Resultats de la cerca

Establert a Milà vers el 1810, començà una carrera destacada com a llibretista, que abandonà temporalment 1834-49 per un càrrec oficial Esdevingué el llibretista més sollicitat d’Itàlia al segle XIX pels seus textos -dramàticament molt ben estructurats, amb claredat argumental i imaginació en la confecció de situacions- Escriví, entre molts altres, textos per a Vincenzo Bellini La straniera , 1829 La sonnambula , 1831 Norma , 1831, Gaetano Donizetti Anna Bolena , 1830 L’elisir d’amore , 1832 Lucrezia Borgia , 1833, Gioacchino Rossini Il Turco in Italia , 1814 i Giacomo…

Amant de la música i les arts, la documentació que es conserva sobre la seva joventut emfasitza el seu gust pel cant i la dansa Sembla que també tocava algun instrument musical, com ara el virginal i el polifant, i en alguns retrats apareix tocant el llaüt Era una fervent amant de la música religiosa, per la qual cosa el 1539 dictà una proclama en la qual es marcaven les normes que havien de seguir les composicions destinades a la litúrgia de la cismàtica Església d’Anglaterra La música fou present als esdeveniments més importants de la seva cort, i es diu que Elisabet nasqué sentint un…

La seva mare, Marianna Rossi, era de procedència italiana, i actuà al teatre de la Santa Creu de Barcelona entre el 1815 i el 1821 Manuela nasqué durant la temporada teatral, i fou batejada a l’església del Pi, segons notícies de Saldoni Després probablement marxà a Itàlia, on estudià cant El 1847 interpretà el paper protagonista d' Anna Bolena en les primeres funcions d’òpera del Teatre del Liceu, on actuà les tres temporades següents Participà en l’estrena de Giovanna di Castiglia , d’AJ Cappa temporada 1848-49, i en la de Der Freischütz 'El caçador furtiu', de CM von Weber, la…

Després dels primers estudis amb B Lotti i amb el seu oncle F Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G Scappa El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore , composta pel seu mestre L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto , de F Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope , de D Cimarosa A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment Participà en estrenes d’obres de Rossini Il viaggio a Reims , 1825, Pacini Niobe , 1826, Donizetti Anna Bolena , 1830…

Després d’haver començat els estudis de dret, decidí abandonar-los per dedicar-se al cant El 1833, a Pavia, debutà com a tenor dramàtic en l’òpera Gli arabi nelle Gallie , de G Pacini, i poc després actuà en Anna Bolena , de G Donizetti La seva carrera fou al principi fulgurant Aconseguí grans èxits a tots els teatres importants d’Itàlia i també cantà a Àustria, Alemanya, Anglaterra, Espanya i França Fou un intèrpret reclamat per molts compositors -G Donizetti, S Mercadante o O Nicolai- perquè participés en les estrenes de les seves òperes El 1843 cantà a Dresden sota la direcció…

El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra A Milà…

Rebé la primera formació musical del seu pare, músic aficionat i trompista El 1812 entrà com a corista i violinista en el Teatre Riccardi de Bèrgam i el 1814 debutà a Pavia amb Le lacrime di una vedova , de P Generali L’any següent fou cridat per l’empresari D Barbaja a Nàpols, on interpretà L’italiana in Algeri , de G Rossini L’èxit aconseguit amb aquesta òpera feu que fos sollicitat pels principals teatres europeus Després del triomf de les representacions de La Cenerentola de Rossini, a París, els millors compositors operístics de l’època se’l disputaren per a les seves estrenes Així, fou…

Fill del duc de Modrone, des de petit sentí una gran passió per la música i estudià violoncel També assistia sovint a les representacions del Teatro alla Scala, d’on el seu avi i el seu pare havien estat directors artístics A partir dels anys cinquanta, a més del cinema, es dedicà a la producció operística, amb obres com La vestale , La sonnambula , La Traviata o Anna Bolena , totes amb la soprano Maria Callas El 1958, la seva producció de Don Carlos s’estrenà al Covent Garden La seva carrera com a productor operístic acabà el 1972 amb Manon Lescaut , que rebé excellents…

Estudià cant a Rovigo Guanyà un concurs de cant Florència, 1933 i debutà en aquesta ciutat el 1935 amb l’estrena d’ Orsèolo , d’I Pizzetti, però no es destacà fins que debutà al Teatro alla Scala de Milà amb Rigoletto , 1936 Després del 1945 tingué fama mundial, i a partir del 1946 la seva presència fou habitual en el teatre de la capital llombarda, on abordà un extens repertori, de WA Mozart a A Rubinstein, passant per G Rossini, G Donizetti o G Verdi El 1947 es presentà al Festival d’Edimburg, i sis anys més tard ho feu al Covent Garden de Londres A Barcelona debutà amb Carmen 1946, i el…

Estudià al Conservatori Musical del Liceu amb Jaume Francesc Puig L’any 1986 guanyà el premi del Concurs Internacional Francesc Viñas Debutà a Palma de Mallorca amb Carmina Burana l’any 1987 i inicià una carrera professional interpretant papers del repertori de tenor líric lleuger el Comte, Nadir, Don Ottavio, Fernando, etc L’any 1992 debutà al Teatre del Liceu amb el paper de Percy d’ Anna Bolena al costat d’Edita Gruberova, representació que tingué una excellent acollida del públic i la crítica A partir d’aquí emprengué una carrera internacional, ràpida i plena d’èxits, que l’…