Resultats de la cerca

Vida Rebé la primera formació musical de la seva mare i la continuà amb G Chadwick i J Orth a Boston Posteriorment estudià al Conservatori de Munic 1882-85, on fou alumne de J Rheinberger De tornada als Estats Units 1886, treballà com a organista i dirigí diversos cors parroquials a Nova York El reconeixement li arribà el 1893, quan la seva cantata Dream King and his Love 1893 rebé un premi del Conservatori Nacional de Nova York El mateix any estrenà a Nova York l’oratori Hora novissima 1893, que tingué una molt bona acollida El 1894 fou nomenat professor de teoria musical a la Universitat de…

Tingué una influència notable en el desenvolupament de la música nord-americana del seu temps Fou el fundador del departament de música de la Universitat de Harvard Inicià els estudis musicals als Estats Units i el 1858 viatjà a Berlín per ampliar-los a la Hochschule für Musik Aquesta formació marcà decisivament la seva orientació estètica, i a través seu la d’un nombre elevat dels seus deixebles Allí estudià orgue amb A Haupt, que el guià en la seva formació, conegué Clara Schumann i descobrí l’obra de JS Bach a través de les edicions de les seves obres, que s’iniciaven just llavors Novament…

Estudià a Harvard 1891-95, i el 1913 ho feu a París amb V d’Indy Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942 Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C Franc i V d’Indy Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer 1926 i música vocal És autor de molts llibres,…

Vida Anomenat sovint "el Chopin crioll", és considerat un dels músics americans més importants del segle XIX, pel fet d’haver adaptat la música del sud dels EUA i del Carib a la música de saló europea del moment per aquesta raó és tingut per un dels precursors del ragtime i del jazz Amb uns dots musicals excepcionals, a tretze anys es traslladà a París, on estudià amb C Hallé i C Stamaty piano i P Maleden composició El 1845 debutà amb el primer concert de Chopin i obtingué l’aprovació del compositor Enlluernà els salons parisencs freqüentats per Liszt i Thalberg amb el seu virtuosisme, el…

Malgrat el talent per a la música que mostrà des de petit, no realitzà estudis formals i començà a compondre i publicar cançons mentre treballava com a comptable Les seves cançons, aproximadament unes dues-centes, s’inspiren en models folklòrics, especialment procedents d’Irlanda terra d’origen de la seva família, i també en la música negra americana Les composicions d’aquest darrer tipus foren integrades en els repertoris dels grups de minstrels L’èxit de la seva música feu que anés a viure a Nova York, ciutat on s’editaven les seves composicions Malgrat això morí en la pobresa com a…

Estudià inicialment al Conservatori de Nova Anglaterra i posteriorment a la Universitat de Harvard amb Johan Knowles Paine El 1874 es graduà i fou llavors que decidí dedicar-se professionalment a la música El 1875 començà a impartir classes de piano, tant de caràcter privat com en diversos centres d’ensenyament El 1876 fou nomenat organista de la Church of the Disciples a Boston, i després, de la First Unitarian Church 1878-1910 A més de les seves composicions, publicà diversos llibres de text dirigits als estudiants, entre els quals hi ha dos tractats d’harmonia La seva música es…

De formació autodidàctica, després d’allistar-se a l’exèrcit començà la seva activitat musical tocant el pifre i el timbal en una banda militar Posteriorment formà part de diversos grups ambulants on cantava i tocava el banjo i el violí, a més de participar en espectacles en què es parodiava la música i el dialecte dels negres americans El 1843, amb els Virginia Minstrels, feu una gira pels Estats Units i Anglaterra L’any 1858 s’integrà en els Briant’s Minstrels, per als quals el 1859 escriví I wish I was in dixie’s land , la seva composició més cèlebre i que fou adoptada com a himne durant…

Estudià amb F Kramer i el 1947 es traslladà als Estats Units per rebre lliçons de composició d’E Toch De retorn a Cuba 1948, continuà els estudis de composició i fou nomenat degà de l’Instituto de Música A Iglesias de la Universidad de Oriente de Santiago de Cuba 1953-59 L’any 1959 s’exilià a Los Angeles, on començà a ensenyar en diverses institucions Finalment s’establí a la Universitat de Northridge, i hi fundà un estudi de música electrònica El 1994 es retirà amb el títol de professor emèrit Parallelament, s’ha dedicat a la composició, ha fet conferències per Llatinoamèrica i Europa i ha…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Tomás Tomás, fins el 1888, que es traslladà a Nova York, on es doctorà en música L’any següent tornà al seu país natal i fundà l’Instituto Vocal Aguado Tomás i la banda del cos de la policia nacional, que temps més tard esdevingué la Banda Nacional de l’Havana Posteriorment, el 1903, fundà l’Escuela de Música O’Farrell, convertida després en l’Escuela de Música Municipal de l’Havana i, avui, en el Conservatorio Amadeo Roldán També fou el fundador del diari "Bellas Artes" 1908, de l’Orquesta Sinfónica de l’Havana 1910 i del Conservatorio Municipal…

Totes les fonts musicològiques tendeixen a presentar-lo com el pare de la música cubana, pel fet que es tracta del primer compositor de música culta de tradició europea referenciat documentalment a l’illa Fou mestre de capella a la catedral de Santiago de Cuba, ciutat on també fundà un conservatori per tal de proporcionar músics per a la capella Fou pioner en la difusió de les obres dels compositors europeus de l’època, en especial de les simfonies de J Haydn El domini del contrapunt li permeté treballar les textures polifòniques amb un ampli ús del fugat i de les imitacions canòniques En la…