Resultats de la cerca

Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte Se’n…

Amb la introducció de tres lectures en les misses dominicals, el tractus ha perdut la seva funció, bé que es pot retrobar en el salm que es canta després de la segona lectura els diumenges de quaresma És format per dos o més versets de salm Totes les melodies de tractus del repertori gregorià es basen en dues fórmules de salmòdia, una en el segon mode i l’altra en el vuitè, enriquides amb elaborats melismes Inicialment eren cantats per un solista, però amb el temps es va adoptar la interpretació antifonal Si bé s’havia suposat que les melodies per als tractus eren unes de les més antigues que…

Apareix tant en l’Antic Testament especialment en els Salms com en el Nou en l’Apocalipsi i, com a himne, es pot cantar tant dins de la missa com fora Dins de la missa, el fragment del propi és el que es canta just abans de la lectura de l’evangeli, especialment durant l’època de Pasqua Alguns especialistes atribueixen al papa Gregori I 590-604 la seva introducció a la missa llatina d’altres, en canvi, creuen que ja en formava part, tant en l’Església d’orient com en la d’occident, molt abans, cap al segle IV La melodia, gairebé sempre molt melismàtica, es canta sobre el mot alleluia i…

Exemple de salmòdia responsorial, fou anomenat en llatí responsorium graduale , o simplement graduale , per tal com era entonat per un cantor que es collocava a les grades gradus de l’ambó El seu text acostuma a ser un salm i la seva melodia, basada molt sovint en algun dels antics modes autèntics, sol ser molt melismàtica Originàriament, abans de tornar al versicle es repetia la resposta, pràctica que caigué en desús a partir del segle VIII

Primitivament era un salm que es cantava mentre els celebrants entraven a l’església i fins que arribaven a l’altar La intercalació d’un breu refrany, cantat per tota l’assemblea, és d’origen gallicà, bé que ja el papa sant Gregori 595-604 en confirmà l’ús a Roma En l’època carolíngia l’introit tenia ja la forma actual el refrany esdevingué una antífona llarga, l’execució de la qual era confiada a la schola cantorum Les melodies gregorianes, poc ornades i, en general, no més extenses d’una sèptima, tenen un caràcter lent i meditatiu, remarcat per moltes dístrofes i trístrofes La salmòdia del…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup de llaüts de mànec El terme deriva de l’italià violone Històricament, la paraula violó ha definit diversos instruments de corda, bé de la família de les violes d’arc, bé de la dels violins En un principi, a la Itàlia del segle XVI, designava totes les violes d’arc, també conegudes com a violes de gamba A la mateixa època, a Espanya, aquests instruments eren designats en llenguatge popular amb el terme violón , com és palès en el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones , de…

Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants sèries de textos…

Vida Conegut generalment amb el sobrenom d’ el Gran per tal de distingir-lo del seu oncle François Couperin  el Vell , fou fill de l’organista Charles Couperin i de Marie Guérin, i probablement feu els primers estudis de música i d’interpretació al teclat —orgue i clavicèmbal— amb el seu pare En morir aquest el 1679, continuà estudiant amb l’organista de Lluís XIV, Jacques Thomelin, mentre Michel-Richard Delalande feia interinament d’organista de Saint-Gervais, a París, càrrec que François ocupà en propietat el 1685, a l’edat de divuit anys El 1689 es casà amb Marie-Anne Ansault, amb qui…

Cantà al cor de Ràdio Bucarest i més tard estudià cant amb Constantin Stroesco al conservatori de la mateixa ciutat També estudià a Viena Debutà a Bucarest el 1964 amb Pélleas et Mélisande Després d’haver interpretat alguns papers d’òperes franceses i italianes, guanyà diversos premis en concursos de cant Treballà algunes temporades al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles, on actuà en òperes de Mozart, que, amb el temps, esdevingué un dels seus músics preferits, i del qual interpretà els personatges de Susanna, Konstanze, Pamina o Despina Debutà al Covent Garden de Londres el 1972 i dos…

La seva trajectòria professional s’inicià com a beneficiat de l’església de Santiago de la seva població natal, on estigué actiu com a mestre de capella el 1576 L’any 1581 fou nomenat per a aquest càrrec a la Capilla Real de Granada succeint Rodrigo de Ceballos Després de veure’s obligat a abandonar Granada marxà a València, on el 1596 es feu càrrec del magisteri de la capella catedralícia que deixà vacant Joan Genís Peres Poc temps després, l’any 1600, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Sevilla en substitució de Francisco Guerrero Si bé la seva producció musical no és…