Resultats de la cerca

Nebot de Heinrich Finck Es formà a la capella musical de la cort de Ferran I d’Hongria i Bohèmia Més tard estudià a la Universitat de Wittenberg, on es graduà el 1545 Allí establí contactes amb els cercles humanistes i reformistes, en particular amb Melanchthon Des del 1554 ensenyà música en aquesta universitat El 1557 ocupà també el càrrec d’organista de la ciutat Amb motiu de les noces d’alguns personatges importants i aristòcrates de Wittenberg escriví diversos motets de circumstància La seva obra més important, no obstant això, és el tractat Practica musica Wittenberg 1556,…

Pertanyent a l’aristocràcia, després d’estudiar la carrera diplomàtica ocupà, durant vint anys, diversos càrrecs d’importància arreu d’Europa Aquestes tasques el portaren a Berlín, on conegué la música de GF Händel i JS Bach A Viena fou prefecte de la Biblioteca Imperial, a més de formar part del gabinet de Josep II amb diverses responsabilitats en el camp educatiu Promogué la interpretació d’obres de GF Händel, com Judas Maccabaeus arranjat per J Starzer, 1779 i Messiah arranjat per WA Mozart, 1789 En la biblioteca de Van Swieten, Mozart tingué l’ocasió, al començament de la dècada del 1780…

Entre el 1651 i el 1654 fou nen cantor al cor de la Capella Júlia del Vaticà, on fou deixeble del mestre de capella Orazio Benevoli Entre el 1675 i el 1678 fou mestre de capella de diverses esglésies a Roma i també a Messina Es traslladà a París el 1678 i esdevingué una figura important en la controvèrsia originada contra el monopoli exercit per JB Lully i en benefici del reconeixement de la música italiana Aconseguí el suport de Lluís XIV, que el nomenà superintendent de música de la reina, i també dels aristòcrates més influents, que feren possible que la seva pastoral italiana…

Fill de pares aristòcrates, pogué tenir una bona formació musical, primer a Nàpols i des del 1806 a París, on estudià amb L Cherubini i amb el pianista F Kalkbrenner Quan retornà a Nàpols entrà al servei de Joaquim Murat, rei de Calàbria, i participà en accions bèlliques, per les quals rebé l’Orde de la Legió d’Honor En restaurar-se a Nàpols la dinastia borbònica, Carafa abandonà l’exèrcit i es dedicà al conreu de la música Des del 1814 destacà com un dels compositors d’òperes més prolífic del seu temps, amb obres d’èxit com Gabriella di Vergy A Nàpols feu una duradora amistat…

De la música a Basilea durant l’època romana i els segles immediatament posteriors, no se’n sap gairebé res Ja al segle XIII es documenten els noms d’alguns mestres, com ara Rudolf i Heinrich von Wyhlen, i al segle XIV hi ha notícia de l’existència d’un orgue a la catedral Basilea adoptà el protestantisme el 1529 però, en comparació amb altres llocs, no tingué un caràcter tan sever, de manera que l’orgue, en un primer temps prohibit durant els oficis religiosos, fou reintroduït de nou Les primeres dades sobre música profana són força tardanes no n’hi ha cap notícia fins al segle XVII L’…

Vida De ben petit mostrà un talent especial per a la música La seva mare l’hi inicià a través de cants patriòtics, i posteriorment anà a Varsòvia, on estudià amb A Freyer Si a casa seva estigué en contacte amb el folklore camperol i les influències ucraïneses i lituanes, a la capital conegué les formes musicals més urbanes, com les masurques o les danses de Cracòvia A Vílnius, ciutat que visità el 1836, conegué el món de l’òpera i el repertori de l’època Tot seguit s’installà a Berlín 1837-40 per estudiar-hi composició amb CF Rungenhagen Després dels èxits obtinguts per les seves primeres…

Foren els jesuïtes, com en molts països sud-americans, els qui introduïren la música europea en aquest país Juan Vaseo, Luis Berger, Pedro Comental i Domenico Zipoli foren alguns dels músics notables que iniciaren els indígenes en la música sacra europea, fonamentalment com una part de la missió evangelitzadora Durant molts anys, a Buenos Aires, els dos centres musicals principals foren el collegi dels jesuïtes i la catedral Al segle XVII, en ambdues institucions hi havia un cor, un petit grup orquestral i un orgue El primer mestre de capella del qual es té notícia fou Juan Vizcaino de Agüero…

Coneguda ja des del segle IX, Moscou estigué en poder dels mongols durant els segles XIII i XIV i esdevingué un important centre econòmic i polític amb Ivan III 1462-1505 Les primeres notícies musicals són del principi del segle XVI i es refereixen a la presència d’un cor a les corts de Basili III i d’Ivan IV el Terrible 1533-84 Durant la se gona meitat del segle XVII, l’antic cant litúrgic monòdic fou substituït pel cant polifònic creat a Ucraïna Entre els representants d’aquest gènere polifònic hi ha NP Dileckij, que divulgà el nou estil a través del tractat Muzikijskaja Grammatika 1679, VP…

A diferència d’altres manifestacions, com el ball o l’òpera, en el concert la música constitueix el principal centre d’atenció Els principals precedents del concert, en el sentit actual, cal cercar-los al segle XVII Les acadèmies, els collegia musica , les capelles de música i els salons aristocràtics foren els escenaris dels primers concerts Cal destacar les vetllades musicals de Lübeck durant els segles XVII i XVIII, els anomenats abendmusik i els consorts consort a Anglaterra, concerts de pagament oferts a les cases particulars Entre aquests darrers cal destacar els que el violinista J…

Aquests centres sovint s’encarreguen també de la programació d’activitats musicals diverses, la realització d’exposicions o l’organització de congressos Fou al segle XVIII que els governs es començaren a preocupar per la conservació del patrimoni cultural del país El 1789 es crearen els Arxius Nacionals Francesos, i des de llavors molts països han dut a terme una tasca de recopilació, catalogació, estudi i difusió de material dispers Entre els arxius més notables hi ha el Deutsches Musikgeschichtliches Archiv Kassel, Alemanya, la Library of Congress Washington capital federal, els Arxives…