Resultats de la cerca

Són cinc diesi, doble diesi, bemoll, doble bemoll i becaire La diesi ♯ eleva l’entonació de la nota natural un semitò La doble diesi ww l’eleva un to El bemoll ♭ abaixa l’entonació de la nota natural un semitò El doble bemoll ♭♭ l’abaixa un to El becaire ♮ anulla l’efecte de les alteracions anteriors Situada a l' armadura , l’alteració -sovint anomenada, aleshores, alteració constitutiva- afecta totes les notes del mateix nom de la peça Situada al davant d’una nota concreta -alteració accidental-, afecta totes les notes de la mateixa altura que hi ha a la resta del compàs En certes formes…

Fou alumna d’Alfred Cortot, però el seu principal mestre fou Isidore Philipp, al Conservatori de Música de París El 1928 aconseguí un primer premi de piano en aquest centre Compaginà la carrera concertística amb la docència Fou catedràtica del Conservatori de Música de París, on succeí en el càrrec al seu antic mestre, Isidore Philipp Jean Rivier li dedicà diverses composicions per a piano Durant una gira per l’Europa central sofrí un greu accident automobilístic que li causà greus lesions físiques, fet que l’obligà a abandonar la seva carrera

A tretze anys començà a estudiar la trompeta a la banda de l’escola, mostrant una gran facilitat tècnica Després de treballar amb grups locals, el 1953 enregistrà The Clifford Brown Memorial Album i feu una gira europea amb l’orquestra de Lionel Hampton El 1954 formà, amb Max Roach, un quintet que fou un dels màxims exponents de l’estil anomenat més tard hard bop Morí en un accident d’automòbil a vint-i-sis anys Virtuós de la trompeta i extraordinari improvisador, influí de manera decisiva en els trompetistes del seu temps i de les dues dècades següents

Fou deixebla de Voldemar Sturesteps Es traslladà a Moscou, on estudià amb Feliks Andrejevskij i Jurij Jankelevic Després anà a Londres, on coincidí amb Szymon Goldberg L’any 1968 contragué matrimoni amb el diplomàtic xilè Roberto Bravo i obtingué el permís per a fixar la seva residència fora de la Unió Soviètica L’any 1972 guanyà el Concurs Internacional d’Ourense La seva carrera de solista internacional es veié interrompuda per un greu accident automobilístic, l’any 1976 Tres anys després reprengué l’activitat concertística, que compaginà amb la docència al Conservatori de…

A partir de catorze anys estudià clarinet, saxo tenor i, finalment, contrabaix Treballà amb Chet Baker 1956-57 i efectuà enregistraments amb Buddy DeFranco i Victor Feldman L’any 1959 entrà al trio de Bill Evans, on creà un nou paper per al contrabaix, abandonant sovint el walking bass i executant passatges on interactuava rítmicament amb el piano amb línies melòdiques de gran riquesa Cal destacar l’enregistrament en directe del trio al Village Vanguard 1961 Mort en accident d’automòbil, el seu estil es perpetuà a través dels seus successors en la formació d’Evans especialment…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música de Londres en 1912-17 Especialitzada en l’obra per a teclat de JS Bach, s’imposà també com a intèrpret de música del segle XX, especialment als festivals de música contemporània de Salzburg 1924 i Chicago 1930 Estrenà obres que li dedicaren compositors com Arnold Bax, Vaughan Williams, Darius Milhaud, Béla Bartók, Peter R Fricker i Paul Hindemith A conseqüència d’un accident, a partir del 1948 tocà només obres escrites per a mà esquerra L’any 1951 fundà el Premi Internacional Harriet Cohen, i escriví un tractat i un llibre de memòries Es…

Estudià solfeig i piano al Conservatori de París El 1923 es casà amb el tenor Maurice Sens, que la feu estudiar amb Lucette Korsoff El 1927 debutà a la Scala de Milà en el paper de Freia, de L’or del Rin Dos anys més tard hi interpretà els papers de Donna Elvira Don Giovanni i d’Elisabeth Tannhäuser Inicià així una intensa carrera que la convertí en una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació, amb una seixantena de papers en el seu repertori, que interpretà arreu del món, aplaudida especialment en Turandot i La Gioconda Després d’un accident…

Inicià els estudis musicals al Conservatori de València, estudis que després continuà amb Joaquín Turina a Madrid i Joaquim Nin a París La seva prometedora carrera pianística es veié estruncada per un accident que li deixà seqüeles permanents en una mà i llavors Magenti orientà la seva activitat cap a l’ensenyament i la composició Fou professor de piano al Conservatori de València i la seva producció musical consta essencialment de sarsueles, generalment d’ambient valencià De les seves obres destaquen El ruiseñor de la huerta 1930, amb un excellent interludi orquestral, La…

Debutà a 14 anys amb un recital de piano Posteriorment estudià al Conservatori de Milà, centrat principalment en la composició i la direcció d’orquestra El 1943 fou nomenat director artístic del Teatre Coccia de Novara Enfrontat amb el règim feixista, fou confinat a un camp de treball a Alemanya i després a Settin, d’on s’escapà Debutà a la Scala l’any 1945 i el 1949 dirigí l’Orquestra de la NBC als EUA, convidat per A Toscanini Un any després participà al Festival d’Edimburg i inicià una sèrie d’enregistraments amb l’Orquestra Filharmonia Morí en un accident aeri En honor seu s’…

Estudià cant a Nova York, on intervingué en diverses operetes i comèdies musicals El 1926 es traslladà a París per ampliar la seva formació i al cap de dos anys debutà a l’Òpera Còmica com a Mimí La bohème El mateix any es presentà amb aquesta òpera pucciniana al Metropolitan de Nova York, teatre on reaparegué successivament fins la temporada 1931-32 Del 1932 al 1946, hi tornà a actuar de manera ocasional El 1935 cantà La bohème al Covent Garden de Londres Destacà especialment en les òperes de G Puccini, i també d’altres autors com ara I Montemezzi Participà en diverses produccions musicals…