Resultats de la cerca

L’agrupació inclou la Grande Écurie, amb instru ments que "fan molt de soroll" trompetes i timbals i la Chambre du Roy, que reuneix instruments "més suaus i dolços" oboès i violins Des de fa més de trenta anys, el conjunt manté una activitat regular, tant en el panorama concertístic europeu com en els estudis de gravació i en el terreny pedagògic, ja que la Chambre du Roy és una plataforma de formació de nombrosos instrumentistes, solistes i coristes de França Molts dels músics francesos que toquen en diferents grups barrocs europeus tingueren les seves primeres experiències professionals…

L’any 1970 Georges Pompidou encarregà a Pierre Boulez la creació i direcció d’un institut de recerca musical associat al futur Centre Nacional d’Art Contemporani, els objectius del qual foren presentats per Boulez el 1974 L’any 1976 l’IRCAM desenvolupà el seu primer projecte, el processador de so digital 4A, si bé el cicle de concerts inaugural del centre no se celebrà fins l’any següent L’IRCAM fou fundat, doncs, com a part d’un projecte més ampli dedicat a l’art contemporani, i està emplaçat al Centre Georges Pompidou L’Institut ofereix estudis avançats de composició, tècniques…

Estudià piano amb Jeanine Coste, i el poeta i pianista Claude Ardent ha estat el seu mentor Cursà els estudis musicals primer a Orleans i després al Conservatori de Música de París, on obtingué un premi de composició a la classe d’O Messiaen el 1977 Ha estat vinculat a l’Ensemble InterContemporain i al seu director Peter Eötvös, que ha interpretat part de la seva obra Periòdicament fa estades a Barcelona i la ciutat ha estat a vegades la seva font d’inspiració, en obres com Diagonal 1983, per a catorze instruments, o Parallel 1984, per a fagot En el seu catàleg abunden les peces de format…

Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62

Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la majoria de…

Músic d’orquestra de formació, ha estudiat sobre el terreny la complexitat de les músiques centreafricanes Ha recollit i enregistrat les pràctiques musicals de prop d’una seixantena d’ètnies, a partir de les quals n’ha descrit i analitzat els sistemes musicals És autor de diversos llibres i de nombrosos articles, i ha dirigit o collaborat en l’enregistrament d’algunes desenes de discos La seva obra més important és Polyphonies et polyrythmies instrumentales d’Afrique centrale structure et méthodologie 1985 Fou director del departament d’etnomusicologia del…

Vida Pare del físic i astrònom Galileo Galilei i del llaütista Michelangelo Galilei Cap al 1550 s’establí a Florència com a llaütista Després, vers el 1563, a instàncies del comte Bardi, anà a Venècia a estudiar amb G Zarlino Del 1564 al 1568 fou professor de llaüt a Pisa Passà alguns anys a Venècia, on el 1568 aparegué el seu Fronimo dialogo nel quale si cotengono le vere, et necessarie regole del intavolare la musica nel liuto , un tractat de tabulatura per a llaüt en forma de diàleg El 1572 entrà en contacte amb l’harmonista Girolamo Mei, que inspirà algunes de les seves…

Pertanyent a una família de tipògrafs i editors, se sap que fou actiu com a editor de música a partir del 1539 Tanmateix, el primer privilegi per a publicar ja l’obtingué el 1536 i durant un cert temps es dedicà a obres d’altres àmbits, entre les quals figuren llibres de teologia, història, bíblies i llibres litúrgics Les seves primeres edicions de música daten del 1539, i el 1541 començà a collaborar amb Antonio Gardane Un dels primers fruits d’aquesta relació fou Madrigali italiani, et canzoni francese a due voci , de Jhan Gero, imprès per Gardane i publicat per Scotto Entre…

Descoberta per J Massenet, el 1893 debutà a l’Òpera Còmica de París amb L’Attaque au moulin , d’A Bruneau, i l’any següent es traslladà a Brusselles, on el 1895 interpretà Carmen al Théâtre de la Monnaie De nou a París el 1897, cantà Sapho , de Ch Gounod, a l’Òpera Còmica i diversos lieder de F Schubert traduïts al francès per M Maeterlinck El 1907 estrenà a París Ariane et Barbe-blue , de P Dukas, i cinc anys més tard cantà Pelléas et Mélisande a Boston També treballà com a actriu en diversos teatres de París interpretant obres de Maeterlinck, entre les quals…