Resultats de la cerca

El concepte està amarat de la visió romàntica de la cultura i per aquesta raó hom considera aquesta música preponderantment rural i portadora de valors ètnics música ètnica L’anonimat i la transmissió oral són algunes de les principals característiques que habitualment li són atorgades, però cal tenir en compte que el fet que se’n desconeguin els autors no ha de fer caure en el mite romàntic de la creació collectiva, i que ja fa temps que es transmet també mitjançant la fixació escrita i els enregistraments sonors Hom relaciona aquestes músiques amb funcions molt específiques pròpies de la…

La formació típica reuneix tres instruments de vent -trompeta, trombó i clarinet- i tres o quatre de secció rítmica, amb piano i/o guitarra, contrabaix i bateria Altres variants inclouen una segona trompeta o un saxòfon El tret distintiu de l’estil és la improvisació collectiva a càrrec de la secció de vent Es desenvolupà a la ciutat de Nova Orleans durant les dues primeres dècades del segle XX, però no existeixen fonogrames que el documentin Els primers enregistraments foren fets al principi dels anys vint a Chicago, on havien emigrat els millors músics de Nova Orleans, entre els quals…

Pràcticament autodidacte, debutà a la banda de Kid Ory 1911-18 El 1920 deixà Nova Orleans per entrar a la Creole Jazz Band de King Oliver a Chicago i participà en les millors gravacions del grup Després tocà a diverses formacions i dirigí la seva pròpia banda al local Kelly’s Stables 1924-30 Durant aquest període dugué a terme força enregistraments, tant sota el seu nom com collaborant amb altres músics Destaquen els que feu amb els grups Hot Five i Hot Seven de Louis Armstrong Fou el clarinetista líder i el representant més pur de l’estil Nova Orleans Els anys trenta, amb el declivi d’…

Una sèrie de músics de diferents procedències Alan Bryant, Alvin Curran, Jon Phetteplace, Carol Plantamura, Frederic Rzweski, Richard Teitelbaum i Ivan Vandor iniciaren el 1966 a Roma les activitats de la formació, que per la seva mateixa naturalesa antiautoritària estigué constituïda en realitat per conjunts independents, en els quals compartien l’activitat creadora músics professionals i artistes sense formació musical En els seus ideals es reflecteix la influència de J Cage i de l’avantguarda nord-americana Al final dels anys seixanta i principi dels setanta, Steve Lacy en fou un dels…

Inicià els seus estudis musicals a Nàpols amb el violinista S Del Giudice i a partir del 1925 els prosseguí al conservatori d’aquesta ciutat amb M Costa i V Bellini i, més tard, amb G Furno, N Zingarelli contrapunt i composició i F Ruggi A tan sols setze anys debutà com a compositor amb Il diavolo color di rosa , òpera representada amb força èxit al Teatro La Fenice de Nàpols Continuà component altres òperes per al Teatro Nuovo de Nàpols Il giorno delle nozze , La Cimodocea fins que el 1839 concentrà la seva activitat en la docència i l’estudi El 1851 retornà amb èxit amb Le precauzioni , i…

S’inicià en el piano durant la infància Als nou anys quedà cec, però seguí estudiant música i piano, incloent-hi diversos instruments de vent, en una escola per a invidents Més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago Durant un temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i es dedicà principalment a la docència Les seves teories tingueren una gran repercussió en…

Estudià violoncel i trombó, però aviat s’inicià en el contrabaix De molt jove compongué alguns temes, com ara What Love 1939, que no gravà fins els anys seixanta Passà de manera breu per les formacions de Barney Bigard, Lionel Hampton i Louis Armstrong Començà a ser conegut quan formà part del trio de Red Norvo els anys 1950-51 Després es traslladà a Nova York, on treballà amb Bud Powell, Duke Ellington i Charlie Parker Alhora fundà la discogràfica Debut Més tard organitzà el Jazz Workshop, concebut com a laboratori d’experimentació collectiva, on, amb diverses formacions i fent força ús de…

Juntament amb el benedictus i l’aclamació hosanna , constitueix la quarta part de l' ordinari de la missa El seu text prové d’Isaïes, 6, 3, verset en el qual, durant una visió del profeta, els serafins proclamen la glòria del "Senyor dels exèrcits" Era ja un himne matinal de la pregària jueva i aviat fou introduït en la litúrgia cristiana Es tracta d’un cant de tota la congregació d’acord amb el context de la lloança collectiva dels àngels del text d’Isaïes, i també el de la rebuda multitudinària de Jesucrist a Jerusalem, Mateu 21, 9, d’on s’ha adaptat el text del benedictus, però també s’ha…

Tant a la Gran Bretanya com a França, els misteris s’englobaven en cicles que arribaven a abraçar des de la Creació fins al Judici final genèricament solen dur el títol de passió La primera coneguda és La passion du Palatinus , que data del segle XIV De la representació d’aquestes obres, que durava uns quants dies i que es duia a terme en diversos escenaris, s’encarregaven els gremis de la ciutat El repertori musical era sobretot d’origen gregorià, amb nombrosos contrafacta contrafactum , de vegades basats en peces del repertori profà Els misteris per als quals es compongué música original…

Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació collectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als orígens i en…