Resultats de la cerca

Fill del compositor H Février, estudià amb Édouard Risler i Marguerite Long al Conservatori de Música de París entre el 1917 i el 1921 Février s’especialitzà en el repertori francès del segle XX Amic de Francis Poulenc des de la infantesa, junts enregistraren les obres per a piano a quatre mans d’aquest compositor Poulenc li dedicà el seu Concert en re menor per a dos pianos, que estrenaren conjuntament el 1932 El 1937, M Ravel li confià la interpretació del seu Concert per a la mà esquerra , que el 1931 havia estrenat P Wittgenstein, l’actuació del qual, però, no havia satisfet l’autor…

Estudià al Conservatori de Niça amb Charles Bistesi i al de París amb René Calvet Fou guardonat amb el primer premi en el Concurs Internacional de Scheveningen 1948 i el segon premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano de Brusselles 1949 Tocava amb dos violins Stradivari el Presidente 1721 i el Minaloto 1728 Les seves gires internacionals el portaren a les principals sales d’Europa, Amèrica, Austràlia i el Japó L’any 1975 fou nomenat professor del Conservatori de Música de París Enregistrà molts discos amb H von Karajan, d’entre els quals cal esmentar els concerts de J Brahms, PI…

Es formà al Conservatori de Música de París, on fou distingida amb un primer premi en finalitzar els estudis Formà part de l’orquestra dels Ballets Russos de Diaghilev i participà en l’estrena de La consagració de la primavera d’Igor Stravinsky Després de la Primera Guerra Mundial es dedicà principalment a interpretar música de cambra L’any 1930 fundà l’Orquestra Femenina de París, amb la qual feu gires de concerts per França i enregistraments radiofònics Darius Milhaud, Albert Roussel, Arthur Honegger i altres compositors francesos dedicaren nombroses obres a aquesta formació d’instruments…

A cinc anys començà els estudis de piano i violí, i a deu ingressà al conservatori de la seva ciutat natal El 1963 debutà en un recital al Teatre dels Champs Elysées, i A Grumiaux el prengué com a alumne a Bèlgica Membre integrant de diferents conjunts de cambra al costat de Yo Yo Ma o de Katia i Marielle Labèque, el 1975 enregistrà la integral de la música cambrística de Fauré Ha actuat també com a solista amb importants formacions orquestrals, com la Filharmònica de Berlín sota la direcció de H von Karajan Ha estrenat obres del segle XX que li han estat dedicades, com composicions de L…

S’especialitzà de ben jove en instruments antics, especialment en la viola d’amor El 1901 fundà, amb Camille Saint-Saëns, la Societat d’Instruments Antics Casadesus, amb la qual realitzà nombrosos concerts fins el 1939 Formà el Quartet Capet i edità diverses pàgines de música instrumental del segle XVIII, especialment obres de JC Bach GF Händel, i CPE Bach Mantingué una trajectòria intensa com a concertista, especialment als EUA Fou un destacat colleccionista d’instruments antics, que actualment poden visitar-se a Boston

Es formà al Conservatori de París, on el 1893 guanyà el primer premi de final d’estudis, que havia iniciat amb JP Maurin Des del 1896 actuà com a concertino a la prestigiosa orquestra Lamoureux, però aviat es distingí com a solista i destacà per la seva tècnica depurada i el control de l’arquet L’any 1924 fou nomenat director de l’Institut de Violí de París, on exercí una notable tasca El 1893 formà un reconegut quartet de corda amb H Casadesus, Giron i Carcanade, actiu fins el 1899 L’any 1903 formà un segon quartet amb la participació de Louis Hasselmans, que interpretà la integral dels…

Iniciat en la música precoçment i amb un ràpid aprenentatge, el 1961, amb només dotze anys, obtingué el primer premi de grau al Conservatori de París Poc després inicià els seus estudis amb Jasha Heifetz deixeble de Leopold Auer als EUA, prolongats durant cinc anys El 1971 interpretà amb gran èxit el Concert per a violí d’Alban Berg, sota la direcció de Georg Solti, i després realitzà una gravació de la Simfonia Espanyola , d’É Lalo, aclamada pel públic i la crítica El 1977 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París, que ha combinat amb aparicions com a solista a les principals…

Inicià els seus estudis al Conservatori de Bruges El 1960 ingressà al Reial Conservatori de Brusselles, on estudià amb Maurice Raskin i es diplomà l’any 1964 A partir del 1970 començà a estudiar viola de gamba de manera autodidàctica Membre de l’Ensemble Alarius de Brusselles del 1964 al 1972, aviat collaborà amb altres especialistes en música barroca, com Anner Bylsma, Frans Brüggen, René Jacobs i Gustav Leonhardt L’any 1972, amb l’encoratjament d’aquest últim, fundà una orquestra barroca, La Petite Bande, que pren el nom de la petita orquestra de JB Lully a la cort de Lluís XIV Amb La…

Després de la seva graduació 1931, enfocà el seu futur cap a l’estudi de les matemàtiques i el mateix any ingressà a la Universitat de Pennsilvània Ben aviat reorientà la seva formació cap a la música, tot traslladant-se a la Universitat de Nova York, on estudià amb Marion Bauer i Philip James Sense abandonar mai les matemàtiques, enllaçà la seva recerca musical amb el mètode de composició d’A Schönberg i la metodologia de la Segona Escola de Viena Fruit d’aquesta combinació fou l’assaig Function of Set Structure in the Twelve-tone System 1946, considerat com la primera investigació seriosa…

Parallelament als estudis de composició, desenvolupà una carrera com a solista de piano que el dugué a Europa l’any 1922, si bé poc temps després l’abandonà per a dedicar-se plenament a compondre La creació d’obres com Airplane Sonata 1922, Firework and the Profane Waltzars 1922 o la sonatina Mort de les màquines 1923 li obrí un espai als cercles musicals d’avantguarda L’estrena a París d’algunes d’aquestes peces, plenes d’agudesa i modernitat, el donà a conèixer en destacats cercles intellectuals i a personatges com James Joyce, Erik Satie, Pablo Picasso i Ezra Pound Aquest contacte fou el…