Resultats de la cerca

Estudià amb Luisa Gallo i Camilo Giucci piano i amb Felipe Larrimbe harmonia Més tard, continuà la seva formació musical a Europa i fou alumne de composició de J Jöngen 1927, R Moulaert i Nadia Boulanger El 1939 tornà a l’Uruguai, on es dedicà a l’ensenyament i publicà diverses obres, entre les quals destaquen Fiesta vasca , Danza árabe , Sueño infantil per a quartet de llaüts i Canción del recuerdo , per a cant i piano A més, publicà obres d’assaig, com ara Las nueve sinfonías de Beethoven 3 vol, 1947-51, Prélude à l’après-midi d’un faune de Debussy 1946 i El amor brujo de…

Fou mestre de capella del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid i monjo trinitari El 1681 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on romangué fins el 1710, en què deixà el càrrec per malaltia La majoria de les seves composicions són policorals, per a un nombre superior a cinc veus, i una part important estan dedicades a l’apòstol sant Jaume La utilització d’instruments poc habituals a l’època feu que fos considerat un compositor avançat al seu temps, encara que les harmonies fossin conservadores Els instruments substitueixen de…

A partir de l’any 1479 apareix com a cantor de la capella de Ferran el Catòlic S’ha donat per segura la seva autoria sobre algunes peces contingudes en el Cancionero Musical de Palacio atribuïdes a ’Madrid' Molt probablement formà part de la primera generació de compositors representats en aquell manuscrit L’arcaisme del seu estil es manifesta en el fet que cultivà la cançó, en lloc del villancico , més propi de la generació de Juan del Encina Les obres conservades són De vevir vida segura , Por las gracias que teneis , Pues que Dios te fiso tal i Pues que creçe mi serviros…

Estudià a Liverpool i Leipzig, on dirigí l’orquestra del teatre d’òpera Entre els anys 1911 i 1918 dirigí a l’Òpera de Sant Petersburg i es feu molt amic d’A Skr’abin De nou a Anglaterra, a partir del 1919 dirigí la British National Opera Company amb Th Beecham i l’Orquestra Simfònica de Londres Dirigí amb èxit al Covent Garden i passà una temporada als EUA 1923-25 El 1936 fundà la Coates Rosing Opera Company i després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Sud-àfrica, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Johannesburg, compaginant las seva tasca de director amb la docència a la…

Germà d’ Aleix Mercè , molt possiblement tingué una formació musical similar Es troba referenciat a Madrid com a professor de música en diverses escoles, com ara el Real Seminario de las Escuelas Pías de San Antonio Abad El 1842 estrenà l’obra simfònica Obertura i l’òpera La Vestal , peces que tingueren una acollida favorable, especialment la segona També escriví música religiosa que assolí una gran difusió i que fou publicada per diverses editorials madrilenyes Missa per a gran orquestra , un Stabat Mater , una Salve , etc Tota la seva producció té un aire clarament…

Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…

L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…

Inicià els seus estudis musicals al seu país natal amb S Russi i JC Osorio El 1867 es traslladà a París per ampliar els seus coneixements al conservatori, on estudià amb Ch Gounod, A Thomas i P Chavet Allí compongué algunes obres, com l’òpera Las diez En retornar a Bogotà 1871, hom el nomenà director de la Banda de Bogotà, per a la qual escriví algunes peces El 1874 estrenà l’òpera Ester , i dos anys més tard, el melodrama líric El castillo misterioso Compongué també obres simfòniques, en les quals introduí elements de la música popular colombiana, com ara la Sinfonía sobre…

El seu primer contacte amb la música fou com a escolanet a la catedral de la seva ciutat natal El 1910 exercí de docent al Colegio Pichincha de Potosí, ciutat on deu anys més tard fundà el Círculo de Bellas Artes De tota la seva obra destaquen les primeres composicions, les marxes fúnebres Tres de febrero i Las campanas de la Catedral , i una gran quantitat de peces escrites per a piano, basades en les danses populars bolivianes -les cuecas , els bailecitos , les tonadas i les burro katinas -, entre les quals sobresurt la cueca Rosa Ha estat un dels compositors més destacats de…

Descendent d’indis otomís i fill d’un arpista, tocà en un quartet amb els seus germans i el seu pare Ingressà com a violinista a la capella de música de Sant Sebastià, a Ciutat de Mèxic Fou contractat diverses vegades per companyies itinerants d’òpera i sarsuela El seu nom és conegut perquè fou un dels primers conreadors de música de saló a Mèxic, autor de polques, masurques i valsos La seva obra més popular és el vals Sobre las olas , una afortunada imitació de l’estil de Johann Strauss fill que assolí difusió mundial Inclòs en la banda sonora de la pellícula El gran Carusso R…