Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Emmy Destinn
Música
Nom amb què és coneguda la soprano txeca Ema Kittlová.
Estudià a la seva ciutat natal amb Maria Löve-Destinn, de qui adoptà el cognom per a la seva carrera professional, que s’inicià el 1897 amb Cavalleria rusticana a l’Òpera de Dresden El 1901 interpretà el paper de Senta a l’estrena de L’holandès errant a Bayreuth, on fou una convidada assídua fins el 1914 Entre el 1904 i el 1921 cantà al Covent Garden, on destacà amb les seves interpretacions d' Aïda i Madama Butterfly , i el 1908 ho feu a Nova York, ciutat on el 1910 estrenà La fanciulla del West , de Puccini, i on actuà en nombroses ocasions fins el 1921 Es retirà el 1927…
Clifford Michael Curzon
Música
Pianista anglès.
El 1919 inicià els estudis de música a la Royal Academy of Music de la seva ciutat natal, i a setze anys debutà en la Queen’s Promenade dirigint el Triple concert de JS Bach A partir del 1928 prosseguí la seva formació, primer a Berlín, al costat d’Artur Schnabel i de Wanda Landowska, i després a París, amb Nadia Boulanger S’especialitzà en el repertori per a música de cambra, particularment d’autors com WA Mozart, i participà d’una manera assídua en el Festival d’Edimburg Parallelament estrenà obres d’autors contemporanis com Lennox Berkeley i Alan Rawsthorne, i, com a intèrpret de música de…
Nell Gotkovsky
Música
Violinista francesa.
Aprengué les primeres nocions de música amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de París, on obtingué un primer premi extraordinari Es perfeccionà als Estats Units amb Ivan Galamian, Max Rostal i Joseph Szigeti L’any 1962 debutà a la capital britànica amb l’Orquestra Simfònica de la BBC de Londres Actuà sovint en recitals amb William Glock i Christian Ivaldi, però preferia el repertori de violí sol Participant assídua en els festivals de música d’Holanda, Lucerna i Zuric, feu nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen els concerts per a violí de…
Elise Ross
Música
Soprano nord-americana.
Després d’haver estudiat a la Juilliard School, debutà el 1970 amb el Juilliard Ensemble i l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, amb els quals interpretà obres de L Berio La temporada 1972-73 cantà a Roma l’òpera Passaggio , del mateix compositor, de qui s’ha convertit en una intèrpret assídua Especialitzada en el repertori vocal òpera i oratori del segle XX, ha estrenat obres de diferents autors, com ara Le Racine 1981, de S Bussotti, a més d’interpretar composicions d’A Berg, A Webern i C Debussy Ocasionalment ha interpretat lieder de R Strauss, R Schumann i WA Mozart i ha…
Ursula Schröder-Feinen
Música
Soprano alemanya.
Estudià a la seva ciutat natal, on el 1958 debutà a l’òpera com a membre del cor Tres anys més tard hi interpretà el paper titular d' Aïda Entre el 1968 i el 1972 fou membre de la Deutsche Oper am Rhein de Düsseldorf, on es destacà en la interpretació de papers dramàtics de R Strauss i R Wagner Actuà al Metropolitan de Nova York entre el 1970 i el 1978, i a partir del 1971 fou una convidada assídua del Festival de Bayreuth L’any 1975 inicià les seves aparicions regulars al Festival de Salzburg, i el mateix any es presentà amb el paper titular de Salome al Festival d’Edimburg El…
Antonio Cortis
Música
Nom amb què és conegut el tenor valencià Antoni Montón i Corts.
Vida Estudià al Conservatori de Madrid, gràcies a una beca Si bé inicialment realitzà estudis de violí, el canvi de veu el feu decidir pel cant Actuà, en petits papers, al Liceu i al Teatro Real de Madrid i el 1916 interpretà el paper de Cavaradossi Tosca al Teatre Espanyol de Barcelona Un any després debutà al Colón de Buenos Aires al costat d’Enrico Caruso Entre el 1924 i el 1932 fou una figura assídua de la Civic Opera de Chicago, on sempre fou molt apreciat El 1926 hi cantà l’estrena americana de La cena delle beffe d’U Giordano El repertori que interpretà en aquella ciutat…
Mercè Capsir i Vidal

Mercè Capsir i Vidal
© Fototeca.cat
Música
Soprano.
Filla dels cantants Josep Capsir i Martínez , 1861 - Barcelona, 13 d’octubre de 1933 i Ramona Vidal Veciana , de nom artístic Mercedes Tressols Barcelona, 1879 - 7 de maig de 1959, estudià piano, cant i composició al Conservatori de Música del Liceu, i el 1913 debutà a Girona amb el paper de Gilda Rigoletto El mateix any ho feu també al Liceu de Barcelona en l’estrena de Parsifal com una de les noies flor A partir del 1914 inicià una intensa carrera, recompensada amb un gran èxit del públic i la crítica, que desenvolupà a Madrid, Oviedo, Bilbao, la Corunya, Lisboa i Buenos Aires, on actuà a…
,
Casino de Granollers - Club de Ritmo
Música
Entitat recreativa creada el 18 d’octubre de 1935 amb el nom de Jazz Club de Granollers, que, després del Hot Club de Barcelona, fou el club de jazz més important de l’Estat espanyol.
Les primeres activitats destinades als socis foren les audicions d’enregistraments El primer festival públic se celebrà el 31 de març de 1936, amb la presentació d’una orquestra pròpia com a activitat central Aquesta orquestra estigué formada, majoritàriament, per músics de Granollers, com ara Josep Maria Ruera, entre d’altres Durant la Guerra Civil es paralitzaren les activitats, que es reprengueren al final del 1939 malgrat les reticències de les autoritats locals Al mes de novembre del 1941 s’incorporà una activitat nova, el ball setmanal Aquest ball, concebut inicialment per a…
contralt
Música
Cantant amb una extensió del fa2 al sol4, malgrat que aquesta tessitura es pot estendre per ambdós extrems, especialment en composicions per a solista.
Si bé s’utilitza majoritàriament per a designar les cantants femenines amb el registre més greu de tots, pot designar igualment els cantants de veu blanca amb l’extensió citada, i també els cantants masculins amb la mateixa extensió, actualment anomenats contratenors i antigament falsetistes o castrats Pel que sembla, és amb aquest darrer sentit que el terme aparegué per primera vegada a l’inici del segle XVI, si bé no s’estengué fins un segle més tard Durant el segle XVII el mot contraltus coexistí amb altus tant en les seves formes llatines com en les expressions equivalents en les llengües…
Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques 1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…
, ,