Resultats de la cerca

Es formà el 1924 a partir del model de la Capella Imperial Vienesa, creada el 1498 per l’emperador Maximilià i la qual tingué com a membres futurs compositors illustres -entre d’altres, F Schubert i A Bruckner- i instrumentistes de renom -H Richter i CH Krauss- Al llarg dels més de setanta-cinc anys d’existència, ha demostrat la seva gran qualitat i s’ha guanyat el reconeixement internacional a través de gires de concerts arreu d’Europa, Àsia, Oceania i Amèrica, i també mitjançant nombrosos enregistraments La direcció de la formació ha anat a càrrec de prestigiosos músics, com U Mund, UCh…

L’àmbit de la seva tessitura vocal troba la seva correspondència amb el registre agut de la veu blanca i de la veu femenina Des de l’Edat Mitjana fins a l’època del Barroc, l’escriptura de les parts agudes de cantus, superius o sopranus de la polifonia eclesiàstica estava destinada a rebre la coloració tímbrica dels nens cantors amb veu de tible El doblatge que els ministrers feien de les parts polifòniques als centres eclesiàstics de major relleu els menà a comptar, al llarg dels segles XVI i XVII, amb la presència de cantors sopranistes adults, naturals o castrats…

Per extensió, el nom de schola cantorum es donava també als cantors

Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van determinar la pèrdua de…

Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la incorporació dels…

Atribuïda tradicionalment al papa Gregori I 590-604, que hauria desenvolupat l’antiga schola lectorum de Silvestre I 314-335, se sap que ja existia a Roma al segle V i que, ultra assegurar el cant a les basíliques del Laterà i el Vaticà, formava cantors que posteriorment organitzaven scholae anàlogues en monestirs i catedrals de tot Europa Al segle IX hom té notícia de les scholae cantorum de Metz, Reichenau, Sankt Gallen o Ripoll A més d’aprendre de memòria els cants litúrgics, els pueri cantus o pueri cantores rebien lliçons de lectura, dicció i teoria musical La direcció anava…

Els tres primers versicles, força adornats, són confiats alternativament a dos cantors de dos cors diversos hi respon un primer cor amb el cant del trisagi en grec i un segon cor amb el mateix cant en llatí Els versicles següents, sillàbics, són confiats també a dos cantors, i el refrany Popule meus , al cor Al segle XVI se’n feren versions polifòniques, entre les quals destaquen la de GP da Palestrina 1560 i la de TL de Victoria 1585, que només tractà polifònicament el trisagi i el refrany, d’un recitat molt simple, per a alternar amb el gregorià En català hi ha la…

Exemple 2 - Toledo © Fototecacat/ Jesús Alises També s’anomena la passió , el passio o el passi Un element important per al desenvolupament de la pàssia és l’estructura dramàtica del text, que combina unes parts narratives amb diàlegs entre les persones que actuen en el procés contra Jesús Els tres papers principals són el del cronista, dit també narrador o evangelista -part narrativa-, la sinagoga -o intervencions directes de les turbae i soliloquentes - i les paraules de Crist Aquests tres papers apareixen ja ben diferenciats, mitjançant litterae significativae , en els antics evangeliaris…

A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita…

En el ritu bizantí, cantor que recita, frase per frase, el text dels cants litúrgics de l’ofici, que el cor repeteix amb la melodia pertinent, escandint cada frase Aquesta és una pràctica conservada sobretot als monestirs, i, en certes ocasions, té l’origen en el fet de facilitar el text als cantors, que, per manca de llibres, cantaven de memòria