Resultats de la cerca

Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves, tornà a la…

Estudià a l’Institut de Música de Cleveland, a la Universitat d’Indiana i, més tard, a París És un dels autors nord-americans més interpretats i rebé encàrrecs de formacions com l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra de Cleveland o l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Fou professor, entre altres centres, de la Universitat d’Indiana, la Universitat de Melbourne i l’Institut de Música de Cleveland Les seves primeres composicions, de la dècada dels cinquanta, revelen la influència del neoclassicisme, el serialisme i també del jazz , però a partir dels seixanta començà a experimentar amb…

Vida De ben jove demostrà un talent inusual per a la música començà a estudiar violí a cinc anys i més tard, a Nova York, inicià els estudis de piano La seva primera composició, Golden Legend , del 1908, és la versió musical d’una obra literària del mateix títol de l’escriptor nord-americà HW Longfellow Autodidacte pel que fa a la composició, entre les influències musicals que rebé a la primera època hi ha la música popular nord-americana, la música irlandesa i també la de les comunitats orientals de certs barris de San Francisco Una altra obra destacable d’aquests primers anys…

Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…

Fou alumne d’Aaron Copland El 1941 guanyà una beca Guggenheim, que dedicà a l’estudi de la música popular de l’Àfrica del nord i l’Amèrica Central i del Sud Entre el 1942 i el 1945 fou crític musical del "Herald Tribune" de Nova York, i posteriorment establí la seva residència a Tànger És autor d’una òpera, The Wind Remains 1941, a més d’altres petites composicions També desenvolupà una extensa carrera com a escriptor Entre les seves obres literàries destaquen, The Sheltering Sky 1949, Up Above the World 1967 i l’obra autobiogràfica Without Stopping 1972

Després de la seva graduació 1931, enfocà el seu futur cap a l’estudi de les matemàtiques i el mateix any ingressà a la Universitat de Pennsilvània Ben aviat reorientà la seva formació cap a la música, tot traslladant-se a la Universitat de Nova York, on estudià amb Marion Bauer i Philip James Sense abandonar mai les matemàtiques, enllaçà la seva recerca musical amb el mètode de composició d’A Schönberg i la metodologia de la Segona Escola de Viena Fruit d’aquesta combinació fou l’assaig Function of Set Structure in the Twelve-tone System 1946, considerat com la primera investigació seriosa…

Parallelament als estudis de composició, desenvolupà una carrera com a solista de piano que el dugué a Europa l’any 1922, si bé poc temps després l’abandonà per a dedicar-se plenament a compondre La creació d’obres com Airplane Sonata 1922, Firework and the Profane Waltzars 1922 o la sonatina Mort de les màquines 1923 li obrí un espai als cercles musicals d’avantguarda L’estrena a París d’algunes d’aquestes peces, plenes d’agudesa i modernitat, el donà a conèixer en destacats cercles intellectuals i a personatges com James Joyce, Erik Satie, Pablo Picasso i Ezra Pound Aquest contacte fou el…

Vida Rebé la primera formació musical de la seva mare i la continuà amb G Chadwick i J Orth a Boston Posteriorment estudià al Conservatori de Munic 1882-85, on fou alumne de J Rheinberger De tornada als Estats Units 1886, treballà com a organista i dirigí diversos cors parroquials a Nova York El reconeixement li arribà el 1893, quan la seva cantata Dream King and his Love 1893 rebé un premi del Conservatori Nacional de Nova York El mateix any estrenà a Nova York l’oratori Hora novissima 1893, que tingué una molt bona acollida El 1894 fou nomenat professor de teoria musical a la Universitat de…

Tingué una influència notable en el desenvolupament de la música nord-americana del seu temps Fou el fundador del departament de música de la Universitat de Harvard Inicià els estudis musicals als Estats Units i el 1858 viatjà a Berlín per ampliar-los a la Hochschule für Musik Aquesta formació marcà decisivament la seva orientació estètica, i a través seu la d’un nombre elevat dels seus deixebles Allí estudià orgue amb A Haupt, que el guià en la seva formació, conegué Clara Schumann i descobrí l’obra de JS Bach a través de les edicions de les seves obres, que s’iniciaven just llavors Novament…

Estudià a Harvard 1891-95, i el 1913 ho feu a París amb V d’Indy Treballà a la facultat de música de la Columbia University del 1905 al 1942 Considerat sovint un dels classicistes de Boston, fou pioner en la divulgació de la música als Estats Units Com a músic fou conservador dins la tradició austroalemanya, posició que l’allunyà dels principals corrents musicals de l’època, i els seus principals referents foren C Franc i V d’Indy Es dedicà principalment a la composició d’obres de cambra, però escriví també tres simfonies, l’obertura Chanticleer 1926 i música vocal És autor de molts llibres,…