Resultats de la cerca

JS Bach Suite anglesa núm 4 en fa M , BWV 809, III Courante fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Sol ser de forma binària i tenir el començament anacrústic Sorgida al segle XVI, segurament com a varietat de la branle , al segle XVII s’incorporà a la suite barroca com a segona dansa, després de l’ allemande Th Arbeau Orchésographie , 1588 en descriví detalladament la coreografia i M Mersenne Harmonie Universelle , 1636 la definí com " une course sautelante d’allées et venues " Al llarg del segle XVII la seva evolució estigué marcada per la progressiva diferenciació estilística entre la…

Estudià música a Moscou i després amplià la seva formació com a cantant a Milà L’any 1957 debutà al Teatre Bol’šoj amb Una vida pel tsar M Glinka i a partir d’aleshores inicià la seva carrera en els escenaris soviètics, amb reeixides actuacions als teatres d’òpera de Leningrad, Kíev i Tbilisi, especialment amb el repertori rus M Glinka, M Musorgskij, N Rimskij-Korsakov, S Prokof’ev Amb la companyia del Bol’šoj cantà òperes de G Verdi, com ara I masnadieri , Don Carlo , al Teatro alla Scala de Milà, l’Òpera de París i el Metropolitan de Nova York Ocasionalment, també interpretà amb èxit el…

Vida Estudià a Wittenberg Saxònia i a Leipzig Segurament allí entrà en contacte amb Sethus Calvisius El 1597 esdevingué cantor a Zittau, i a partir del 1604 a Freiberg, on restà fins a la seva mort al servei de l’església luterana i del municipi Fou un compositor molt prolífic, tant de música sacra com profana El seu estil es mantingué molt lligat a les pràctiques contrapuntístiques de la generació precedent Escriví una Passió alemanya segons sant Joan a sis veus 1631, motets en llatí i en alemany i molta música ocasional Algunes de les seves colleccions de motets més importants són Trias…

Estudià música a Friburg de Brisgòvia, on debutà el 1954 com a Tamino La flauta màgica El 1955 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart i el 1958 per l’Òpera de Frankfurt, i el 1959 es presentà amb gran èxit al Festival de Salzburg, on tornà en edicions successives El 1960 ingressà en l’Òpera de Munic i dos anys després ho feu en l’Òpera de Viena Actuà amb èxit en diversos teatres europeus, especialment alemanys i austríacs, però també anglesos com el Covent Garden de Londres, on el 1965 interpretà un memorable Don Ottavio Don Giovanni A més de WA Mozart, compositor en el qual…

Estudià cant a Buenos Aires i Madrid i el 1974 debutà a Lisboa en el paper de Turiddu de Cavalleria rusticana Posteriorment desenvolupà una intensa carrera en teatres alemanys i el 1977 fou l’Edgardo de Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala de Milà Un any després cantà La Traviata en el seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York i posteriorment actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1982, amb Tosca , i al Covent Garden de Londres 1984, amb L’elisir d’amore , a més de cantar al Festival de Salzburg Ha actuat també al Gran Teatre del Liceu en diverses ocasions…

Rebé la formació musical del seu pare, autor de llibres sobre teoria de la música Després de diversos viatges per Europa fou contractat com a pianista a la cort de Copenhaguen L’any 1851 s’installà a Colònia, on feu de professor de piano i de contrapunt Encara que s’estigué durant uns quants mesos a Breslau, el seu prestigi li permeté obtenir una plaça al Conservatori de Leipzig, en el qual desenvolupà una important tasca que convertí el centre del qual fou director a partir del 1897 en un dels més importants del món A Leipzig, fou també durant alguns anys director de l’Orquestra…

Descendent d’una família de músics d’Alsàcia, estudià amb els seus pares abans d’establir-se a París A la capital francesa, com a pianista, fou deixeble de Cramer, i a més inicià estudis de cant amb Manuel García Fou com a baríton que començà una important carrera internacional, de primer en companyia de García i, des del 1852, en la companyia del Teatre de Mannheim Fou un dels primers cantants alemanys que difongueren arreu el repertori liederístic el 1856 estrenà part de Die schöne Müllerin 'La bella molinera' a Viena, peça que fins llavors no s’havia interpretat en els…

Rebé les primeres classes de tecla de JH Buttstett, i tingué JF Alberti com a mestre de composició El 1710 fou nomenat organista de la catedral de Merseburg El 1722 competí, sense èxit, amb JS Bach pel lloc de cantor a l’església de Sant Tomàs de Leipzig Gaudí en vida d’una gran reputació com a compositor, i fou un dels més importants autors alemanys contemporanis de JS Bach La seva collecció Harmonische Seelenlust 1733-36 conté noranta-vuit preludis corals, descrits pel mateix Kauffmann com a "breus, però elaborats amb particular invenció i estil agradable" i en els quals…

Els seus primers mestres foren el seu pare, Hans Tunder, i Christian Prusse El 1632 fou nomenat organista a la cort de Gottorf, on estudià amb J Heckelauer, el qual li transmeté els seus coneixements sobre la música italiana per a orgue, especialment la de G Frescobaldi El 1641, a Lübeck, fou organista a la Marienkirche i hi organitzà cicles de concerts vespertins abendmusiken , en què presentà obres de compositors alemanys i italians i també pròpies La major part de les seves peces organístiques reflecteixen influències italianes Les set fantasies corals que li han sobreviscut…

Estudià al Conservatori de Colònia, i en 1910-12 dirigí a Mülheim, mentre als estius assistia Sigfried Wagner a Bayreuth Dirigí els Festivals Wagner d’Holanda 1913-14, Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 Durant el període 1922-37 treballà a l’Òpera Estatal de Baviera, a Munic, com a director general de música, càrrec del qual fou rellevat per decisió del ministre de propaganda JP Goebbels El mateix 1937 inicià una etapa com a director a l’Òpera de Viena, que conclogué el 1944 Després de la Segona Guerra Mundial tornà a Munic, i entre el 1951 i el 1957 dirigí al Festival de…