Resultats de la cerca

L’any 1528 fou admès com a cantor a la catedral de Lleida L’any següent succeí Antoni Escolà en el càrrec de mestre de cant i dels nens del cor Ocupà el magisteri de capella de la catedral lleidatana durant quaranta-un anys El seu nom apareix documentat per darrer cop el 5 de gener de 1570 Fou enterrat a la capella del Salvador, de la Seu Vella de Lleida El mateix any apareixen els noms dels seus successors, Gabriel Mont-roig i, poc després, Cristòfor Telles A la Biblioteca de l’Orfeó Català es conserva un motet a quatre veus d’aquest mestre, Ave regina coelorum

El 1681 fou admès com a arpista de la capella de música de la catedral de Toledo Fou autor d’un important tractat d’acompanyament titulat Compendio numeroso de zifras harmónicas para harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano El llibre s’organitzava en tres parts, de les quals només es van publicar les dues primeres Madrid, 1702 i 1704, respectivament Bé que dedicat especialment a l’arpa diatònica i cromàtica, també s’estenia als altres instruments polifònics, seguint l’habitud hispànica del segle XVI Per la seva organicitat i modernitat, aquesta obra és considerada pels…

Es formà al costat de Bartolomé de Quevedo, mestre de capella de la catedral de Toledo, on l’any 1569 fou admès com a cantor El 1587 ingressà com a cantor a la capella reial de Felip II El 1600 tornà a Toledo com a capellà reial Redactà un tractat teòric que restà inèdit Advertencias sobre la canturía eclesiástica ~1580 En aquest escrit Gómez de Herrera pren posició a favor del breu obtingut per la corona espanyola, el 1570, per a mantenir l’ús del cant pla tradicional de la catedral de Toledo i en contra de la reforma del cant pla promoguda pel papa Pius V

La primera notícia biogràfica de la qual es té coneixement és del 1521, any que fou admès a la Fraternitat de Sant Nicolau, a Londres Desenvolupà la major part de la seva activitat professional a la capella de Sant Esteve, adjunta al Palau Reial de Westminster, fins a la seva dissolució el 1547 Mantingué una pensió fins l’any 1557 La seva etapa creativa més important se situa al voltant del 1530 La major part de la seva producció, conservada en fonts manuscrites, és formada per misses i alguns motets escrits en un estil típicament anglès També se’n coneix un magníficat a sis veus…

Estudià amb W Boyce a Londres i el 1761 fou admès com a cantant en la Chapel Royal, institució a la qual es mantingué vinculat durant diversos anys en qualitat d’organista i director del cor infantil Compongué glees , anthems i cançons com To Anacreon in Heaven , melodia que, el 1812, es convertí -amb lletra de F Scott Key- en The Star-Spangled Banner , himne nord-americà de caràcter patriòtic Musicòleg destacat, posseí una gran biblioteca amb nombrosos volums, entre els quals figurà el manuscrit d’Old Hall, antologia de polifonia anglesa del segle XV Publicà Musica Antiqua…

Inicià els estudis musicals amb el comte Fabio Naldi i els continuà amb G Castelfranco, M Zanoli, D Freschi i F Alghisi El 1700 treballava com a cantant a Ferrara El 1701 fou admès a la capella musical de Sant Petroni, a Bolonya, recomanat per GB Bassani, membre eminent de l’Accademia Filarmonica, en la qual Ricieri ingressà el mateix any Entre el 1722 i el 1726 viatjà a Polònia i treballà al servei del comte Rzewuski Altra vegada a Itàlia, visqué a Bolonya, Venècia i Pàdua Ricieri compongué diverses òperes, oratoris i música sacra, tot mostrant una gran habilitat en els estils…

Estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Mestre de capella a Berlín a partir del 1740, viatjà a Itàlia en cerca de cantants per al teatre de l’òpera, que fou inaugurat amb la seva obra Cesare e Cleopatra 1742 Autor força prolífic, compongué prop de trenta-cinc òperes i música religiosa i instrumental Juntament amb JA Hasse, fou un dels representants més notables de l’òpera…

Els seus pares, pianistes, li ensenyaren els rudiments tècnics del piano abans de ser admès, a tretze anys, al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Hans Schneider i també rebé formació violinística i de direcció orquestral L’any 1928 debutà a Dresden La Segona Guerra Mundial interrompé la seva carrera, que reprengué el 1946 com a director al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Dertmold L’any següent començà a ensenyar a la llavors recentment creada Nordwestdeutsche Musikakademie El 1953 aconseguí un gran èxit en un concert celebrat a Holanda sota la direcció…

Rebé la primera formació musical de la seva mare Posteriorment, encoratjat per Ch Gounod, treballà amb E Paladilhe contrapunt i fuga, C Franck orgue i Reben composició al Conservatori de París El 1879 guanyà el Premi de Roma per la seva cantata Médée , i, posteriorment, el Premi Crescent amb l' opéra-comique Les Pantins 1881 A més rebé una menció honorífica en el Premi de la Ciutat de París per la llegenda simfònica Rübezahl 1886 El 1922 fou admès a l’Acadèmia de les Belles Arts, on ocupà el lloc de C Saint-Saëns Hüe dedicà la major part de les seves energies a la música vocal…

Fou membre del cor de la capella reial fins el 1663 El 1668 fou admès com a organista i instructor dels coristes a la catedral de Salisbury Home de caràcter fort, tenia fama de desatendre les seves obligacions L’any 1687, poc abans que fos assassinat per un sentinella nocturn després d’una discussió, havia estat nomenat director del cor de la catedral de Saint Paul a Londres Compongué serveis religiosos i anthems amb acompanyament d’orgue Entre aquests darrers destaca The ways of Sion do mourn , considerat la seva obra mestra A l’igual dels seus contemporanis, Wise fou…