Resultats de la cerca

Estudià cant a Niça amb J De Reszke i el 1926 debutà amb el paper de Rosina El barber de Sevilla al teatre municipal de la seva ciutat natal Després del seu pas per Itàlia, el 1931 actuà per primera vegada a l’Òpera de París i d’allà es projectà internacionalment amb actuacions estellars arreu d’Europa i d’Amèrica del Sud, on es destacà en diverses interpretacions al Teatro Colón de Buenos Aires El 1937 debutà al Metropolitan de Nova York amb una interpretació de Manon que assolí un gran èxit, i reaparegué assíduament en aquest teatre fins el 1951 Es destacà en papers amb…

De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del Conservatori de París…

Inicià la seva formació al Conservatori de Rio de Janeiro, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Magda Tagliaferro, i més endavant es perfeccionà amb Rudolf Serkin a l’Institut Curtis de Filadèlfia El 1965 guanyà el Concurs de Rio de Janeiro, i l’any següent, el Concurs Internacional Magda Tagliaferro de París El 1969 es proclamà vencedora en el Concurs Internacional de Piano Van Cliburn EUA i el 1971 tocà a Nova York La major part de la seva carrera s’ha desenvolupat a la Gran Bretanya, on viu des del 1972 Ha actuat amb les orquestres més importants del món -per exemple, la…

Estudià piano amb I Serato a São Paulo Diplomat el 1953 pel Conservatório Dramático e Musical, s’inicià com a concertista mentre estudiava amb M Braunwieser, H Swarowsky, S Blech i E de Carvalho A partir del 1956 estudià composició amb C Guarnieri, que li aconsellà que es dediqués a aquesta disciplina Ha exercit de periodista en diversos diaris i ha produït programes de ràdio Com a educador, exposà les seves idees, considerades revolucionàries, en el llibre Planejamento em Educação Musical Ha estat professor d’harmonia, contrapunt, anàlisi i composició a l’Escuela Superior de Música Santa…

Realitzà estudis de cant i composició al conservatori, al mateix temps que estudiava dret a la Universitat de Rio de Janeiro, on es doctorà el 1943 Després de debutar com a intèrpret operístic el 1945 a Les noces de Fígaro , es dedicà a la carrera diplomàtica Serví en la secció cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, exercí d’agregat cultural i ambaixador en nombrosos països i fou delegat a la Conferència General de la UNESCO París, 1970 Els seus estudis se centren en la música brasilera del segle XX, especialment en l’obra d’Heitor Villa-Lobos i altres compositors del…

Format a l’Institut Nacional de Música en les disciplines de piano i harmonia, durant la Primera Guerra Mundial tingué ocasió de contactar amb D Milhaud, que romangué al país entre el 1916 i el 1918 i que li donà a conèixer les aportacions de músics com I Stravinsky o A Schönberg A partir dels anys vint exercí la docència a l’Institut Nacional de Música i fundà la societat Pro Arte 1924 i l’Associació Brasilera de Música 1930 Gallet fou un dels pioners en l’estudi de la música autòctona brasilera, que introduí en composicions com l’obra vocal Canções populares…

Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo

Els primers documents que informen sobre activitats musicals a la ciutat estan relacionats amb la catedral, acabada el 1611 Al segle XVII els mestres de capella més destacats foren Manoel Pais Linhares i Vieira de Barros, i al segle XVIII, Manoel Lopes de Siqueira, Angelo de Siqueira, Matias Álvares Torres i André da Silva Gomes Les composicions d’André da Silva, que ocupà el càrrec del 1774 al 1824, es conserven a l’arxiu de la seu El 1750 s’acabà de construir la Casa da Ópera de São Paulo Des del començament del segle XIX es té constància de funcions operístiques regulars, tot i que sembla…

L’integren instruments de corda pinçada guitarres, cavaquinhos , etc i de vent flauta, clarinet, trompeta, etc Per extensió, el terme designa també la música destinada a aquesta formació, o simplement interpretada per aquesta Autors com FP Mignone, MC Guarnieri i, molt especialment, H Villa-Lobos, introduïren el choro a la música clàssica de concert

Fill d’un clarinetista i constructor d’instruments, rebé classes de L Maurício, G Giraudon, G von Madeweiss i G Wertheimer Durant l’any 1887 passà una curta temporada a Europa estudiant a Milà i al Conservatori de París amb Émile Durand De tornada al Brasil intentà fundar una orquestra simfònica regular, però no trobà prou suport Portà a terme una intensa activitat al seu país com a pianista i director Com a compositor és considerat el primer representant del nacionalisme musical brasiler i en les seves obres s’inspira en la música popular urbana brasilera Entre totes les seves…