Resultats de la cerca

Les fonts que informen sobre la seva figura són contradictòries pel que fa a la seva biografia Segons unes es guanyà el favor del rei Saül com a músic, per calmar l’esperit maligne que el monarca duia dins, però també es diu que fou gràcies a la seva victòria sobre Goliat, un guerrer filisteu El que se sap realment és que fou proclamat rei cap al 1010 aC, i que uní Judà amb les terres del nord d’Israel seguint una política exterior expansionista, parallelament a la seva tasca dficació interior Convertí Jerusalem en capital del regne, i construí un nou temple La seva figura ha…

Rebé la primera formació musical del seu pare i a vuit anys entrà a formar part de l’escolania de l’església de Betlem, a Barcelona Posteriorment estudià cant al Conservatori de Música de la capital catalana El 1931 debutà a la mateixa ciutat amb Los gavilanes i en 1933-34 estrenà diverses sarsueles als teatres Ideal i Coliseum Durant la Guerra Civil Es panyola actuà en la companyia de M Redondo fins que fou empresonat a Lleó El 1948 cantà al Gran Teatre del Liceu Doña Francisquita Consagrat definitivament a la sarsuela, n’estrenà diverses obres d’autors coetanis Enregistrà en…

A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas , Missa en re m , Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors…

Estudià amb E Morera i fou sotsdirector de la Coral Catalunya Nova 1895 — ˜1900 L’any 1901 fundà els orfeons Nova Catalònia i Germinal 1909 Fins el 1918 fou professor a l’Acadèmia Granados Dirigí també la Sociedad Odeón i l’orfeó Schola Orpheonica, i compongué una gran quantitat d’obres escèniques, entre les quals destaquen La sardana dels promesos 1906, La dama d’Aragó 1906, estrenada en els Espectacles Audicions Graner, Les calderes d’en Pere Botero 1906, Permeti’m 1907, T’estimo 1907, Ofèlia 1907, Les roselles 1907, La festa de les donzelles 1907, El portal de Betlem 1908, L’aigua de la…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta…

Aprengué l’orgueneria al taller del seu pare, Marià -de gran tradició-, i posteriorment fou deixeble de l’innovador Aquilino Amezua Home enginyós, creatiu, pràctic i bon comerciant, aplicà a l’orgue les noves possibilitats que oferia el corrent elèctric església de Betlem de Barcelona, 1911, combinades amb les de la mecànica pneumàtica Inventà l' orgue reclam , instrument de petites dimensions però amb pretensions d’orgue gran, i l’aparell anomenat xuclanola , un automatisme a base de paper perforat com la pianola Cofundador de l’Orfeó Gracienc i amic del mestre Lluís Millet, també fou…

Estudià ciències exactes a Sevilla 1941-43 i més tard es graduà a l’Escuela de Arquitectura de Madrid Collaborà amb els arquitectes José Antonio Corrales, Ramón Vázquez Molezún i Xavier Carvajal en el poblat d’Almendrales, i amb Rafael de la Hoz en el collegi major Aquinas, a la ciutat universitària de Madrid Posteriorment realitzà obres com el convent i l’església de Betlem, a Màlaga 1961-64 La seva vinculació familiar i personal amb Falla i amb la ciutat de Granada el dugueren a construir el Centre Manuel de Falla, erigit en el Generalife 1962-78 Altres obres seves són el Palau…

Estudià amb J Cassadó i A Pérez-Moya Becat pel doctor Andreu a l’Acadèmia Crickboom 1902, amplià estudis amb J Balcells i E Morera Fou mestre auxiliar de l’Orfeó Gracienc i es donà a conèixer amb sardanes com Agredolç, Bosc endins, Tardor , etc Fou membre del sextet que actuà 1918-32 al cinema Catalunya de Barcelona Amb el pseudònim Gustave Douvel escriví couplets per a Raquel Meller Tristes recuerdos , Mercè Serós La porta de Betlem, Sóc mig parisenca , etc, i amb el de Franz Wrethel publicà valsos i xotis que assoliren grans èxits a Madrid Fou membre de l’orquestra del Liceu…

Vida Feu els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Ll Millet, A Nicolau i E Morera El 1908 entrà en la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i collaborà en la secció de folklore de l’Instituto Español de Musicología durant vint anys…

Vida Inicià la seva formació musical a l’Escola Municipal de Música de Vic, on estudià amb Lluís Jordà, i el 1898 fou ordenat de sacerdot Perfeccionà els estudis amb J Ribera a Barcelona, ciutat on fou organista de la parròquia de la Bonanova fins el 1901, que guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Vic El 1920 renuncià aquesta plaça per la d’organista Collaborà en l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb el capítol La versió autèntica dels goigs del Roser de tot l’any La música que escriví es caracteritza per la fusió del cant gregorià amb la cançó popular, amb un toc…