Resultats de la cerca

Vida Visqué a Anglaterra a cavall entre els regnats d’Isabel I i Jaume I La millor descripció del que Byrd representà per als músics britànics és la d’un contemporani que parla d’ell com a " Brittanicae musicae parens "pare de la música britànica El més probable és que nasqués a Lincoln, on aquest cognom és molt comú Els registres londinencs de mitjan segle XVI, on figuren diversos músics del mateix cognom, entre els quals hi ha Thomas Byrd possiblement el seu pare, reforcen, juntament amb altres testimonis, la idea d’una estada a Londres, que ja aleshores acollia la cort d’…

Estudià al Royal College of Music de Londres i al conservatori de París amb R Benedetti El 1949 s’incorporà al Martin String Quartet i fundà el Jacobean Ensemble i el Virtuoso String Trio Entre el 1949 i el 1959 fou professor de violí al Royal College of Music i alternà la docència amb els estudis de direcció orquestral com a deixeble de P Monteux a Maine Després d’una breu carrera com a segon violinista a la London Symphony Orchestra, el 1958 fundà l’orquestra de cambra Academy of Saint Martin-in-the-Fields , centrada inicialment en la interpretació del repertori barroc i clàssic Bach,…

Es formà a la Universitat de Colúmbia, i estudià cant i art dramàtic Exercí com a cantant i actor en el camp teatral i també en diversos programes televisius Fou crític i editor de la revista "High Fidelity" 1959-69 i, establert a Nova York, feu de crític musical per al "Financial Times" londinenc 1962-69, a més de collaborar en altres publicacions angleses i nord-americanes El 1970 fou nomenat editor assessor del "Musical Newsletter" i el 1978 publicà la guia crítica The Complete Operas of Mozart , a Nova York Interessat especialment per l’òpera, la seva formació com a intèrpret influí…

Fou director habitual dels Promenade Concerts de Londres, promotor d’òpera i un dels grans especialistes en el repertori postromàntic Format musicalment al Royal College londinenc, del 1911 al 1914 treballà com a organista adjunt a la catedral de Peterborough L’any 1917 es feu càrrec de la plaça d’organista de l’església de Melton Mowbray, i el 1921 debutà, ja com a director d’orquestra, al Queen’s Hall Promenade Concerts de Londres, amb una obra pròpia L’any següent fundà l’Orquestra de Leicester, i ben aviat sovintejà la interpretació d’òperes i operetes a la British National Opera Company…

Estudià piano i violí, i posteriorment ingressà al Royal College of Music de Londres, on estudià direcció d’orquestra Després d’haver estat organista i director coral de Saint Alban, a Holborn, del 1936 al 1939 fou director assistent del Covent Garden, i posteriorment ho fou de W Furtwängler a l’Orquestra Filharmònica de Berlín El 1945 inaugurà la temporada del Sadler’s Wells Theatre amb l’estrena de Peter Grimes , de B Britten, i un any després estrenà a Glyndebourne, compartint el podi amb E Ansermet, The Rape of Lucretia , del mateix autor Malgrat el seu ingrés al Covent Garden de Londres…

Situat des de la seva inauguració, el 1883, a la Broadway Avenue, el 1966 es traslladà al Lincoln Center Es fundà per iniciativa de l’Academy of Music, teatre d’òpera inaugurat el 1854 -hereu al seu torn de l’Astor Place Opera House-, que feu una subscripció popular de 800 000 dòlars Obra de J Cleveland Cady, el teatre fou redecorat del 1903 al 1913 segons el model del Covent Garden de Londres, i tenia 3 615 places platea i cinc pisos Els empresaris més destacats foren Walter Damrosch fins el 1891, introductor de R Wagner, G Gatti-Casazza 1908-35, que cridà A Toscanini i dirigí…

Cap al 1616 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College de la Universitat d’Oxford La seva producció musical coneguda se centra en el gènere del madrigal De Vautor tan sols es coneix The First Set, beeing Songs of Divers Ayres and Natures, of Five and Sixe Parts, Apt for Vyols and Voyces Londres, 1619-20, recull dedicat a George Villiers, duc de Buckingham, la família del qual serví Fou un dels madrigalistes més interessants entre els mestres menors anglesos de la seva generació

Probablement provinent d’una família de fusters, dedicà a aquest ofici una bona part de la seva joventut El seu cosí Nicholas fou sacerdot i constructor de virginals El 1592 es graduà a Oxford i aparegueren algunes obres seves al Whole Booke of Psalms 1592 de Thomas East El 1598 es publicà Canzonets to Fowre Voyces Després visqué a Aitsthorpe, un poble prop de Lincoln Anà a Londres cap al 1611, on restà fins a la seva mort Els seus fills Richard i Joy també foren músics La seva producció es completa amb composicions de música per a tecla i arranjaments a quatre veus de salms

Pare de John Hilton el Jove Fou contratenor a la catedral de Lincoln almenys des del 1584 i fins al 1594 El 1593 participà com a supervisor dels cors en la producció de dues comèdies El 1594 es traslladà a Cambridge, on fou organista al Trinity College El 1604 vivia a la parròquia del Sant Sepulcre de Cambridge És difícil de precisar quines obres religioses pertanyen a John Hilton el Vell i quines al seu fill L’única obra d’adjudicació segura és Call to remembrance Tan sols se’n coneix una composició profana, el madrigal Fair Oriana, Beauty’s Queen , publicat a la collecció The…

S’inicià en la música a Oxford com a infant cantor sota la supervisió d’Edward Lowe El 1667 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lincoln, i dos anys després actuava com a contratenor a la capella reial de Londres El 1672 era membre de la King’s Private Musick També cantà a la catedral de Saint Paul i a l’abadia de Westminster El 1696 aconseguí el títol de doctor en música per la Universitat de Cambridge Compongué principalment música sacra, com ara anthems , motets, serveis, himnes i càntics Les seves darreres obres, amb ritornelli instrumentals, mostren influències…