició i de V Kurz piano al Conservatori de Praga També estudià amb A Casella a Roma 1939-40 Feu classes al mateix conservatori on havia realitzat els estudis 1933-39, i posteriorment a l’Acadèmia de Música, d’on fou rector entre el 1968 i el 1970 Dirigí la Filharmònica Eslovena 1956-64 i la revista "Slovenska glasbena revija" També fou professor de musicologia a la Universitat de Ljubljana 1962-83 A part la seva activitat com a pianista, la seva música s’inscriví en una línia…
Marijan Kozina
Música
Compositor eslovè.
Estudià al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment ho feu a Viena amb J Marx 1927-30 i a Praga amb R Karel i J Suk composició També feu estudis de direcció d’orquestra amb N Malko 1930-32, gràcies als quals treballà a l’Òpera de Ljubljana del 1932 al 1934 Fou director del Conservatori -Glasbena Matica- i de l’Escola de Música de Malibor 1934-39, i arribà a dirigir la Filharmònica Eslovena de Ljubljana 1947-50 Durant la Segona Guerra Mundial impartí classes a l’Acadèmia de Música de Belgrad, i durant el període 1950-60 ho feu a l’Acadèmia de Ljubljana El seu estil, entre neoromàntic i…
Marij Kogoj
Música
Compositor i director d’orquestra eslovè.
Estudià a Viena amb F Schreker i A Schönberg 1914-18 La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana a més, dirigí la Societat Coral Slavec Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A Berg Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano 1921, el Rèquiem per a cor masculí 1922, la Suite per a orquestra 1927 o l’òpera Crne maske 'Màscares negres',…
Davorin Jenko
Música
Compositor i director eslovè.
Inicià els estudis musicals a Ljubljana i a Trieste Més tard es traslladà a Viena per cursar dret a la universitat, activitat que combinà amb la direcció del cor de la Societat Coral Eslovena El 1863 esdevingué director de cor de la Societat Coral de l’Església Sèrbia, a Pancevo, prop de Belgrad, i dos anys més tard anà a Belgrad, on continuà la seva tasca com a director coral Entre el 1877 i el 1902 fou director al Teatre Nacional de la capital sèrbia Les seves composicions de joventut s’inscriuen dins el nacionalisme musical eslovè, tot i que també fou una figura molt important en els…
Jacob Handl
Música
Compositor eslovè.
Visqué la major part de la seva vida en territori austríac i bohemi Les primeres informacions biogràfiques el situen com a monjo als monestirs austríacs de Melk i Zwettl Cap al 1574 actuà com a cantor a la cort imperial de Viena Entre el 1580 i el 1585 treballà com a mestre de capella del bisbat d’Olomuc, a Moràvia, i després d’una curta estada a Breslau obtingué el càrrec de kantor de l’església de Sant Joan, a Praga El 1581 ingressà a la Companyia de Jesús Fou un gran mestre del contrapunt policoral i gaudí de molta fama en el seu temps La major part de la seva producció consisteix en…
Eugen Suchon
Música
Compositor eslovac.
Estudià piano i composició a l’Acadèmia de Música de Bratislava amb F Kafenda Després prosseguí els estudis al Conservatori de Praga amb V Novák 1931-33 De seguida es dedicà a l’ensenyament teoria i pedagogia musicals, que compaginà amb la composició El 1972 fou nomenat president de la Unió de Compositors Eslovacs La seva música s’inspira en els cants populars d’Eslovàquia i n’extreu recursos modals pel camí de la polimodalitat arribà a l’atonalisme, però sense adoptar del tot la tècnica serial És sobretot conegut per les seves òperes Krútnava 'El remolí', 1949 i Svätopluk 1959-60 En aquestes…