Resultats de la cerca

Vida Estudià a Praga amb V Novák 1914-15, a Viena i a Berlín amb F Schreker 1918-22 i, després, en el cercle de F Busoni Novák li ensenyà a usar les fórmules tradicionals, en les quals introduí aportacions del folklore valac Segons contava, ja de petit hagué de seguir amb el seu violí els intervals propis del patrimoni popular conservat a Valàquia de forma genuïna, distints dels tonals Aquesta fou la base de la seva reflexió teòrica i de la posterior posada en pràctica del sistema de microintervals Pels volts del 1920 començà a bastir la seva teoria i a fer construir els instruments adaptats…

Des del 1926 dirigí la Deutsche Grammophon-Gesellschaft, i entre el 1946 i el 1949 fou director del departament de música culta de l’emissora radiofònica Rot-Weiß-Rot A partir del 1950 publicà escrits polèmics contra la música contemporània, la qual cosa li causà greus perjudicis Compongué obres per a cor i orquestra i música de pellícules Entre els seus escrits cal esmentar Die unteilbare Musik 'La música indivisible', 1952, Uberwindung des Modernismus 'La superació del modernisme', 1954, Musik in der Zwangsjacke 'La música dins la camisa de força', 1958 i Schönberg und die Folgen 'Schönberg…

Estudià violí des dels quatre anys, i als set oferí el seu primer concert Posteriorment estudià contrapunt, direcció d’orquestra i composició al Conservatori de Praga Acabà els estudis el 1935, un any després d’haver cofundat l’Orquestra FOK, que dirigí El 1936 fou contractat per a dirigir l’Orquestra Simfònica de Košice Posteriorment treballà al capdavant de les orquestres de Brno 1939-45 i de l’Opera-Studio de Praga 1939-46 El 1945 fou nomenat director permanent de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Praga, de la qual fou director principal en 1952-72 Combinà les seves actuacions amb la…

Vida Entre el 1950 i el 1952 fou lector de musicologia a la Universitat de Colònia i des del 1957 fins a la seva mort fou professor de l’Escola de Música de Colònia En Intervall und Zeit 1974, Zimmermann exposa el concepte que té sobre la música, la qual entén com a "arranjament o ordenació de progressions del temps com a experiència que passa tant dins el temps com incorpora el temps dins ella mateixa" Un bon exemple d’aquesta concepció és la tercera toccata 3r acte de l’òpera Die Soldaten 'Els soldats', 1958-60 Les seves primeres obres, com Kleine Suite , per a violí i orquestra 1942, o el…

Fill d’un organista i kantor de Jaromer, es traslladà a Praga, on el 1783 era violinista a Sant Adalbert Posteriorment fou organista a l’església de Pere i Pau de Vyšehrad i més tard exercí de mestre de cor a Sant Pere de Porici 1801-16 Formà part, com a violinista, d’algunes orquestres teatrals Di rigí l’estrena a Praga de La flauta màgica 1792, però fou conegut per la seva música de dansa escriví la música del ball de coronació de Leopold II, el 1791 Compongué nombrosos ballets i uns quants singspiele , com Die Maskerade im Serail 'La mascarada del serrall', 1792, a part de pantomimes i…

El seu pare, de qui rebé les primeres lliçons musicals, era violoncellista a Wuppertal A vint-i-tres anys anà a perfeccionar els seus coneixements amb Enrico Mainardi, el qual despertà l’interès de Palm per l’obra de Max Reger Formà part també de les orquestres de la Ràdio d’Hamburg i de la Ràdio de Colònia Així mateix, fou professor i director de la Musikhochschule de Colònia i intendant de la Deusche Oper de Berlín 1976-81, i fou president de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1982-88 i de la Deutsch-Französischer Kulturrat 1988-2000 Totes aquestes activitats foren…

Fou alumne de Karl Wolleitner piano i d’Alois Forer orgue a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià clavicèmbal amb Fritz Neumeyer a Friburg A partir del 1958 començà a impartir lliçons d’orgue i composició a l’Acadèmia de Música de Viena, de la qual fou professor 1972-98 Els premis obtinguts en diversos concursos a Ginebra 1955, Innsbruck 1958 i Viena 1963 i 1965 donaren ressonància internacional a les seves interpretacions L’any 1974 fou nomenat organista de la Hofmusikkapelle de Viena Fou un dels membres destacats del Concentus Musicus de Viena 1963-2010, que dirigia Nikolaus…

Vida La mort del seu pare, fotògraf de la cort imperial que treballava en centres d’estiueig de luxe, feu que la família s’establís a Viena, ciutat al conservatori de la qual ingressà l’any 1892, gràcies a la concessió d’una beca El seu professor de composició fou Robert Fuchs i estudià violí amb Ernst Bachrich i Arnold Rosé L’any 1896 l’Orquestra de l’Òpera de Budapest estrenà l’avui perduda Love Song , i dos anys més tard el seu treball de graduació, sobre el Psalm 116 , fou interpretat públicament amb èxit a Viena Malgrat que compongué obres en altres gèneres orquestrals, vocals o de…

Vida Fill del filòsof vienès, Rudolf Eisler, la seva família es traslladà a Viena Cursà estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat i més tard fou alumne d’A Schönberg i d’A Webern a la Musikakademie 1919-23 Durant aquests primers anys es feu càrrec de la direcció dels cors obrers Karl Liebknecht i Stahlklang So d’acer i entrà com a corrector de proves a l’editorial musical Universal Edition, on conegué el compositor txec Alois Hába La gran obra de joventut, la Sonata per a piano número 1 1923, és de plena adscripció atonal i fou estrenada el 1924 a Viena En un escrit d’…

Tant la música culta com la música popular produïda a l’estat d' Alemanya mantenen estretes interrelacions amb totes les manifestacions musicals produïdes al territori de llengua alemanya format per Alemanya, Àustria i diversos cantons suïssos, i per tant són freqüents les referències a la música de l’antic imperi austríac i l’Estat austríac actual Àustria Música culta Durant tota la seva història, la música de tradició culta a Alemanya ha combinat l’assimilació d’elements externs amb un caràcter molt particular A més, s’observen marcades diferències entre les àrees del país El fet que…