Resultats de la cerca

D’aquesta manera, la densitat de notes de la variació resulta, molt aproximadament, el doble d’aquí el nom o el triple que la del tema Curiosament, JS Bach, que inclou aquesta mena de variació en algunes de les seves suites Partita núm 1 per a violí sol, Suites angleses , núm 1 i 6, etc, no la utilitzà en absolut en les Suites franceses

Format intellectualment a la Universitat de Sevilla, es traslladà a Londres, on estudià violí, piano i composició Bon coneixedor de la música d’Andalusia, realitzà una important tasca de divulgació del folklore andalús a la capital anglesa Assolí un notable prestigi i dirigí algunes orquestres angleses, com ara l’Orquestra Simfònica de Birmingham o l’Orquestra Simfònica de Londres, tot presentant programes de música espanyola També exercí la crítica musical i literària De la seva producció destaquen les peces per a piano i orquestra, com ara Canzoneta , Cuando las penas miro o…

El 1638 era organista a la catedral de Dublín A partir del 1641 fou cantant i organista a la capella de Saint George, a Windsor El 1664 fou nomenat Informator choristarum al Magdalen College d’Oxford, càrrec que exercí durant més de vint anys El 1669 obtingué el grau de doctor en música per la Universitat d’Oxford La música instrumental de Rogers fou molt ben rebuda per la reialesa, malgrat que es considera una forma una mica degradada de les fantasies angleses més primerenques La seva música sacra, d’estil homofònic i caràcter sobri, comprèn principalment anthems i services , un…

Inicià els estudis de llaüt, quan ja tenia més de vint anys, a la Guildhall School de Londres, on rebé també lliçons de cant Havia estat deixeble de Julian Bream i fou un dels membres fundadors del Julian Bream Consort Collaborà també amb l’Early Music Consort Compaginà l’activitat concertística, caracteritzada per les nombroses aparicions a Europa i els EUA, amb la recerca musicològica Fruit d’aquesta recerca foren diverses edicions de música antiga, principalment d’obres del Barroc anglès, i altres estudis sobre el llaüt Collaborà amb Alfred Deller en l’enregistrament d’un disc de cançons…

De caràcter mogut i vigorós, el seu nom sembla derivar del francès giguer saltar, jugar giga Entre els diferents tipus de jig es troben danses per a un sol ballarí, formes populars de dansa saltada estretament lligades a la hornpipe o formes aristocràtiques sobretot a la cort d’Elisabet I Una forma de jig especialment interessant, desenvolupada al final del segle XVI, és l’anomenada farse-jig jigg A l’inici del segle XVII, en colleccions angleses de música instrumental apareixen jigs com a peces independents en forma binària, com a temes amb variacions o bé formant part de la…

Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a…

Estudià al Conservatori de Milà i més tard amplià la seva formació com a director d’orquestra a Siena amb F Ferrara Entre els diversos premis rebuts, cal destacar el Guido Cantelli de Milà 1980 Aquest mateix any es presentà a Salzburg, on dirigí el Rèquiem de G Verdi L’any 1981 debutà al Teatro alla Scala i poc després fou sollicitat per diverses orquestres angleses i alemanyes En 1983-87 fou director principal de l’Orquestra Regional de la Toscana, de la qual posteriorment fou nomenat director titular El 1984 dirigí l’estrena de Gargantua , d’A Corghi, a Torí El 1995 inicià les…

Es formà a la Universitat de Colúmbia, i estudià cant i art dramàtic Exercí com a cantant i actor en el camp teatral i també en diversos programes televisius Fou crític i editor de la revista "High Fidelity" 1959-69 i, establert a Nova York, feu de crític musical per al "Financial Times" londinenc 1962-69, a més de collaborar en altres publicacions angleses i nord-americanes El 1970 fou nomenat editor assessor del "Musical Newsletter" i el 1978 publicà la guia crítica The Complete Operas of Mozart , a Nova York Interessat especialment per l’òpera, la seva formació com a intèrpret influí…

Inicialment es dedicà a la composició d’òperes angleses, però la dificultat per a assolir l’èxit l’abocà a conrear diferents gèneres, principalment cançons i obres corals, com oratoris i cantates Com a compositor fou molt prolífic, per bé que poc conegut Fou l’únic compositor anglès del seu temps que es dedicà al gènere simfònic Estudià a Londres, i posteriorment ensenyà a la Royal Academy of Music 1834-75, on tingué enfrontaments amb altres collegues Fou professor també a la Universitat de Cambridge 1875-77 Fou un dels fundadors de la Societat Händel, el 1844, i dirigí repetides…

Estudià al Conservatori de Madrid i posteriorment ho feu a París amb Marguerite Long i Magda Tagliaferro Els premis aconseguits en el Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i en el Concurs Internacional Mozart de la Hochschule Mozarteum de Salzburg li obriren les portes a una carrera internacional L’any 1973 debutà als Estats Units i des del 1976 resideix a Londres Ha actuat amb les orquestres angleses més importants -Orquestra Simfònica de Londres, Orquestra Filharmònica de Londres, Halle Orchestra de Manchester i la City of Birmingham Orchestra-…