Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals al seu poble natal, després els amplià a Vic i, més tard, a Barcelona, amb A Nicolau i J Lamote de Grignon El 1908 s’inicià com a director de cors al capdavant de l’Orfeó Manresà Becat per l’ajuntament d’aquesta ciutat, assistí a uns cursos a Hellerau, prop de Dresden, amb el compositor i pedagog suís E Jaques-Dalcroze En tornar a Catalunya, posà en pràctica les teories dalcrozianes, que propugnaven un mètode d’aprenentatge musical basat en la gimnàstica rítmica A partir del 1920 dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa, que reorganitzà, i fundà el…

Vida El 1880 ingressà al Conservatori del Liceu com a alumne de Miquel Font piano i de Josep Rodoreda harmonia i composició Completà la formació amb Felip Pedrell i Carles G Vidiella Fou director del cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès 1883 i pianista als cafès Inglés 1885 i Pelayo 1891 El 1891 fundà l’ Orfeó Català , juntament amb Amadeu Vives dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus Amb el lideratge de Millet, l’Orfeó assolí una forta dimensió popular i arrelà profundament en la societat catalana Des d’aleshores, la seva trajectòria personal s’identificà…

Nebot de Lluís Millet i Pagès Estudià amb el violinista Francesc Costa i amb el violoncellista Gaspar Cassadó, i es perfeccionà a l’École Normale de Musique de París 1929 El 1927 fou guardonat amb el premi Parramon Actuà com a solista en diverses ciutats espanyoles Fou un dels solistes convidats en els Concerts Simfònics Populars, organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona Formà part de l’Orquestra Simfònica de Dallas com a primer violoncel 1935-36 L’esclat de la Guerra Civil, quan es trobava a Barcelona, impedí el seu retorn a Dallas i l’obligà a participar en la lluita,…

Inicià els estudis de música amb la professora C Vilella Més tard, a Barcelona, estudià el grau superior de piano sota la guia de J Gibert i Camins Posteriorment es traslladà a Alemanya, on residí durant nou anys i on amplià i perfeccionà els seus coneixements amb M Pinter, C Arrau i R de Silva Distingit amb diversos premis nacionals i internacionals —destaquen els dels concursos d’Aarhus Dinamarca, 1967 i el de Múnic 1962—, oferí recitals a quasi tots els països d’Europa i també a Mèxic i als Estats Units d’Amèrica Com a solista, actuà amb nombroses orquestres, especialment a Alemanya, i a l…

Fill del mestre de capella i compositor Josep Gols i Veciana , amb qui es formà musicalment Estudià medicina a Barcelona, però aviat es dedicà a la música, collaborant en les activitats del seu pare Home polifacètic, també treballà el dibuix, sobretot caricatures i exlibris, i la topografia S’installà a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar Treballà com a periodista al Diari de Barcelona , fou sotsdirector de La Nau i també collaborà a les revistes Virolet i L’Esteve Feu traducció, activitat en la qual cal destacar la traducció al català de Borís Godunov…

Fill de Josep Gols i Veciana , es formà musicalment amb el seu pare en les disciplines de piano i violí i obtingué, a vint-i-cinc anys, la beca Pau Casals, gràcies a la qual es traslladà a Barcelona Fou deixeble de B Samper i, juntament amb el seu germà Joan , treballà en la recollida de cançons populars per a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya El 1930 retornà a Tarragona, on feu un concert de piano interpretant obres seves i un any després assumí la direcció de l’Orfeó Tarragoní Fou professor de cultura musical a partir del 1934 al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la…

Deixeble de R Bonet, fou professor de música de l’Escola Normal de Tarragona Fundador de l’Orfeó Tarragoní 1903, feu amb aquest diferents concerts per diverses poblacions catalanes i de l’Estat espanyol, i també fundà l’Orfeó Canongí Compongué música coral, tant religiosa com profana, i algunes danses, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví també alguna obra per a l’escena Del seu catàleg, cal destacar-ne la música escènica per a Somni de reis 1909 i algunes peces religioses La seva labor pedagògica ha estat, però, la més reconeguda i apreciada Fou pare dels músics  Joan  i Xavier…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de  Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com  John Cage , que l…

Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà…

Estudià cant a Barcelona amb Joan Goula i seguidament amplià els estudis a França i a Itàlia Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1883 amb Faust , de Gounod, i el mateix any al Teatro Real de Madrid amb  Les huguenots de G Meyerbeer, teatre aquest últim en el qual fou l’artista espanyol que més vegades actuà, amb 327 funcions en onze temporades 1883-1907  Feu una carrera ràpida i molt brillant, que el portà a actuar amb èxit als grans teatres d’Europa i d’Amèrica Al Gran Teatre del Liceu estrenà les òperes  L’attaque du moulin , d’Alfred Bruneau, i el 1906 Bruniselda d’Enric Morera Una de les…