Resultats de la cerca

Estudià a l’Escuela de Música y Declamación de Caracas 1930-44 i el 1934 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Veneçuela com a segon oboè A partir del 1940, començà a dedicar-se a la docència, activitat que exercí a l’Escuela de Música y Declamación i en altres centres La seva tasca pública, però, no es limità a l’ensenyament i fou també un destacat promotor musical Així, a Caracas fundà el Liceo Andrés Bello 1942 i l’Orfeón de la Universitat Central de Venezuela 1943 El 1945, gràcies a una beca del Ministeri de Cultura veneçolà, anà a ampliar els seus coneixements als Estats Units i més tard a…

Estudià piano amb G Kolischer, harmonia amb J Tomás Mújica i composició i instrumentació amb L Baldi L’any 1946, gràcies a una beca de la Fundació Guggenheim, anà als Estats Units, concretament a Tanglewood i Vermont Entre els seus mestres tingué A Copland composició i S Koussevitzky direcció d’orquestra Més tard, amb una beca del govern francès, estudià composició amb D Milhaud i J Rivier al Conservatori de París També fou alumne de l’Escola Normal de Música de la capital francesa, on cursà composició amb A Honegger i direcció d’orquestra amb P Fournet i E Bigot En tornar al seu país, fou…

Començà els seus estudis l’any 1947 amb J Fabbri i posteriorment ingressà a l’Escuela Municipal de Música de Montevideo, on estudià amb M Pritsch i V Ascone Més tard S Bourdillon i G Santórsola esdevingueren els seus mestres També fou alumne de C Estrada al Conservatorio de Montevideo El 1956 viatjà als EUA, on estudià composició amb V Giannini i A Copland a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1958, direcció orquestral amb A Dorati a Minneapolis 1958-60 i direcció amb P Monteux a Maine Fou director de l’Orquestra Simfònica d’Utica 1960-62, ajudant de director de l’Orquestra Simfònica Americana a…

Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…

Descendent d’una família de músics, rebé les primeres lliçons del seu pare, i un oncle seu fou el compositor de la primera òpera escrita a l’Uruguai A quinze anys debutà com a violinista, i el 1884 una beca li permeté viatjar a París, on estudià al conservatori amb H Leonard violí i Th Dubois composició Establert a la capital francesa, treballà com a violinista El 1887 formava part de l’orquestra del Teatre del Châtelet, i acompanyà Pauline Viardot en els concerts parisencs de l’època, ja al final de la seva carrera com a cantant El 1889 tornà a Montevideo, on fundà una escola de música, l’…

Inicià els seus estudis musicals amb F Baldomir i més tard els continuà al Conservatori La Lira, on estudià amb L Ribeiro Quan només tenia divuit anys estrenà la seva primera òpera, Alda , al Teatre Solís Es traslladà a Itàlia, on continuà la seva formació musical al Conservatori G Verdi de Milà, i estrenà òperes i operetes com Yeba 1908, Amor Marinero 1909, Monte di amore 1912, Antony 1923 i Murinedda 1932 Gràcies als compositors d’aquest país, rebé la influència del moviment impressionista i de músics com A Broqua, Cluzeau Mortet i E Fabini Bianchi Quan retornà a l’Uruguai, exercí de docent…

Destacat autor de música simfònica, se’l pot incloure en el període que el musicòleg nord-americà Gilbert Chase denomina de nacionalisme incipient a l’Uruguai Ribeiro fou pioner en l’àmbit de la música instrumental, ja que fou el primer compositor d’aquest país que compongué una simfonia Les seves obres simfòniques denoten una formació molt acadèmica i una forta influència de la música francesa

De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat

Estudià amb Luisa Gallo i Camilo Giucci piano i amb Felipe Larrimbe harmonia Més tard, continuà la seva formació musical a Europa i fou alumne de composició de J Jöngen 1927, R Moulaert i Nadia Boulanger El 1939 tornà a l’Uruguai, on es dedicà a l’ensenyament i publicà diverses obres, entre les quals destaquen Fiesta vasca , Danza árabe , Sueño infantil per a quartet de llaüts i Canción del recuerdo , per a cant i piano A més, publicà obres d’assaig, com ara Las nueve sinfonías de Beethoven 3 vol, 1947-51, Prélude à l’après-midi d’un faune de Debussy 1946 i El amor brujo de Manuel de Falla…

Inicià els seus estudis al Conservatori Musical La Lira de Montevideo i més tard es traslladà al Conservatori de Música de Brusselles, on estudià violí amb C Thomson i composició amb A De Boeck Destacà com a violinista i el 1903 guanyà el primer premi i la medalla d’or de violí d’aquest darrer centre Durant els anys següents visqué entre l’Uruguai i Europa tot realitzant concerts i component ocasionalment, fins que el 1914 decidí dedicar-se exclusivament a la composició El 1922, l’estrena a Montevideo del seu poema simfònic Campo , ple de referències al folklore de la seva terra natal, erigí…