Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
Jimmy Blanton
Música
Contrabaix de jazz nord-americà.
Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano
Johannes Lippius
Música
Teòric musical alsacià.
Es formà al Gymnasium d’Estrasburg i més tard amb S Calvisius a Leipzig Obtingué el grau de magister a la Universitat de Wittenberg i el doctorat a Giessen Poc després li fou oferta una plaça com a professor de teologia a la seva ciutat natal, però morí abans d’ocupar-la La seva aportació més important a la teoria de la música es troba en el seu llibre Synopsis musicae novae Estrasburg, 1612, on es descriu el funcionament del baix continu
Lambert
Música
Teòric de la música actiu, probablement a París, vers el 1270.
La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV
Guido d’Arezzo
Música
Teòric de la música italià.
Vida Es degué formar a l’abadia benedictina de Pomposa, prop de Ferrara Abandonà aquest monestir cap al 1025, probablement per enveges i desavinences amb la resta de monjos a causa dels seus amplis coneixements sobre l’art del cant i els seus mètodes d’ensenyament Cridat pel bisbe Teobald d’Arezzo per a responsabilitzar-se de l’educació musical dels nens de cor de l’escola catedralícia, de la seva vinculació amb aquesta catedral li vingué el nom amb què és universalment conegut Sobre els seus suposats viatges per França, Alemanya i Anglaterra no se n’ha conservat cap documentació certa La…
acústica dels instruments
Música
Part de l’acústica que estudia les propietats vibratòries dels instruments musicals, l’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument i els fenòmens físics que fonamenten la producció del so.
Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…
Johann August Eberhard
Música
Teòleg i filòsof alemany.
L’any 1778 fou nomenat professor de filosofia a Halle an der Saale per ordre de Frederic el Gran, després d’exercir com a pastor a Berlín En aquesta ciutat creà les dues revistes que vehicularen la discussió que mantingué amb I Kant sobre la consistència de la Crítica de la raó pura S’ocupà molt lateralment de temes musicals tot i tenir força coneixements en aquesta disciplina La seva principal aportació a l’estètica musical figura en el seu Manual d’Estètica 1803, on adopta una posició hedonista per a rebutjar la teoria clàssica de la representació
Otto Johannes Gombosi
Música
Musicòleg nord-americà d’origen hongarès.
Estudià música a Budapest i el 1921 es traslladà a Berlín per estudiar musicologia a la universitat sota la direcció de J Wolf, C Sachs i EM von Hornbostel Després d’algunes breus estades en diverses ciutats europees, el 1939 emigrà als EUA, on fou professor a diverses universitats, entre d’altres a les de Washington, Seattle 1940-46 i Harvard 1950-55 Com a musicòleg destacà en l’anàlisi de l’estructura i la mètrica musical de les obres del Renaixement i en l’aportació d’una nova visió de l’anomenada Escola Francoflamenca La seva obra fou recollida en nombrosos llibres, articles…
Eratòstenes
Música
Matemàtic, gramàtic i geògraf grec.
Estudià a Atenes amb Zenó de Cítion, Aristó de Quios i Arcesilau Fou cridat a Alexandria per fer de preceptor i conservador de la famosa biblioteca, on substituí Apolloni de Rodes Només es conserven fragments de la seva vasta obra, que inclou des de textos d’història de la literatura, astronomia i matemàtiques fins a una gran geografia, obra per la qual és conegut Els seus escrits sobre música, com era normal durant l’època clàssica, es troben integrats en els escrits matemàtics La seva aportació principal consistí en l’aplicació d’una nova fórmula de calcular els intervals, que…
ethos
Música
Caràcter, marca aspectual, costum.
Pensament molt estès entre els teòrics de la Grècia antiga segons el qual cada element bàsic de la música afinacions, registres, ritmes, instruments posseeix un determinat caràcter que explica els efectes que una música produeix en l’oient El que més tard, sota el nom d’expressió, es volgué considerar com el fruit del treball de composició i, per tant, com la principal aportació del bon compositor, els grecs ho consideraven un aspecte del mateix material musical, que el músic simplement havia de saber utilitzar d’acord amb la funció que, en cada cas, la música havia d’acomplir…
Societat Catalana de Concerts
Música
Societat promotora de concerts.
Fou fundada a Barcelona el 1892 per un grup d’aficionats amb la idea d’organitzar una orquestra simfònica de qualitat, amb una escola per a dotar els seus integrants de la preparació adequada Es creà amb una aportació inicial de capital i nombrosos aficionats subscriviren títols de protector i de soci numerari Antoni Nicolau fou nomenat director de l’orquestra Organitzà successius cicles de concerts simfònics i de cambra al Teatre Líric i al Teatre Principal fins el 1897, any que per desavinences internes fou dissolta la societat L’Orquestra de la Societat Catalana de Concerts…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina