Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
Joaquim Casimiro Júnior
Música
Compositor portuguès.
Casimiro fou un dels millors compositors lisboetes del segle XIX Estudià amb José Gomes Pinceti i José Marques -mestre de la capella reial- a la catedral de Lisboa Adoptà el nom de Casimiro Júnior per diferenciar-se del seu pare, copista de música El 1826 guanyà la plaça d’organista a la capella reial de Bemposta, però perdé la feina amb el canvi de monarquia del 1833 El 1860 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lisboa Les seves primeres composicions daten del 1829, unes matines de santa Llúcia i una missa i un tedèum dedicats a Miquel I de Portugal Quan aquest fou deposat,…
Isidre Escorihuela
Música
Compositor i mestre de capella valencià.
Succeí Benet Buscarons com a mestre de capella de la catedral de Tarragona el 6 d’octubre de 1672 El 1686 era mestre de capella de la collegiata de Xàtiva Diverses vegades feu oposicions, sense èxit, a la plaça de mestre de capella del Collegi del Corpus Christi de València Documentat com a mestre de capella de la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant el 1690, hi ha notícies que l’any següent era novament a la seu tarragonina El 1696 tornà a la collegiata de Sant Nicolau d’Alacant, i hi ocupà el càrrec de mestre de capella fins a la seva jubilació, el 1716 Hi ha hagut alguns equívocs sobre les…
Santiago Riera i Casanovas
Música
Pianista català.
El 1874 ingressà a l’escolania de la capella de música de Santa Maria del Pi de Barcelona Al cap de dos anys entrà, segons afirma B Saldoni, a la capella de la catedral, llavors sota el mestratge de Josep Marraco A onze anys inicià els estudis de violí amb Francesc Forns i els de piano amb Càndid Candi Vers el 1885 anà a ampliar estudis de piano al Conservatori de París, on fou alumne de M Mathis i de ChA de Bériot, tot seguint el camí de tants pianistes catalans que passaren per la capital francesa La seva carrera fou molt brillant el 1888 obtingué el primer premi del concurs del…
punk
Música
Estil de rock simple, sorollós i de ritme ràpid on l’actitud és més important que el virtuosisme tècnic i la creativitat musical.
A la meitat de la dècada dels anys setanta, influïdes per grups i músics de rock com MC5, New York Dolls, Velvet Undergound i Iggy Pop and the Stooges, aparegueren les primeres formacions punk Es tractava bàsicament de mostrar dalt de l’escenari la ràbia d’una generació de joves que no veia cap perspectiva de futur Sorgí precisament en un moment en què el rock progressiu dominava l’escena musical moderna, amb cançons interminables i solos de guitarra per a lluïment de músics Als Estats Units destacaren The Ramones, i al Regne Unit els grups més notables foren Sex Pistols,…
Caffarelli
Música
Cantant castrat italià.
El seu nom autèntic era Gaetano Majorano tanmateix, com feien molts cantants italians de l’època, adoptà el nom del seu protector, i potser també mestre, probablement un tal Domenico Cafarelli Després d’haver estudiat a Nàpols amb Nicola Porpora durant sis anys, el 1726 debutà a Roma en un paper femení de l’òpera Il Valdemaro , de DN Sarro, i durant els anys següents actuà per tot Itàlia amb gran èxit El 1730 fou nomenat virtuoso da camera del duc de Toscana i el 1734 ingressà a la capella reial de Nàpols, tasques que alternà amb actuacions a diverses ciutats italianes El 1738 viatjà a…
Ernst Toch
Música
Compositor austríac naturalitzat nord-americà.
Després d’abandonar la carrera de medicina, començà a aprendre composició de manera autodidàctica a partir de l’estudi dels quartets de corda de WA Mozart i altres obres clàssiques La seva Simfonia de cambra en fa M el feu mereixedor del Premi Mozart de Frankfurt 1909, ciutat on s’installà temporalment per estudiar piano Del 1913 al 1929 fou professor de composició a la Musikhochschule de Mannheim Aquest darrer any es traslladà a Berlín, on es dedicà a la docència i a la composició fins que el 1933, per la seva condició de jueu, es veié obligat a abandonar Alemanya De primer anà a Londres i…
Louis-Nicolas Clérambault
Música
Clavecinista, organista i compositor francès.
Membre d’una família de músics francesa, després d’haver après violí i clavicèmbal amb el seu pare Dominique, estudià amb el famós organista André Raison i amb Jean-Baptiste Moreau Al marge de diferents càrrecs d’organista, com el que ocupà a partir del 1719 als Grands Jacobins en substitució de Raison, estigué al servei de la cort de Versalles, lligat especialment a Madame de Maintenon, favorita de Lluís XIV Feu de superintendent dels concerts durant els darrers anys del seu regnat i fou organista i mestre de música a l’escola de noies de Saint-Cyr, on ensenyava cant i preparava…
Joseph Bodin de Boismortier
Música
Compositor francès.
Visqué successivament a Metz, Nancy i Perpinyà, fins que l’any 1722 s’installà definitivament a París Entre el 1724 i el 1747 arribà a publicar 102 composicions dins una gran varietat de gèneres i combinacions vocals i instrumentals Conreà tot tipus de formes musicals, però ha rebut un especial reconeixement com a compositor de música de cambra Fou el primer compositor francès que adoptà el terme italià concerto , a l’opus 15 VI concertos pour 5 flûtes sans basse , publicat l’any 1727 També fou el primer a escriure composicions per a flauta i orgue amb la part del baix continu totalment…
Rudolf Serkin
Música
Pianista austríac naturalitzat nord-americà.
Fou un dels pianistes més importants del segle XX A cinc anys ja destacà per les seves condicions musicals excepcionals i quan en tenia dotze debutà amb l’Orquestra Simfònica de Viena Estudià piano amb Richard Robert i composició amb A Schönberg El 1920, amb motiu d’una actuació amb l’Orquestra de Cambra Busch, conegué el violinista Adolf Busch, que el protegí, i hi establí una sòlida amistat sovint actuaren junts Entre el 1926 i el 1936 residí a Basilea, i el 1935 es casà amb Irene Busch, filla d’Adolf El 1936 actuà a Nova York amb l’Orquestra Filharmònica de la ciutat dirigida per A…
Orquestra Simfònica de Chicago
Música
Orquestra simfònica nord-americana fundada el 1891 per Theodore Thomas amb el nom d’Orquestra de Chicago.
El mateix Thomas la dirigí fins el 1905, i durant la darrera temporada en què hi estigué al capdavant s’inaugurà l’Orchestra Hall 1904, sala amb una capacitat per a 2 600 persones que es convertí en seu de la formació L’any 1906, en honor del seu fundador, passà a denominar-se Orquestra Theodore Thomas No fou fins el 1912 que adoptà la denominació d’Orquestra Simfònica de Chicago Frederick Stock assumí la direcció musical de la formació durant el període 1905-42, i posteriorment se succeïren directors tan importants com D Defauw 1943-47, A Rodzinski 1947-48, R Kubelík 1950-53, F Reiner 1953-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina