Resultats de la cerca

Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar, havia de ballar…

Començà la seva carrera com a cantant d’òpera quan gairebé era una nena, en les representacions que tenien lloc a la residència de l’ambaixador francès a Roma El 1640 viatjà a Venècia amb Filiberto Laurenzi, el seu mestre Interpretà importants papers, com el de Deidamia en La finta pazza 1641, de Francesco Paolo Sacrati, el d’Aretusa en La finta savia 1643, de F Laurenzi, i el d’Octavia en La coronatione di Poppea 1643, de C Monteverdi, entre d’altres Aconseguí èxits importants a la cort d’Innsbruck en el paper principal de La Cleopatra , d’A Cesti Les seves interpretacions es distingien per…

De família humil, començà a estudiar música amb F Larios El 1857 compongué la seva primera òpera, Romeo y Julieta , amb llibret de F Romani La segona, Ildegonda , sobre llibret de T Solera, s’estrenà a Ciutat de Mèxic el 1866 Els guanys obtinguts li permeteren fundar el Conservatori Nacional de Música Seguidament es traslladà a París per ampliar la seva formació Ildegonda es representà també a Itàlia, al Teatro Pagliano de Florència El 1869 tornà a Mèxic, on fou rebut amb honors d’heroi nacional i passà a dirigir el conservatori Desenvolupà una important tasca com a crític musical, a vegades…

Inicià els estudis de psicologia a la Universitat de Stanford, però aviat es decantà pel cant Debutà el 1957 a l’Òpera de San Francisco i posteriorment es traslladà a Karlsruhe, on romangué durant tres anys en la companyia del teatre d’òpera de la ciutat El 1961 fou contractat per Wieland Wagner a Bayreuth, on debutà amb el paper titular de Parsifal , i després fou Radamès Aïda a Berlín El 1962 es presentà al Metropolitan de Nova York i set anys més tard ho feu al Covent Garden El 1976 interpretà el paper de Sigfrid a Bayreuth, on també fou Tristany en diverses ocasions Destacat intèrpret d…

Educat en una família molt vinculada a la tradició coral, rebé els primers ensenyaments de cant i orgue al cor parroquial La publicació d’algunes de les seves composicions de música coral el posaren en contacte amb E Elgar Vers el 1900 el seu interès derivà cap a la composició d’obres simfonicocorals, entre les quals hi ha By the Waters of Babylon i A Vision of Cleopatra La crítica que obtingueren aquestes obres i, sobretot, l’estrena de la Primera Suite anglesa , que li proporcionà un mecenes anònim, animaren Brian a seguir en el món de la composició Molt influït per l’ampullositat de R…

Estudià música a Wilberforce i posteriorment, gràcies a una beca, pogué ampliar la seva formació a la Juilliard School de Nova York En un principi es dedicà als musicals, entre els quals algunes obres de G Gershwin com ara Porgy and Bess , i el 1957 participà, a San Francisco, en l’estrena nord-americana de Diàlegs de Carmelites El 1958 es presentà amb èxit a Verona, Viena i Londres, ciutat aquesta darrera on interpretà el paper d’Aïda, que el 1960 tornà a interpretar durant el seu debut al Teatro alla Scala de Milà El 1961 actuà per primer cop al Metropolitan de Nova York i a partir de…

Alumne de Ferdinando Bertoni a Venècia, el 1787 es traslladà a Trieste, on fou mestre de clavicèmbal al Teatre San Pietro i mestre de capella de la catedral fins el 1790 En la seva activitat com a compositor destaquen les òperes La morte di Cleopatra 1791, Merope 1796, La morte di Mitridate 1796 o Il medico di Lucca 1797, realitzades en l’estil del final del segle XVIII Viatjà molt per seguir la representació de les seves òperes -és coneguda la seva presència a Londres per l’estrena d' Andromaca 1790-, i a Venècia entre el 1791 i el 1799 A partir d’aquest moment les dades sobre la seva vida…

El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra , viatjà a Itàlia en cerca de cantants Autor força prolífic…

Vida Autor precoç, inicià la seva formació a sis anys i als set realitzà les seves primeres composicions El 1924 ingressà al Curtis Institute de Filadèlfia, on, a més de continuar els estudis de piano i composició, estudià cant i direcció Després de la seva graduació el 1934, es dedicà de ple a la composició Desenvolupà un estil personal, basat en tècniques compositives modernes que encara no havien estat experimentades Abans de graduar-se començà a adquirir una certa reputació amb l’estrena, el 1933, de l’obertura The School for Scandal , opus 5, que obtingué el premi Bearns de la…

Tingué una sòlida educació musical, i en la seva joventut considerà la possibilitat de professionalitzar-se com a baríton Del 1876 al 1894 exercí la crítica musical en diverses publicacions Els seus articles mordaços, directes i analítics li reportaren enemics i partidaris Fou el principal defensor de R Wagner a la Gran Bretanya, i en difongué la causa amb l’assaig The Perfect Wagnerite 1898, on feia una interpretació heterodoxa de L’anell del Nibelung Fou a més un gran admirador de G Verdi, descobrí i encoratjà E Elgar i defensà A Schönberg Emprà també la música en la seva obra literària,…