Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
contrapàs
Música
Dansa popular catalana d’origen, pel que sembla, molt antic.
Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també per dos més,…
conjunt/disjunt
Música
Adjectius que s’apliquen als graus d’una escala segons si són adjacents o no adjacents, respectivament, en un sistema escalar concret.
Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts 2a M, 2a m i 2a aug i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts intervals majors que els de 2a Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius per exemple, sensible i segon grau rebaixat, un interval com la 2a aug, que és quantitativament més…
concertina

Concertina alemanya del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de llengüeta lliure amb teclat, semblant a un acordió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de fusta hexagonals amb les llengüetes a l’interior, unides per una manxa, i amb dos teclats de botons, un de melòdic per a la mà dreta i un altre per a l’esquerra per a l’acompanyament Fou inventada per Charles Wheatstone 1802-1875 i esdevingué un instrument molt popular a la primera meitat del segle XX
címbalom
Música
Saltiri folklòric hongarès, anomenat també cítara hongaresa, de forma trapezoidal i de grans dimensions, el més llarg dels costats paral·lels del qual fa uns 130 cm, i el més curt uns 85 cm.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara Es toca en posició horitzontal, aguantat per unes potes d’un metre d’alçada, amb macetes folrades de feltre Encordat amb cordes de metall, la seva extensió va del re-1 al mi5 Els models de concert disposen d’apagadors accionats amb un pedal Construït des del 1874 a Budapest per la firma Schunda, és un instrument de gran potència sonora, incorporat a l’orquestra per compositors del segle XX com ara Z Kodály, B Bartók i I Stravinsky Al Museu de la Música de Barcelona se’n conserva un exemplar de l’esmentat constructor
cantell
Música
Part esmolada del tub dels instruments aeròfons que talla l’aire tot induint-lo a vibrar a banda i banda.
Aquest moviment oscillant del raig d’aire genera la vibració inicial que produeix el so de l’instrument És indispensable, perquè el so s’estabilitzi, que l’aire interior del tub o cavitat de l’instrument entri en ressonància amb aquesta vibració inicial El cantell pot estar tallat de forma longitudinal en l’extrem superior del tub perpendicularment al seu eix, com a les flautes obliqües nay en una entalla més enfonsada del mateix extrem, com a les quenas americanes o bé en una finestra oberta en la part superior del tub, com a les flautes de bec, els flabiols, els tubs d’orgue i les flautes…
cesura
Música
Punt d’articulació entre dues unitats formals consecutives (frases, períodes, etc.).
Per extensió, signe convencional -generalment, una coma o apòstrof a sobre del pentagrama- que s’utilitza per a indicar-la en una partitura
pedal celeste
Música
Pedal del piano (pedal1), generalment situat a l’esquerra en el pedaler, que mou els apagadors i atenua el so.
Sovint, en lloc de moure els apagadors, acciona un mecanisme que interposa una llarga tira de feltre entre els martells i les cordes
veu celeste
Música
En l’orgue, joc ondulant, labial, de talla estreta, simple o compost.
Generalment en la tessitura de 8’ o 4’ i començant en la segona octava, cada nota és composta per dos tubs de talla estreta afinats sensiblement diferents l’un de l’altre, més alt o més baix, cosa que produeix un batec suau i dolç Si el joc és simple li cal un altre joc, també de talla estreta, per a acoblar-s’hi i generar el mateix efecte viola de gamba, salicional, etc Introduït a l’orgue a la darreria del període clàssic, és plenament característic de l’orgue romanticosimfònic Sovint collocat al cos expressiu o al recitatiu, pot actuar tant de joc solista com de polifònic Destaca en l’…
mestre de capella
Música
Director d’una capella de música.
Bibliografia Complement bibliogràfic Respuesta,a la censura, o primer papel, que hizo D Joachin Martínez, Organista de Palencia, contra el que imprimió el licenciado Francisco Valls, Maestro de Capilla de Barcelona, en defensa de la entrada, y demás circunstancias del tiple segundo, que compuso en la Scala Aretina, sobre las palabras Miserere nobis , 1718