Resultats de la cerca

Inicià els estudis de solfeig i violí a cinc anys i el 1939 ingressà al Conservatori de Clermont Ferrand, on obtingué un primer premi de piano Es perfeccionà a París i el 1950 descobrí el clavicèmbal gràcies al seu professor, J Masson Amplià la seva formació a Siena amb Ruggero Gerlin, i el 1958 guanyà un primer premi a Ginebra Arran del seu debut a París, el 1960, inicià una carrera centrada en la interpretació de música del segle XVIII El 1963 emprengué una gira pels Estats Units que li reportà grans èxits Quatre anys més tard es dedicà a la docència a París i Viena Com a…

La seva activitat musical estigué centrada a Madrid com a compositor d' intermezzi -concretament està datat el que porta per títol L’orfanella astuta , estrenat el 1758 al Teatro del Buen Retiro- Fou conegut amb el pseudònim d' Aulita o l’italianitzat Auletta Es tenen molt poques dades d’aquest autor i algunes són poc segures, ja que ha estat identificat o confós, per algun estudiós, amb el compositor napolità Pietro Auletta ~1698 - 1771

Germà del director d’orquestra Claudio Abbado Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb A Gavazzeni i GF Ghedini Graduat el 1947, a partir del 1951 exercí de professor al Conservatori de Venècia Del 1958 al 1966 fou director del Liceu Musical de Piacenza, i després ho fou del Conservatori de Milà A banda de la seva important carrera concertística com a pianista, amb gires arreu d’Europa, que combinà amb la tasca docent, desenvolupà una important trajectòria compositiva, sovint centrada en el piano

Fill del compositor d’òperes Ignazio Fiorillo, des de molt jove feu gires per l’Europa central i oriental com a instrumentista Riga, Sant Petersburg i diverses ciutats de Polònia El 1788 s’establí a Londres, on formà part, com a viola, del quartet Salomon Vers el 1795 abandonà la interpretació La seva obra fou molt coneguda en vida seva, però actualment és recordat gairebé exclusivament per trenta-sis capricis per a violí de tipus didàctic És autor també de música de cambra tres quintets concertants, sonates, duos, etc, centrada generalment en el violí, i vint-i-quatre sonates…

Estudià lleis i ciències a Berlín i a Halle, però influït per Johann Wolfgang Goethe vers el 1800 es decantà per les lletres Amb el seu amic Clemens Brentano recollí una gran quantitat de llegendes i música popular alemanya destaquen el recull Des Knaben Wunderhorn 'El corn meravellós del minyó', molts poemes dels quals foren musicats per diversos compositors alemanys, i tota la mitologia centrada en el Rin, font d’inspiració per als romàntics alemanys, i de la qual l’obra de Richard Wagner és l’exponent culminant Autor també de poesia, algunes de les seves composicions foren…

Fou un dels més importants defensors de la música pianística nòrdica contemporània i un dels pianistes més destacats del seu país Després d’estudiar a Hannover i Berlín, es perfeccionà a la Hochschule für Musik de Stuttgart sota el mestratge de Wilhelm Kempff El seu debut tingué lloc a Oslo el 1925 Dugué a terme una important trajectòria concertística centrada en gran part en la música contemporània nòrdica Cal destacar, en aquest sentit, les estrenes de nombroses obres de compositors com ara Klaus Egge o Harald Sæverud Entre el 1967 i el 1973 fou professor del Conservatori de…

Estudià primer amb F Ronconi i Nicolai, i després amplià els seus coneixements de cant a París amb el fill de Manuel García Es casà amb el cantant Salvatore Marchesi, amb el qual intervingué sovint en concerts Debutà com a cantant d’òpera el 1853 a Bremen Ensenyà cant a Viena, París i Colònia, i del 1881 al 1908 s’establí a París La seva tècnica es basava en els principis de García la puresa de la línia vocal centrada en el treball del bel canto Edità un mètode de cant a París i escriví una autobiografia Entre els seus alumnes destaquen les sopranos G Krauss, E Calvé, S…

Inicià els estudis musicals a sis anys i el 1962 adquirí el grau de professora Es traslladà a París, on estudià el repertori barroc per a clavicèmbal amb Aimée Van de Wiele Ben aviat, però, s’especialitzà en música contemporània i estrenà diverses obres de H Górecki, A Tisné, A Boucourechliev, G Ligeti i I Xenakis, que compongueren obres especialment pensades per a ella Parallelament, realitzà una important tasca com a intèrpret del repertori barroc i clàssic, centrada especialment en la música polonesa i en les composicions d’Antoni Soler Compaginà la seva tasca com a intèrpret…

Estudià música i cant a Roma i debutà l’any 1951 amb El telèfon GC Menotti al Festival d’Ais de Provença Centrada en el repertori de soprano lleugera, s’especialitzà en els papers de soubrette mozartians, com ara el de Susanna Les noces de Fígaro , Zerlina Don Giovanni i Despina Così fan tutte El 1955 participà en l’obertura de la Piccola Scala amb unes memorables funcions d' Il matrimonio segreto , i un any més tard es presentà al Covent Garden de Londres El 1961 debutà a l’Òpera de San Francisco i inicià una llarga relació amb els teatres operístics nord-americans També…

Segurament fou deixeble de Cipriano de Rore a la seva ciutat natal En 1565-67 fou mestre de capella de Santa Maria Maggiore a Bèrgam Des d’allí passà a exercir el mateix càrrec a l’església de la Madonna della Steccata de Parma, on estigué actiu fins el 1569, i a la catedral de Milà, entre el 1577 i el 1582 Aquest any retornà a Parma per a ocupar de nou el lloc que havia deixat alguns anys abans La seva producció musical està bàsicament centrada en la música religiosa També publicà dos tractats teòrics Ragionamento di musica Parma, 1588 i Dialogodella theorica e pratica di musica…