Resultats de la cerca

Estudià entre el 1926 i el 1932 a l’ Escolania de Montserrat , sota la direcció d’Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil Monjo del monestir de Montserrat des del 1934, on suplí, com a organista, Ildefons Pinell Fou ordenat prevere l’any 1941 i canvià el nom de Francesc Xavier pel de Gregori Maria L’any 1935 començà a cursar estudis d’orgue amb Josep Muset al Conservatori de Música del Liceu, els quals hagué d’interrompre a causa de la Guerra Civil Estudià harmonia i contrapunt amb Josep Barberà 1941-47 i Cristòfor Taltabull 1947-50, i es perfeccionà a París amb André Marchal orgue i…

Treballaren, al llarg d’un segle -de mitjan segle XVI a mitjan segle XVII-, en tot l’àmbit dels Països Catalans, i contribuïren al desenvolupament i la consolidació de l’orgue renaixentista català en el període més brillant de l’orgueneria catalana flautats de 16 i 24 peus en façana, cadiretes, musetes, etc El primer d’ells, Salvador mort a Barcelona el 1599, possiblement originari de València, treballà conjuntament amb altres mestres orgueners com Perris Bordons, Perris Rabassa i Josep Bordons en els grans instruments de les seus de Barcelona 1559, Tarragona 1565, Girona 1566, València 1575…

Amb el referent del Grup de Folk, un grup de joves del poble de l’Esquirol i de l’escola de música Esclat de Manresa crearen Esquirols Joan Crosas, Ramon Estrada, Josep Casadesús, Joan Vilamala i Maria Dolors Roca constituïren el nucli del grup, si bé ocasionalment se’ls uniren altres intèrprets Començaren fent cançons de muntanya per encàrrec, i a poc a poc anaren desenvolupant un repertori propi basat en melodies i instrumentacions senzilles, veus harmòniques i lletres iròniques, poètiques i reivindicatives Les cançons de discos com Fent camí 1975, Torna, torna Serrallonga 1980…

Estudià a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge d’Ireneu Segarra, i piano i orgue amb Gregori Estrada Posteriorment amplià els estudis de piano amb Àngel Soler, Alberto Giménez Atenelle i Josep Colom Gràcies a una beca de la Fundació Humboldt, entre el 1981 i el 1984 estudià a la Hochschule für Musik de Munic amb Ludwig Hoffmann S’ha dedicat a recuperar repertori pianístic català poc conegut, que inclou obres de Joaquim Serra i Juli Garreta, entre d’altres Enregistrà un CD dedicat a JS Bach i, amb el tenor Joan Cabero, un altre de lieder catalans sobre textos d’Àngel…

Tenia intermedis musicals que incloïen danses, cançons, quartets vocals, cors i peces instrumentals, i podia utilitzar conjunts instrumentals variadíssims des d’una sola guitarra fins a una orquestra A semblança de l’entremès, tractava de qüestions i escenes de la vida quotidiana, tot esdevenint un clar retrat costumista de la societat de l’època Si bé el terme ja fou emprat al segle XVII com a sinònim d’entremès, no designà una peça independent fins al segle XVIII, quan fou popularitzat per Ramón de la Cruz, el qual fou seguit per Antonio Soler, Blas de Laserna i altres A Catalunya…

En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…

Començà els seus estudis l’any 1947 amb J Fabbri i posteriorment ingressà a l’Escuela Municipal de Música de Montevideo, on estudià amb M Pritsch i V Ascone Més tard S Bourdillon i G Santórsola esdevingueren els seus mestres També fou alumne de C Estrada al Conservatorio de Montevideo El 1956 viatjà als EUA, on estudià composició amb V Giannini i A Copland a l’Institut Curtis de Filadèlfia 1958, direcció orquestral amb A Dorati a Minneapolis 1958-60 i direcció amb P Monteux a Maine Fou director de l’Orquestra Simfònica d’Utica 1960-62, ajudant de director de l’Orquestra Simfònica…

Un primer intent del capítol de la collegiata de Santa Maria de Daroca de nomenar-lo organista, el 1628, feu fallida a causa de la migradesa del sou i no fou fins el 1631 que accedí al càrrec Des d’aquesta ocupació desenvolupà una intensa activitat professional i docent i assolí un gran prestigi arreu de la Península El 1639, el capítol del Pilar de Saragossa li oferí la plaça d’organista, que rebutjà El 1669, el capítol de Daroca el nomenà mestre de capella i concedí al seu nebot, Diego Xaraba, el dret de succeir-lo com a organista Bruna fou confirmat en el càrrec el 1674 i…

Vida Començà els estudis musicals al seu poble i els continuà al seminari diocesà de Girona 1951 amb Francesc Geli i Francesc Civil El 1959 ingressà al monestir de Montserrat, on professà el 1961 i fou ordenat de sacerdot el 1967 Es diplomà en catequètica i pedagogia religiosa a Estrasburg 1968-69 Altra vegada a Montserrat, s’ocupà de l’arxiu musical i collaborà amb el pare Gregori Estrada en diferents tasques musicològiques i també en l’organització de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia, a més de treballar amb el pare Ireneu Segarra en l’escolania És l’encarregat…

Fou creada el 1974 per un grup d’investigadors i músics Aquell mateix any es creà una junta provisional, que es reuní a la seu de l’IEC del Palau Dalmases i era formada per Ramon Aramon delegat de l’IEC, Montserrat Albet, Miquel Altisent, Francesc Bonastre, Josep Climent, Romà Escalas, Gregori Estrada, Enric Gispert, Manuel Mundó, Miquel Querol i Ireneu Segarra Es procedí a l’aprovació dels primers estatuts i del reglament intern A continuació es feu l’elecció del consell directiu, el qual restà constituït per Miquel Querol president, Miquel Altisent vicepresident, Manuel Mundó…