Resultats de la cerca
Es mostren 9825 resultats
pulsació
Música
Acció muscular dels dits sobre el teclat.
En els instruments de teclat, el mecanisme que excita la producció del so és controlat amb una sèrie de palanques i transmissions, impulsats des de la tecla, mitjançant la pressió dels dits La resistència dels diferents mecanismes a la força del dit i la tendència del sistema a retornar a la posició de repòs determinen tècniques diferents de l’acció muscular en els dos sentits del moviment, abaixar i aixecar D’aquesta complexa interacció entre els dits i els diversos mecanismes dels teclats se’n deriven diferents tècniques de pulsació, pròpies de cada instrument El correcte control de la…
mecanisme
Música
Part mecànica que intervé en la producció o en la modulació dels sons dels instruments.
En els cordòfons, els mecanismes generadors més habituals són els martells i els saltadors, comandats des dels teclats per exemple, piano i clavicèmbal, respectivament o sistemes amb rodes viola de roda Es consideren mecanismes de producció del so dels aeròfons les llengüetes, els bisells i els broquets En aquesta mena d’instruments, els mecanismes responsables de la modulació dels sons són les claus, que tapen els forats, les vares i diversos tipus de vàlvules giratòries, de pistó, etc En els instruments mecànics, els sistemes motors i transmissors del moviment, responsables de la producció…
natural
Música
Dit de la nota que no està afectada per cap diesi ni cap bemoll.
Una nota que no rep l’efecte de cap alteració o que rep l’efecte d’un becaire ♮ és una nota natural, és a dir, una nota pertanyent a l’escala diatònica sense alteracions la de les tecles blanques del piano Aquest adjectiu, però, és poc clar quan s’aplica a tonalitats que tenen alteracions constitutives Per exemple, en la tonalitat de fa M, el si♭ és una nota pròpia de la tonalitat és a dir, una nota ’natural’ de la tonalitat mentre que el si ♮ és a dir, el si natural n’és una nota alterada
baix
Música
La tessitura més greu.
Tessitura del baix © Fototecacat/ Jesús Alises Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura -flauta baixa, saxòfon baix- En certes famílies, però, de vegades pot existir un membre encara més greu que s’anomena contrabaix També pot designar cadascun dels sons més greus d’un instrument, per la qual cosa s’utilitza sovint el plural -els baixos de la guitarra-, o fer referència a un so o un instrument afinats per sota del to degut o establert S’usa també per a designar la part d’una composició que té aquesta mateixa tessitura, així com la més greu d’un…
jazz-club
Música
Associació d’aficionats al jazz, anomenada també hot-club.
El nom de jazz-club s’aplica a més al local públic, generalment nocturn, on es fan actuacions de música jazz Les primeres associacions foren el Hot Club de Bèlgica i el Hot Club de França, ambdós formats el 1932 Aviat en sorgiren d’altres a Europa, com el Hot Club de Barcelona, format el 1935 i en actiu fins el 1978, o el Hot Club de Vilafranca del Penedès, format el 1935 i dissolt el 1975 Els aficionats s’agrupaven per escoltar discos nord-americans, publicaven revistes i organitzaven concerts i festivals amb músics locals i de l’Amèrica del Nord Tingueren un paper primordial en la difusió…
cabaret
Música
Terme referit, de manera general, a locals on se serveixen begudes i s’ofereixen espectacles variats.
També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de conèixer els…
cafè concert
Música
Terme derivat del francès café-concert i que es refereix a un cafè o restaurant on tenen lloc espectacles diversos, des de música fins a dansa.
Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…
teatre d’òpera
Música
Edifici destinat a la representació d’òpera.
Si bé els primers teatres permanents es bastiren a Grècia a partir del segle IV aC, i després a Roma, el llarg període de l’Edat Mitjana suposà un total trencament amb la tradició constructiva i l’ús dels teatres Així, l’origen del teatre d’òpera cal situar-lo en el Renaixement italià i en el canvi de localització dels espectacles, dels espais públics -carrers o places- als espais privats -patis o salons dels palaus-, amb muntatges efímers, fins que es produí l’especialització d’un espai propi i permanent per a la funció L’edifici havia de congregar el públic de manera adequada i permetre el…
accent
Música
Rellevància que pren una nota o un acord.
Aquesta rellevància sol ser producte de diverses variables que actuen a la vegada, sumant o contrarestant les seves forces Els principals tipus d’accent produïts per aquests factors són els accents dinàmic, rítmic, agògic, tònic, harmònic i mètric L’accent dinàmic es produeix quan la nota o l’acord tenen més intensitat sonora que els del seu context immediat Els accents dinàmics poden ser demanats pel compositor amb diversos signes gràfics o amb expressions completes o abreujades -el signe > o les indicacions sforzando , abreujat sfz , o similars- L’accent rítmic es dona quan el valor de…
saltador
Música
En alguns instruments de corda pinçada amb teclat -especialment el clavicèmbal-, cadascuna de les peces mòbils on s’allotgen els plectres (plectre) que posen en vibració les cordes.
De forma rectangular i amb una alçària que no ultrapassa els 15 cm, els saltadors estan situats entre les cordes, recolzats verticalment sobre l’extrem interior de les tecles, de manera que, en pitjar-les, projecten els saltadors cap amunt, mentre el plectre pinça la corda Una guia de fusta situada per sobre dels saltadors limita el seu moviment ascendent i els fa retornar pel seu propi pes El plectre està fixat a una peça mòbil, el balancí, al centre del saltador, el qual permet pinçar la corda en el moviment ascendent del saltador i relliscar enrere en el descendent, produint així un únic…