Resultats de la cerca

Fill del músic Josep Vicens i Mornau, després d’haver estudiat amb el seu pare es traslladà, gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona per formar-se al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta El 1937 es presentà en públic amb el concert per a piano de R Schumann opus 54 amb la Banda Municipal de Barcelona Posteriorment, estudià harmonia i composició amb Josep Barberà, Francesc Montserrat i Josep Muset Feu concerts per tot Catalunya com a solista i també en diverses formacions de cambra Pianista amb carrera internacional, és autor de peces per a piano, música coral,…

Vida Format al seu entorn local, des dels catorze anys pertangué a les cobles De Dalt i De Baix, i més tard fou director de l’orquestra l’Aliança, que esdevingué La Principal de l’Escala A partir del 1885 donà a conèixer sardanes que aviat adquiriren un notori èxit i vers el 1920 s’installà a Malgrat de Mar, on compongué els títols que el feren més popular Carícies , Bona Festa , Les noies de la costa i La plaça del firal Després de residir algun temps a Girona, retornà a Malgrat El seu estil planer, derivat de la cançó popular i formalment equilibrat, el convertí en un dels autors…

Rebé les primeres lliçons de composició d’Enric Morera A vint anys abandonà els estudis universitaris que cursava a Barcelona per tal de dedicar-se a la música Viatjà a l’estranger per conèixer els corrents musicals més innovadors del moment i durant algun temps visqué a París De nou a Catalunya, el 1926 l’Orquestra Pau Casals li estrenà Càntic d’amor —segon episodi del seu poema simfònic en tres temps Simfonia del món sagrat —, amb el qual es donà a conèixer, i l’any següent un fragment de La princesa blanca  1929 El 1935, l’Orquestra Pau Casals, dirigida per Eduard Toldrà, li estrenà Jocs…

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on possiblement tingué com a mestres Joan Garcia 1651-1707 i Miguel López 1669-1723, i professà el 1699 Un cop rebuts els hàbits, realitzats els estudis eclesiàstics i ordenat de sacerdot, succeí a Vicens Presiac 1673-1726 en la direcció de l’Escolania De la seva producció musical, que tant l’acredità entre els seus contemporanis, tan sols s’han conservat unes Vespres a set veus

Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que actuà fins la…

Vida Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936 Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a la seva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig , L’anell de prometatge , Llevantina , Record de Calella , El saltiró de la cardina , Angelina , Girona aimada o…

Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral gironina romangué…

Alfred Cortot, que dirigí l’Escola fins a la seva mort, el 1962, s’envoltà de grans mestres, com Jacques Thibaud, Pau Casals, George Enescu, Nadia Boulanger, Wanda Landowska, Arthur Honegger o Pierre Bernac, que contribuïren al renom internacional d’aquesta institució, freqüentada per alumnes d’arreu del món, entre els quals cal citar Dinu Lipatti, Igor Markevitch, Elliot Carter, Samson François, Eric Heidsieck i, més tard, els catalans Joan Guinjoan, Antonio Ruiz-Pipó, Josep Colom, Jordi Camell i Vicens Prat, entre d’altres L’edifici de l’Escola Normal, un antic palau de mitjan…

Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…

Sorgí a les terres de l’Empordà i la Selva a mitjan segle XIX per evolució d’una modalitat de dansa més simple vinculada al contrapàs Entre el 1840 i el final de segle s’estengué per tot el territori de les comarques gironines, i a partir del 1900 ho feu per tot el Principat i, més tard, per la Catalunya del Nord i Andorra, gràcies a l’impuls de cercles catalanistes que convingueren a considerar-la la dansa nacional de Catalunya La música Musicalment presenta un caràcter alegre, ritme binari amb passatges de 2/4 o 6/8 i forma de dues seccions bàsiques AB, o tirades, anomenades respectivament…