Resultats de la cerca

La relació entre la contracció d’aquest múscul i els músculs cricoaritenoides és el que determina la distensió muscular que acompanya la fonació de la veu de falset, tot obtenint com a resultat sonor una veu de timbre més lleuger i de registre més agut respecte a la veu de pit El terme falset trobava el sentit del seu ús a causa de la seva projecció sonora inter fauces i no per una acceptació convencional de veu falsa o fingida Manuel García 1847 fou qui observà que aquest terme provenia del llatí fauces i no de falsus Al llarg de la història, però, ha estat objecte d’ambigües adscripcions…

Generalment es troba en la tessitura de quinta 5’1/3, 2’2/3, 1’1/3, excepcionalment en 10’2/3 gran nasard També en la tessitura de tercera 1’3/5, en l’orgue francès sovinteja com a grand tierce 3’1/5 En l’orgue català i castellà és freqüent l' octava nasarda 4' i el nasard quinzena 2' La seva síntesi origina els diversos jocs de corneta El terme sembla provenir de la paraula holandesa nazaat , que significa ’el del darrere', és a dir, el que s’acostumava a posar darrere el Praestant el del davant M Praetorius 1619 l’atribueix al caràcter ’nasal’ que té el timbre d’aquest joc

Està format per tres rengles de tubs amb combinacions diverses 2 2/3’ + 1 3/5’ + 1/2’ o 1', o bé 1 3/5’ + 1 1/3’ + 1/7', o bé 4’ + 1 3/5’ + 1', i també 4’ + 1’ + 2/5' El seu timbre pretén imitar el so de les campanes petites És propi de l’orgue del segle XIX, particularment l’italià Es toca en staccato afegint-li un bordó ample de 8’ com a base Cal no confondre’l amb el joc de campanes

Dins de la seva múltiple varietat, és un joc que s’inicia en la regió aguda dels harmònics, aportant, al joc ple plein-jeu de l’orgue, el seu coronament en les regions més altes de l’espectre sonor, amb qualitat auditiva Complementa així la sonoritat del plenum , considerada la més característica de l’orgue Henry Arnaut de Zwolle 1400-1466, per tal d’incorporar a l’orgue la sonoritat dels címbals, ja en construí un, les fileres del qual contenien l’harmònic de tercera Normalment s’han disposat en octaves do1 = 1’ + 1/2’ + 1/4' en quintes, quan s’hi ha intercalat una filera amb quintes do1…

Juntament amb els jocs labials o de boca joc de boca forma part de les dues categories principals de la classificació dels jocs de l’orgue Comprèn tant els jocs de batalla o exteriors baixons, clarins, trompetes, etc com els que són a l’interior, distribuïts en els diversos cossos de l’instrument fagot, cromorn, trompeta real, bombarda, oboè, etc Format als Països Baixos al segle XVI, constitueix la sonoritat més esclatant de l’orgue en combinació amb el ple de l’orgue orgue ple o amb el tutti

En l’orgue barroc peninsular del segle XVIII podia designar solament el conjunt de jocs de llengüeta trompetes, baixons, clarins, etc situats a les façanes de l’instrument, tant la principal com la posterior llengüeteria de façana En els grans instruments, del mateix segle o posteriors, també pot designar el conjunt dels jocs de llengüeta interiors propis de cada teclat, conjunts que s’utilitzen per a dialogar entre si

Nascut probablement als Països Baixos al decurs del segle XVI, és el més antic, conegut i usat dels jocs d’aquest tipus Les diverses fileres es componen generalment d’harmònics greus de quinta i octava Quan hi ha més d’un ple, un d’ells pot portar l’harmònic de tercera En els grans instruments es poden trobar plens amb els harmònics de sèptima, novena o onzena Compost generalment de tres a sis fileres de tubs, de la talla dels flautats, la seva funció és atorgar claredat sonora a les notes greus i brillantor greu a les agudes És un joc que abunda en l’orgue barroc, però escasseja, i a voltes…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Té els seus orígens en les campanes budistes d’oració de la Xina, el Japó i Corea, i, pel fet de formar caixa de ressonància, es podria considerar de so determinat si no fos per la poca durada i l’elevat percentatge de soroll Usat inicialment en la banda de jazz , aquest instrument de so estrident i buit apareix ocasionalment a l’orquestra des de la segona dècada del segle XX En pedagogia musical és molt conegut perquè forma part de l’instrumentari Orff

Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa comença en el sol2…

De timbre suau i profund, més o menys semblant al dels bordons dels instruments de corda -d’aquí el seu nom-, aparegué al teclat manual durant el segle XVI als Països Baixos Ha originat una família que cobreix tota l’extensió de l’escala sonora audible, des dels sons greus del 32’ -do-1- fins als més aguts del 2’ -do8-