Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Koch
Música
Família d’organistes i orgueners alemanys actius al segle XVI.
Aconseguiren un gran prestigi en el seu temps i els orgues fabricats per ells, notables per la solidesa i les combinacions de registres, foren famosos a Saxònia, Bohèmia, Baviera, Moràvia i Polònia Paul Koch el Vell treballà a Zwickau Paul Koch el Jove fou organista a Zwickau i renovà l’orgue de Weiden Hans Koch fou organista a Freiberg, i Stephan Koch, a Viena Georg Koch el Vell renovà els orgues de Zeitz i Leipzig, i en construí d’altres a Taus i Brno Juntament amb el seu fill, Georg Koch el Jove, fabricà l’orgue de Waldenburg
Klotz
Música
Família alemanya de constructors d’instruments de corda.
Mathias Klotz Mittenwalde, Baviera 1656 - 1743 fou el primer lutier d’una nissaga de constructors composta de setze membres d’aquest mateix cognom Feu l’aprenentatge al taller de Jacob Stainer, a Àustria De retorn a Mittenwalde, fundà un taller de construcció d’instruments que arrelà de seguida, i acabà constituint un important negoci que ocupà tots els membres de la família, pares, fills i oncles, que obriren nous tallers L’activitat s’allargà fins molt després de la mort de Mathias Tots els violins de la família Klotz són còpia dels de Stainer, però no sempre aconseguiren fer…
Dire Straits
Música
Grup de pop -rock creat al final dels anys setanta.
Format per Mark Knopfler guitarra i veu, líder de l’agrupació i considerat un dels millors guitarristes dels anys vuitanta, el seu germà David guitarra, John Illsley baix i Pick Withers bateria, començaren amb una música austera, influïda pel blues i el rock de JJ Cale, el fraseig de Bob Dylan i el jazz , el country i el rock progressiu Amb els àlbums Comuniqué 1979, Love Over Gold 1982, el doble en directe Alchemy 1984 i, sobretot, Brothers in Arms 1985, aconseguiren grans èxits internacionals Knopfler també feu bandes sonores i produí alguns discos de músics com Bob Dylan…
Jules Étienne Pasdeloup
Música
Director d’orquestra francès.
Rebé la seva primera formació musical del seu pare, François-Vincent Pasdeloup, violinista i director de l’Orquestra de l’Òpera Còmica El 1829 ingressà al Conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano 1833 Esdevingué professor de solfeig del conservatori el 1841, i de piano i de cant coral posteriorment El 1851 fundà la Société des Jeunes Artistes du Conservatoire A partir de llavors es dedicà intensament a la direcció d’orquestra, centrant-se especialment en el repertori simfònic alemany i en les obres dels nous compositors francesos L’any 1861 creà els Concerts Populaires, que…
Alejandro Monestel
Música
Compositor, organista, pedagog i mestre de capella costa-riqueny.
Es formà a la seva ciutat natal sota el mestratge de P Jiménez, J Campabadal i E Osuna Com la majoria de músics americans del seu temps, prosseguí els estudis a Europa, en el seu cas al Conservatori de Brusselles, entre el 1881 i el 1884, amb A Mailly En retornar a Costa Rica, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de San José En vista de les dificultats per a desenvolupar-hi la seva carrera, el 1901 marxà als EUA Allí treballà com a organista i director de capelles a Long Island, Nova York i Nova Jersey i tant la seva obra com la seva tasca docent hi aconseguiren…
The Supremes
Música
Grup vocal femení, un dels més importants dels EUA els anys seixanta.
Diana Ross, Florence Ballard, Mary Wilson i Barbara Martin es presentaren com The Supremes l’any 1960, tot i que el grup començà a ser congut un any després i sense Martin The Supremes aconseguiren cantar una mescla perfecta de pop i soul que els obrí les portes a les audiències blanques i de classe mitjana dels EUA, fins aleshores de difícil accés per a un conjunt afroamericà En la discogràfica Motown tingueren bons compositors que les feren famoses amb peces com Stop in the name of love , You can’t hurry love , Come see about me o Nothing but heartaches L’any 1967 la formació…
Francesco Paolo Tosti
Música
Compositor italià.
Estudià al Conservatori de San Pietro a Maiella de Nàpols, on tingué com a mestres F Pinto violí, C Costa contrapunt i harmonia i C Conti i S Mercadante composició Del 1867 al 1870 fou professor assistent al mateix conservatori i organista a la catedral de la seva ciutat natal Després es traslladà a Roma Allí donà a conèixer les seves primeres composicions i fou nomenat professor de cant de la princesa Margarida de Savoia i encarregat de l’arxiu musical de la cort El 1875 s’installà a Londres, on les seves obres aconseguiren un gran èxit, i fou professor de cant de la casa reial…
Vicent Lleó i Balbastre
Música
Compositor i director valencià.
Inicià els estudis musicals al Collegi del Corpus Christi de València i després al conservatori de la mateixa ciutat amb S Giner El 1885 estrenà la seva primera sarsuela De Valencia al Grao i a partir de llavors es dedicà a aquest gènere, que cultivà juntament amb els de l’opereta, la revista i el sainet líric A partir del 1896 visqué a Madrid, on fou director d’orquestra al Teatro Romea i empresari en diversos teatres madrilenys, entre els quals el Teatro Eslava Fou en aquest darrer on estrenà la seva sarsuela opereta més cèlebre, La corte del Faraón 1910 També aconseguiren gran…
Tomàs López i Torregrossa
Música
Compositor i director de sarsuela castellà.
Estudià al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R Chapí Molt aviat passà a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid 1887, un dels llocs més significatius per al género chico , on tingué l’oportunitat de conèixer de primera mà el millor repertori líric Collaborà habitualment amb A Brull, J Valverde, M Nieto i el llibretista Carlos Arniches Entre les sarsueles que obtingueren més èxit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas 1896 i El santo de la Isidra 1898, a més de les dues…
John Frederick Lampe
Música
Compositor i fagotista alemany.
Passà gran part de la seva vida a la Gran Bretanya Arribà a Londres el 1724 i aviat destacà com a fagotista als teatres de la ciutat En 1732-33 estrenà quatre opere serie en anglès, que no aconseguiren triomfar Només es publicaren dues cançons d' Amelia 1732 No assolí l’èxit fins el 1734, amb la música per a la pantomima Cupid and Psyche , més coneguda per Columbine Courtezan Les melodies de caràcter còmic que acompanyaven les escenes mímiques foren publicades, juntament amb l’obertura, en un arranjament per a tecla L’autèntic triomf, però, li arribà amb l’òpera burlesca The…