Resultats de la cerca

Biografia S’inicià d’infant en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre estigué molt arrelada, i hi feu també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica posteriorment formà part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona El 1964 debutà com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores actuà amb continuïtat i realitzà nombrosos enregistraments discogràfics El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent , versions catalanes de cançons nord-americanes menys una, cosa que la convertí en un dels pocs…

Teatre Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea El 1954 la seva Medea , d’Eurípides, al Teatre Grec de Montjuïc, on conegué l’actor i director Armand Moreno, amb qui es casà el 1955, fou l’inici d’una carrera teatral brillant, marcada per la innovació, l’experimentació i el seu personal estil interpretatiu, tant en català com…

Acostumaven a ser balades o temes de ritme suau, que formaven part del repertori d’artistes com Frank Sinatra, Fred Astaire, Ella Fitzgerald o Yves Montand i dels quals es feren nombroses versions, tant per cantants melòdics com per músics de jazz o fins i tot per grups de rock i orquestres simfòniques Entre els seus compositors més destacats cal esmentar Cole Porter, Irving Berlin i George Gershwin Una de les intèrprets que més estàndards ha cantat en català ha estat Núria Feliu

Fou projectat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, amb disseny acústic de l’enginyer Higini Arau Disposa de dues sales, una amb capacitat per a 800 persones i l’altra per a 250 La seva activitat és gestionada per l’Institut Municipal de Música de Lleida, i l’edifici acull també les installacions del Conservatori Municipal de Música de la ciutat Bibliografia Complement bibliogràfic Loncà, Antoni \ Pujol, Núria \ Gonzalo, Juan Luís Dones i música a Lleida Auditori Municipal Enric Granados, del 7 al 22 de març , Ajuntament de Lleida, Lleida 1996

De caràcter mixt, laic i català, i amb una clara finalitat formativa, es vinculà a Joventuts Musicals de Manresa per a garantir l’operativitat i un aixopluc en l’època encara franquista Ha centrat les seves activitats en l’organització de jornades de treball per als directors i de trobades anuals de corals i en l’estructuració d’un repertori que inclou l’encàrrec de cantates, com L’ocell daurat , de Frederic Mompou i Núria Albó, per a la IV Trobada 1970, o El bruel de l’estany , d’Enric Ribó i MÀngels Anglada, per a la XVI Trobada Publica el butlletí d’informació interna "…

Estudià solfeig amb Ll Millet, i harmonia, contrapunt i composició amb E Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Posteriorment es formà com a violinista al Conservatori Superior de Música del Liceu Dirigí, entre altres grups, els cors La Violeta d’En Clavé, l’Orfeó Gracienc, l’Orfeó Social Metropolità i la Coral Núria de la Unió Excursionista de Catalunya Fou professor de solfeig de l’Escola Municipal de Música Com a compositor, és autor de diverses sardanes per a cobla i per a cor, a més de cançons i poemes escènics El 1947 guanyà el certamen convocat per la Comissió…

Filla del violoncellista i promotor musical Joan Torrents i Maymir, estudià piano al Conservatori del Liceu amb Pere Vallribera i feu estudis de perfeccionament a l’Acadèmia Marshall Fou soprano de la Capella Clàssica Polifònica FAD 1949-57 Iniciada en la composició de manera autodidàctica, posteriorment estudià amb Cristòfor Taltabull Entre les seves obres, la majoria de les quals per a piano sol o acompanyat de veu, destaquen Expressió de captiveri 1970, Mediterrànies 1977, Ballet illenc 1991 i Projecte en la nostàlgia 1991, premi Caterina Albert de l’Institut Català de la Dona També és…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a setze anys entrà al seminari de la Seu d’Urgell per fer els estudis eclesiàstics, on també estudià harmonia, composició i orgue amb Enric Marfany El 1912 guanyà la plaça d’organista de Ponts Noguera, i el 1914, la de la catedral de Tarragona També fou subdirector de l’Orfeó Tarragoní i professor i director de música de la Casa Provincial de Beneficiència Escriví música religiosa -lamentacions, misses, responsoris, cantates, goigs-, quartets per a corda, peces per a orgue, obres per a cor i orquestra -com el poema Montserrat -, la suite La…

Inicià estudis amb el mestre Martí, i els continuà amb Ll Millet i JB Pellicer Fou alumne d’A Nicolau harmonia, J Lamote de Grignon composició i JB Lambert orgue El 1915 dirigí el Cercle Musical Bohemi Fundador de l’Orfeó Núria i secretari de la Germanor dels Orfeons de Catalunya, es distingí com a pianista de repertori de diferents cantants catalanes de l’època, com Conchita Callao, Pilar Rufí o Mercè Plantada El 1925 sà de la direcció dels concerts Catalònia Exercí la crítica musical en diferents publicacions barcelonines i estrangeres És autor de música de cambra i incidental…

Pertanyent a una nissaga de músics de Bordils, el seu pare, Josep Font i Grau, també instrumentista de cobla, l’inicià en la música Fou deixeble de Salvador Dabau, Joaquim Vallespí i Josep Pi La seva carrera professional s’inicià a setze anys amb la cobla orquestra Victòria, i posteriorment amb l’Emporitana de Verges 1941 i La Principal de l’Escala 1942 Fou fundador i component de La Caravana la temporada 1943-44 L’any 1946 ingressà a la Cobla Els Montgrins, de la qual fou director entre el 1956 i el 1963, moment en què reduí la seva activitat musical al conjunt España El 1978 es reincorporà…