Resultats de la cerca

Feu estudis de dret, però després s’orientà cap a la música i entrà a l’Acadèmia de Música de Friburg de Brisgòria Debutà el 1971, l’any 1972 ingressà a la Deutsche Oper de Berlín i quatre anys després debutà al Metropolitan de Nova York Descoberta per Herbert von Karajan, aquest la convidà a cantar a Salzburg, on el 1977 protagonitzà Salomé Des d’aleshores hom la considera una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació L’any 1979 inicià la seva carrera com a cantant wagneriana —amb una primera experiència com a Sieglinde a Montecarlo—, que culminà el 1983 amb les tres…

Estudià musicologia a la Universitat de Poznan 1951-54 i a la de Varsòvia 1954-56, centre aquest darrer on es doctorà el 1966 També estudià orgue, direcció i composició Fou director del Cor de Cambra Nacional de Polònia, a Varsòvia 1956-59 Des del 1957 treballà a l’Institut de Musicologia de la Universitat de Varsòvia, on el 1971 fou nomenat professor i cap de departament d’història de música polonesa Fou professor a la Universitat de Poznan 1977-93 i professor convidat a les universitats de Calgary 1986 i Kansas 1986-87 Dedicà els seus esforços principalment a la recerca sobre la música de l…

Començà la seva carrera artística com a ballarina, però el 1932 ja debutà com a cantant d’opereta al Deutsche Theater de Munic, després d’haver-se format al costat d’O Leeb El 1935 debutà a Fürth amb una òpera, interpretant el paper d’Agathe a El caçador furtiu , de CM von Weber Al llarg d’un any formà part de la companyia del teatre de Plauen Saxònia, on actuà en obres de P Mascagni, L van Beethoven i R Strauss Posteriorment fou contractada per l’Òpera de Dresden, amb la qual actuà entre el 1936 i el 1950 Malgrat que la seva carrera se centrà bàsicament en teatres germànics Berlín, Munic,…

Estudià comerç i teologia, activitats que compaginà amb els estudis de música al Conservatori de París amb O Messiaen El 1949 fundà el Cercle Culturel du Conservatoire de Paris i organitzà una primera sèrie de concerts de música contemporània a la Universitat de la Sorbona amb els alumnes del conservatori El 1968 creà les Setmanes de Música Contemporània d’Orleans i el Centre Internacional de Recerca Musical, i el 1979, les Músiques Actuals de Niça-Costa Blava Fou professor d’anàlisi musical a la Universitat de Vincennes Pioner francès de la barreja de música electrònica i música instrumental…

Fou infant del cor sota la direcció del seu cosí Samuel Friedrich Capricornus Quan aquest morí, fou mestre de capella a la cort de Baden-Durlach 1666-82, i posteriorment, de la Barfüsserkirche 1682-92 Després d’un any com a tenor a Weimar, el 1695 arribà a ser vicemestre de capella de la cort i des del 1697 també fou director del teatre de l’Òpera A més de la seva pròpia música, interpretava la de compositors com WC Briegel i JP Krieger Strattner fou un prolífic autor de música religiosa, especialment de cantates i himnes En destaca l’edició de la collecció d’himnes de Joachim Neander La seva…

Es formà al Conservatori de Viena, on tingué com a mestre A Bruckner El 1876 fou contractat com a director assistent al primer festival celebrat a Bayreuth i posteriorment en fou el director 1888-1902 Esdevingué un dels directors wagnerians més preuats i les seves interpretacions destacaren per la claredat, l’energia i la delicadesa Com a compositor escriví tres òperes, una de les quals, Agnes Bernauer 1880, fou estrenada a Weimar gràcies a les gestions de F Liszt Del 1881 al 1903 fou director al Teatre d’Òpera de Karlsruhe i de la Societat Filharmònica, institucions on elevà notablement el…

Tapant entre la meitat i tres quartes parts del diàmetre del tub l’afinació baixa un semitò i tapant-lo tot baixa un to Aquesta tècnica fou desenvolupada a mitjan segle XVIII per Anton Joseph Hampel, que, així, aconseguí augmentar el nombre de notes practicables amb la trompa natural, per bé que amb diferències tímbriques evidents respecte als sons oberts Amb la invenció de la trompa de vàlvules aquesta tècnica esdevingué innecessària, però continuà essent molt valuosa tant per a controlar i corregir l’afinació com per a aconseguir sons amb el timbre característic del metall amb sordina En la…

Juntament amb el seu germà -també clarinetista-, formà part de diverses agrupacions instrumentals vieneses, com la Tonkünstler Sozietät, la banda imperial i l’orquestra de la cort Fou amic personal de WA Mozart, el qual, malgrat la seva precària situació, li proporcionà ajut econòmic El lligam entre tots dos compositors no fou únicament musical, perquè a més pertanyien a la mateixa lògia maçònica Experimentà les possibilitats del registre greu del clarinet, amb la invenció d’un clarinet baix -del qual només es conserven descripcions gràfiques- que n’ampliava la tessitura Per a aquest nou…

En 1715-16 serví com a organista a l’abadia de Melk, plaça que abandonà per traslladar-se a Viena El 1728 era mestre de capella a la cort dels Esterházy, a Eisenstadt, com a successor en el càrrec de Wenzel Zivilhofer Werner, amb el qual la capella assolí gran prestigi, exercí aquesta tasca fins que el 1766 fou substituït per J Haydn, que el 1761 havia entrat al servei de la família Esterházy en qualitat de sotsmestre de capella Les relacions entre tots dos compositors foren sempre tenses Werner compongué una gran quantitat de música religiosa, en què destaquen els oratoris, misses i…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou deixeble de Hans Heintze i Michael Schneider Assistí als Cursos de Darmstadt impartits per Olivier Messiaen, el qual el considerava el millor intèrpret de les seves composicions per a orgue, i que marcaren molt la seva trajectòria com a compositor Començà la seva carrera professional com a organista de l’església evangèlica alemanya de Santiago de Xile, càrrec que ocupà del 1954 al 1957 En 1957-70 fou organista de l’església luterana d’Hamburg, i des d’aquest darrer any fou professor de la Folkwang-Hochschule d’Essen Estrenà obres de…