Resultats de la cerca

Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’…

Aquest tipus de fuga, que data del segle XVI, també rebé els noms de fuga contrària i per arsin et thesin , locució que normalment té un altre sentit arsi/tesi La contrafuga no és gaire freqüent, tot i que es poden citar, entre altres exemples, el Contrapunctus núm 5 de L’art de la fuga , BWV 1080, de JS Bach, o la Fuga per a orgue en la bemoll m , de J Brahms J Brahms Fuga per a orgue en la bemoll m © Fototecacat/ Jesús Alises

Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…

Després d’estudiar a Alemanya i Itàlia fou professor a l’Escola Reial de Música de Munic La seva carrera com a director començà als teatres de Zuric i Nuremberg Fou assistent de HA Marschner a Hannover, i director de la Società Cherubini de Florència, dels Concerts Filharmònics de Berlín i de la Societat Orquestral de Breslau Entre altres activitats docents, fou també director del Conservatori de Frankfurt Com a compositor estigué sota la influència de Schumann i Brahms Fou un dels signants del Manifest de J Joachim i J Brahms contra la Nova Escola Alemanya de F…

Estudià a la Universitat de Viena i posteriorment hi ensenyà teoria musical 1919-29 Durant aquest període compongué tres òperes, entre les quals destacà pel seu èxit Die heilige Ente Guanyà diversos premis amb les seves composicions Entre el 1929 i el 1933 dirigí el Conservatori de Magúncia Amb l’arribada dels nazis marxà de Viena i s’installà a Edimburg, on el 1945 fou professor a la universitat d’aquesta ciutat La seva extensa producció continuà la tradició tonal, que tenia les arrels estilístiques en Brahms i Strauss També escriví alguns llibres, com els dedicats a …

Rebé la primera formació musical del seu pare i començà tocant el clarinet i el violí en conjunts instrumentals de la seva ciutat natal El 1873 fou nomenat clarinetista de l’orquestra de la cort a Meiningen, llavors dirigida per H von Bülow Quan el 1891 J Brahms el sentí en una audició privada a Meiningen, li dedicà les dues sonates, el trio i el quintet per a clarinet, obres que estrenà el mateix Mühlfeld Fou un clarinetista de molta anomenada arreu d’Europa, i altres compositors a part de Brahms, com G Jenner, H Marteau i K Reinecke, li dedicaren obres per a…

Inicialment estudià filosofia i dret, però l’any 1862 s’orientà cap a l’estudi de la composició amb Otto Dessoff, a Viena El 1874 fundà la Societat Bach de Leipzig, amb JAP Spitta, i l’any següent esdevingué professor de composició a la Hochschule de Berlín Herzogenberg fou un compositor dotat, però, sota l’aclaparadora influència de Brahms, amb qui havia fet amistat durant els seus estudis a Viena, no pogué desenvolupar un llenguatge personal L’any 1868 es casà amb Elisabeth von Stockhausen 1847-1892, pianista i una de les millors amigues de Brahms, que confià sempre molt en el seu criteri…

Estudià música a Holanda, Anglaterra i Suïssa amb Aaltje Noordewier-Reddingius, Laurens Bogtman, Bodi Rapp i Roy Henderson Es graduà el 1948 i molt aviat fou contractada per a interpretar les parts de contralt d’oratoris i música sacra de diferents èpoques, especialment després de la seva interpretació de la Rapsòdia per a contralt , de J Brahms, amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam El seu repertori comprèn també el lied i interpretà amb gran èxit obres de C Monteverdi, L van Beethoven, F Schubert, GF Händel, G Mahler i J Brahms, entre d’altres Collaboradora…

La seva família es traslladà a Pest quan ell encara era un infant i aviat començà els seus estudis de violí Els seus ràpids progressos li permeteren, a l’edat de set anys, fer el primer concert El 1839 s’inscriví al Conservatori de Viena, on fou alumne de M Hauser, G Hellmesberger i J Böhm El 1843 es traslladà a Leipzig per estudiar amb F Mendelssohn, M Hauptmann i F David, i aquell mateix any debutà amb la Orquestra del Gewandhaus, d'aquesta ciutat El 1844 debutà a Londres amb el concert per a violí de Beethoven sota la direcció de Mendelssohn El 1850 fou nomenat primer violí a Weimar sota…

Format al Liceo Musicale de Torí amb G Bolzoni, es traslladà a Viena 1893, on estudià amb E Mandyczewski Fou amic personal d’importants figures musicals, com J Brahms, G Mahler i, sobretot, A Dvorák, de qui fou deixeble Fou precisament Dvorák qui despertà el seu interès pel cant popular Recollí més de 500 cançons de la zona del Piemont El seu catàleg és ampli i el seu llenguatge musical s’insereix plenament en l’estètica del Romanticisme tardà, amb grans influències de la música de Brahms i Dvorák Especialment l’ús que feu del cant popular en la música simfònica el…