Resultats de la cerca

Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels últims trenta…

S’ha dit per tradició que Bassani, un dels millors violinistes del seu temps, fou deixeble de G Legrenzi i de Giovanni Battista Vitali, i alhora mestre d’A Corelli, però són fets que encara no han pogut ser demostrats En qualsevol cas, fou una de les figures principals de l’Escola de Bolonya, membre de l’Accademia Filarmonica des de l’any 1677 Ocupà el càrrec de mestre de capella a Mòdena, Bèrgam i a l’Accademia della Morte i la catedral de Ferrara, i per a aquest darrer centre compongué una gran quantitat de música litúrgica que ha restat manuscrita També compongué algunes…

Inicià els estudis musicals amb P Marzola, mestre de capella a la catedral de Ferrara, i els continuà del 1768 al 1774 al Conservatori de Nàpols Durant els anys següents es traslladà primer a Roma, i després a França Passà dos anys a Marsella abans d’anar a París, on fou mestre de capella i de cant del duc de Penthièvre A la capital francesa, el 1779 estrenà l’òpera L’école de la jeunesse al Théâtre-Italien El 1783 es traslladà durant uns quants mesos a Sant Petersburg, a la cort del gran duc Pau de Rússia, on oferí tres concerts, en un dels quals presentà l’oratori Giuseppe…

Vida Es formà al costat de Cipriano de Rore, amb qui treballà fins el 1558 Després inicià la seva carrera professional, que el dugué a la cort dels Este, a Ferrara, on treballà successivament com a cantor 1561, organista 1564, director musical, compositor i mestre de música 1570 Ocupà el càrrec de músic de cambra privat del duc Alfons II Gaudí de molta fama en vida gràcies a la seva gran habilitat com a intèrpret de tecla A més de les seves ocupacions a la cort, també es feu càrrec de l’orgue de la catedral de Ferrara i de l’Accademia della Morte Es coneix molt poca cosa sobre la biografia de…

Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a…

Estudià enginyeria naval, però finalment seguí les passes paternes i es posà al capdavant del Teatro Comunale de Ferrara i més tard ocupà el càrrec de director del Teatro alla Scala de Milà 1898-1908 Feu gran amistat amb Arturo Toscanini i tots dos revitalitzaren la vida operística milanesa El 1908 es desplaçà als Estats Units i es feu càrrec de la Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1935 Gatti-Casazza portà a aquest teatre els millors cantants del moment i fou l’artífex d’una de les millors èpoques d’aquesta institució cultural Artistes de la talla d’E Caruso o A…

Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L Compère Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians Un grup de…

Vida Nascut en el si d’una família acomodada i fill de músic, estudià a Ferrara -un dels grans centres musicals de final del segle XVI- amb Luzzasco Luzzaschi, organista de la cort d’Alfons d’Este, fins que arribà a l’edat de vint anys En moltes de les seves obres manifestà l’agraïment als ensenyaments del seu mestre En la seva producció també és perceptible la influència de C Gesualdo, que visità la cort de Ferrara cap al 1594 A catorze anys ja era organista de l’Accademia della Morte d’aquesta ciutat italiana Gaudí de la protecció de Guido Bentivoglio, membre d’una…

El seu sobrenom prové de la interpretació, que el feu famós, del paper de Siface, a Scipione affricano de F Cavalli, el 1671 a Roma L’any 1675 fou admès a la capella papal i el 1679 entrà al servei del duc Francesc II de Mòdena Fou contractat successivament per a actuar en diverses ciutats, entre les quals destaquen Venècia, Nàpols, Milà i Londres Participà en l’òpera Nerone de C Pallavicino Venècia, 1679 i interpretà el paper de Mitridate en el Pompeo d’Alessandro Scarlatti Nàpols, 1684 Lloat a la seva època pel seu excepcional talent, fou també durament criticat pel seu comportament…

És conegut sobretot com a autor del llarg poema èpic Orlando Furioso , obra cabdal del Renaixement italià publicada el 1516 i dedicada al seu protector, el cardenal d’Este L’obra assolí aviat una extraordinària popularitat -que es mantingué al llarg de tot el segle XVI i part del XVII-, cosa que es reflectí, entre altres manifestacions, en l’adaptació d’un gran nombre de fragments per a composicions vocals, molt especialment madrigals, com són ara els de Vincenzo Ruffo, Antonio Cifra i Enrique de Valderrábano