Resultats de la cerca

Vida Molt probablement es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat El 1756 entrà a la comunitat dels jerònims del monestir d’El Escorial, i un any després prengué l’hàbit de jerònim Dotat d’unes excellents qualitats per a la música, demostrà la seva perícia en el violoncel i el contrabaix, a més de l’orgue i el violí, i també destacà per la musicalitat de la veu El 1773 fou nomenat corrector de cant L’interès per la interpretació i la tècnica del cant pla quedà palès en el seu tractat Arte del canto llano en compendio breve y método muy fácil para que los particulares que…

Vida Fou alumne del Conservatori de València, on finalitzà els estudis amb el títol de professor de trompa Fou trompa solista de les orquestres de València i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i, durant vint-i-cinc anys, de la Residentie Orkest de la Haia, ciutat on, a més, fou professor del conservatori També impartí classes al Conservatori Nacional de Mèxic, a la Universitat Autònoma de Mèxic i a l’Institut per a Estudis Musicals Avançats de Montreux Com a solista actuà en nombrosos països europeus, als Estats Units, al Canadà i a Mèxic Entre els compositors que li han dedicat obres hi…

Desenvolupà el càrrec de salmista a l’església de San Isidoro de Madrid A la mateixa ciutat publicà un extens manual amb el títol Arte, o compendio general del canto-llano, figurado, y órgano , del qual es feren moltes edicions entre el 1777 i el 1862 El tractat, que està dedicat al cardenal Lorenzana, segueix l’esquema típic d’altres llibres similars, com ara el de Romero de Ávila del 1761 Dedica algunes pàgines a descriure el canto melodico o eugeniano practicat a la catedral de Toledo

El 1681 fou admès com a arpista de la capella de música de la catedral de Toledo Fou autor d’un important tractat d’acompanyament titulat Compendio numeroso de zifras harmónicas para harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano El llibre s’organitzava en tres parts, de les quals només es van publicar les dues primeres Madrid, 1702 i 1704, respectivament Bé que dedicat especialment a l’arpa diatònica i cromàtica, també s’estenia als altres instruments polifònics, seguint l’habitud hispànica del segle XVI Per la seva organicitat i modernitat, aquesta obra és considerada pels…

Vida Estudià filologia, filosofia i matemàtiques a Bolonya, al collegi dels jesuïtes de Roma, a Bourges i a Pisa, on es doctorà en lleis el 1618 El 1621 acompanyà el cardenal Corsini quan aquest estigué a París com a llegat papal davant el rei de França, i allà conegué Marin Mersenne Retornà a París en diverses ocasions el 1625 i el 1627 acompanyant el cardenal Barberini, amb qui també viatjà a Madrid el 1626 Durant tots aquests viatges aprofità per a visitar biblioteques i establir contactes amb altres estudiosos El 1629 fou nomenat secretari del Collegi Cardenalici, i el 1640 ocupà una…

Format molt possiblement pel seu pare, Juan Gómez de Navas, obtingué el càrrec d’arpista de la capella reial i de la cambra reial de Madrid el 17 de maig de 1669 El seu nom apareix en diversos textos aprovatoris d’obres musicals el Compendio numeroso para arpa , de Diego Fernández de Huete 1700 editat el 1702 les Reglas generales de acompañar , de José de Torres 1702, i les Curiosidades de canto llano , de Jorge Guzmán 1709 Després d’aquest any, desapareixen les notícies documentades d’aquest compositor S’han conservat una cinquantena llarga d’obres escèniques, litúrgiques i de…

Fou mestre de capella de la collegiata de Lerma Burgos 1616, de la catedral de Granada 1621, de l’església de La Encarnación de Madrid, de la catedral de Còrdova 1624-31 i, finalment, del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid Amic de Lope de Vega, aquest autor li dedicà la comèdia Carlos V en Francia Compongué una gran quantitat d’obres, entre les quals hi ha més de 500 villancets, més de 100 motets, el Rèquiem per la mort de Margarida d’Àustria perdut, diverses misses, 60 salms, antífones, himnes i un tractat teòric amb el títol de Compendio de Música Després del…

Fou organista de l’església parroquial de San Pedro el Real Sevilla a la segona meitat del segle XVIII, i el 1780 fou nomenat organista suplent de la catedral de Sevilla Molt possiblement tingué contacte amb els cercles illustrats de la Sevilla de l’època Fou un dels primers compositors hispànics que escriví composicions per a pianoforte 1764 Des del 1769 mantingué relació amb la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, per a la qual compongué, entre d’altres obres, les Seis sonatas para clave y fuerte piano , opus 1, que presenten una estructura bipartida lent-ràpid, de textura clara…

Vida Inicià els seus estudis a València i durant un cert temps formà part de la Banda Municipal d’Alacant La figura i el mestratge de P Pérez i Gascón l’influïren poderosament, tant en el vessant pedagògic com en la seva posterior decisió d’organitzar grups corals El 1860 creà l’Orfeó Valencià, una entitat pionera al País Valencià, encara que de curta vida Penella fundà la primera Escola Municipal de Música de València i organitzà bandes de música Des del 1899 fou professor de música a l’Escola Normal Superior de Mestres Publicà diferents mètodes, com el Método elemental para piano 1879, els…

Vida Per voluntat dels seus pares inicià la carrera de filologia, però la deixà per completar els estudis de música El 1853 ingressà al Conservatori del Liceu, on estudià composició amb Gabriel Balart La primera obra que estrenà fou Minerva El 1865 inicià la composició de l’òpera Rahabba , amb llibret del seu pare L’estrena al Liceu el 1867 fou prou bona, fet que l’animà a compondre dues òperes més, Giuseppe i La Ghironde Amplià estudis a París amb Daniel Auber 1869-71, però els esdeveniments de la Comuna l’obligaren a tornar a Barcelona, on el 1881 estrenà l’òpera La cova dels orbs Fou…