Resultats de la cerca

Fill de David F’odorovic Ojstrakh , estudià amb el seu pare a l’Escola Central i al Conservatori de Moscou El 1949 fou guardonat amb el primer premi del Concurs per a Joves de Budapest, i el 1952, amb el Wieniawski de Poznań El 1958 ingressà a la Filharmònica de Moscou El mateix any començà a treballar al conservatori, primer com a assistent del seu pare i posteriorment com a professor Tocà sovint amb la seva esposa, la pianista Natalia Zercalova, i també feu una important carrera internacional com a solista amb directors com H von Karajan, O Kemplerer o L Maazel El 1991 celebrà el seu 60è…

És una de les figures més destacades de la seva generació Estudià al Conservatori de Tbilisi amb Anastasia Virsaladze El 1961 guanyà el primer premi del Concurs d’Intèrprets Soviètics, el 1962 la medalla de bronze en el Concurs Cajkovskij de Moscou i el 1966 el primer premi del Concurs Robert Schumann de Leipzig El 1981 debutà a l’Elizabeth Hall de Londres i aquell mateix any actuà amb la Reial Orquestra Filharmònica sota la direcció de J Temirkanov La temporada 1983-84 realitzà una gira per la Gran Bretanya amb l’Orquestra Simfònica de la Unió Soviètica i en 1987-88 ho feu amb diferents…

Estudià física a les universitats de Khar’kov i Kíev, i música amb Wilczyk piano i Dmitriev teoria Més tard, al Conservatori de Leipzig, fou alumne de C Reinecke i H Richter 1866-68 De nou a Kíev, es dedicà a l’ensenyament mentre perfeccionava la instrumentació amb N Rimskij-Korsakov 1874-76 Es dedicà a la composició i la recerca etnomusicològica sobre la música popular ucraïnesa Musicà nombrosos poemes de Taras Ševcenko, com ara Zapovit 'Testament', 1867 i Duma 'Pensament', 1896 En memòria seva escriví diverses obres corals, com la Cantata per al 50è aniversari de la mort de Ševcenko 1911 i…

Estudià al Conservatori de Bilbao i posteriorment continuà la seva formació amb Maria Kliegel, a Colònia, i a l’Escola Reina Sofia de Madrid Fou alumne de Natalia Gutman i Mstislav Rostropovič en diversos cursos de perfeccionament Ha estat distingit amb primers premis de violoncel i música de cambra en el concurs organitzat per Joventuts Musicals d’Espanya El pianista Edelmiro Arnaltes, acompanyant habitual d’Alfredo Kraus, el descobrí en un concert i el mateix Alfredo Kraus el convidà a actuar en diversos recitals al seu costat Amb Edelmiro Arnaltes ha enregistrat un disc dedicat a obres per…

Fou alumne de Joachim Braun al Conservatori de Riga i més tard es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb Boris Kuznecov i David Ojstrakh El 1964 fou guardonat al Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i un any després obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Un segon premi en el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou 1966 i un primer premi al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el convertiren en un dels violinistes soviètics més sollicitats de la seva època Ben aviat tocà música de cambra…

Les arrels i el desenvolupament de la música d’Ucraïna dels primers segles són idèntics als de la música russa, ja que ambdues nacions provenen del primer estat dels eslaus de l’est, la Rus’ de Kíev, creat al segle IX i cristianitzat pels grecs l’any 988 Al segle XI nasqué el cant monòdic znamennyj , notat amb neumes d’origen bizantí Uns tres segles més tard aparegué a Ucraïna una variant simplificada d’aquest cant que rep el nom de cant de Kíev Un important paper en l’evolució del cant coral el tingueren el monestir de Kievo-Pecersk, fundat al segle XI, i les escoles de les germandats…

A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…

La tècnica en l’edició musical La invenció de la impremta fou cabdal per a la reproducció de música sobre paper Les primeres notícies que es tenen de música impresa són el Collectorium super Magnificat , de Jean Charlier Gerson, imprès per Conrad Fyner Esslingen am Neckar, Baden-Württemberg 1473, i el Missale Romanum Roma, 1476, d’Ulrich Hahn En el primer les notes apareixen representades per cinc requadres negres idèntics, mentre que en el segon les notes, de color negre, són impreses sobre un pautat de ratlles vermelles En les impressions primitives, totes de cant pla i en llibres litúrgics…