Resultats de la cerca

Normalment, el text està relacionat amb el Nadal o amb la Verge, però pot tractar de qualsevol altre tema Emparentada amb la ballata , el virelai i la carole francesa -dansa de característiques imprecises de la qual alguns musicòlegs afirmen que sorgí el carol -, té una forma estròfica amb una tornada anomenada burden que es repeteix al final de cada estrofa Sembla que en un primer moment l’alternança estrofa-tornada es feia correspondre, musicalment, amb la d’un solista i el cor En qualsevol cas, aquesta pràctica s’anà perdent al llarg del segle XV Actualment, i de manera poc…

Estudià cant amb L Lehmann i P Bernac i debutà el 1969 com a Musetta La bohème a la New York City Opera, on interpretà diversos papers lírics El 1975 cantà a Chicago i un any més tard ho feu a l’Òpera de Viena El 1977 actuà al Covent Garden de Londres i el 1978 fou Vitèlia La clemenza di Tito a Colònia, paper que repetí per al film de JP Ponnelle sobre l’òpera de Mozart 1980 i amb el qual es presentà a Salzburg el 1989 El 1979 debutà al Metropolitan Opera de Nova York Després d’una brillant carrera a Europa, repartida bàsicament entre el Regne Unit i Itàlia, tornà als Estats Units, on…

Estudià cant a la Universitat de Califòrnia i el 1977 debutà a l’Òpera de San Francisco amb el paper de Vitellia La clemenza di Tito , que posteriorment enregistrà sota la direcció de R Muti i que ha interpretat en nombroses ocasions El 1982 fou Donna Anna Don Giovanni en el Festival de Glyndebourne, punt de partida d’una brillant carrera europea que l’ha duta ha actuar al Teatro alla Scala de Milà, a partir del 1990, al Covent Garden de Londres i a les òperes de París i Viena A més, ha cantat en diversos teatres nord-americans, com el Metropolitan de Nova York, on debutà el 1984 amb…

Estudià a la Universitat d’Edimburg i al Conservatori de París, on fou deixebla de N Boulanger El 1970 esdevingué professora a la Universitat de Califòrnia de Santa Barbara La seva producció ha evolucionat des d’un llenguatge diatònic fins al serialisme, amb una gran varietat de gèneres, encara que des del 1966 hi predominen les obres instrumentals Els seus concerts per a trompa 1971 i viola 1973 destacaren en el panorama musical d’aquell moment Ha demostrat un interès creixent per les obres dramàtiques amb la composició d’òperes com A Christmas Carol 1979, a la qual incorporà…

La tornada, fenomen molt habitual en la música vocal occidental popular, acostuma a executar-se després de cada estrofa i no és infreqüent que estigui a càrrec del cor, en contraposició a l’estrofa, que és a càrrec del solista per això, en el context anglosaxó, la tornada es denomina chorus La tornada, la presència de la qual s’observa des de les formes fixes medievals fins a les cançons de música popular moderna, pot rebre denominacions específiques segons els gèneres Així, es parla de ripresa , en el cas de la ballata , i de burden , en el cas del…

Una sèrie de músics de diferents procedències Alan Bryant, Alvin Curran, Jon Phetteplace, Carol Plantamura, Frederic Rzweski, Richard Teitelbaum i Ivan Vandor iniciaren el 1966 a Roma les activitats de la formació, que per la seva mateixa naturalesa antiautoritària estigué constituïda en realitat per conjunts independents, en els quals compartien l’activitat creadora músics professionals i artistes sense formació musical En els seus ideals es reflecteix la influència de J Cage i de l’avantguarda nord-americana Al final dels anys seixanta i principi dels setanta, Steve Lacy en fou…

Estudià a Münster amb Carol Arnold i Anton Schindler Començà la seva vida professional impartint classes de piano a Munic, tasca que abandonà per esdevenir director de diversos cors i, el 1858, director de l’Orquestra d’Aquisgrà El 1864 retornà a la capital bavaresa, on ocupà el càrrec de director del cor de la capella de la cort i, a partir del 1867, de professor de música coral i orquestral de l’Escola de Música Quan H von Bülow deixà el teatre de la cort de Munic 1869, la direcció del teatre trià Wüllner per a succeir-lo, una decisió arriscada, tenint en compte la imminent…

Feu els primers estudis de violoncel al seu país, amb el seu pare, a partir de set anys Quan en tenia deu aparegué per primera vegada en públic Continuà els estudis de violoncel a la universitat de Rio de Janeiro i el 1946 anà a perfeccionar-se a la de Yale, on fou deixeble i collaborador de de Paul Hindemith Posteriorment centrà la seva activitat en aquesta universitat, de la qual fou professor des del 1958 fins uns mesos abans de morir Feu la seva primera aparició com a solista amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York el 1950, data a partir de la qual actuà en nombroses sales de tot el món…

Començà a cantar al cor de l’església i aprengué a tocar la guitarra Després de passar tres anys en un reformatori per assalt a mà armada, el 1951 començà a cantar i a actuar professionalment en clubs de Saint Louis influït per músics de blues com T-Bone Walker i Elmore James, influència a la qual afegí un dinamisme personal i un gran sentit de l’espectacle El 1955 el seu ídol, Muddy Waters, el posà en contacte amb la discogràfica Chess i enregistrà  Maybellene , que el projectà a la fama El gran promotor de Berry fou Alan Freed, discjòquei creador del terme rock-and-roll Berry creà l’…

Vida Començà l’educació musical acadèmica estudiant trompeta 1936, i posteriorment al Royal College of Music El 1938 s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica de Londres com a segon trompeta, i com a primer des del 1943 fins al 1948, que es dedicà professionalment a compondre, activitat en la qual li fou de gran utilitat l’experiència orquestral, com posa de manifest que aquest gènere és el més important de la seva producció La seva abundant obra, tonal sense excepció, és sovint inspirada en motius populars, melòdica, colorista i exuberant, i mostra influències àmplies, des d’Héctor Berlioz fins…