Resultats de la cerca

Hom s’hi refereix sovint en plural baixons Aparegué en l’orgue castellà, de jocs partits, al final del segle XVII És un joc de la mà esquerra que es complementa amb el del clarí de 8’ a la dreta

La proposta incloïa diverses activitats, que es realitzaven alternadament interpretació de cançons, recitació de poemes i estrena d’obres sobre textos de poetes com J Verdaguer, A Mestres, J Maragall, JM de Sagarra, J Carner i T Garcés, als quals es dedicaven les sessions Així mateix, complementà les sessions líriques amb concerts de música de cambra

És l’origen de tota una família de jocs Juntament amb els flautats i les flautes, complementa el conjunt dels jocs labials de l’orgue De timbre mordent i un xic aspre, semblant als instruments d’arc de l’orquestra, és molt ric en harmònics i molt suau en la intensitat del so fonamental, per això rep per analogia el nom de la viola de gamba Per la complexitat de la seva constitució, molt sovint la boca va equipada amb orelles i frens, i per la seva gran tendència a octavar és un joc difícil d’harmonitzar Aparegué en l’orgue al principi del segle XVII, i experimentà un gran…

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i complementà la seva formació com a cantant amb C Bracons de Colomer Després d’haver estat premiat al Concurs Francesc Viñas es perfeccionà a Palerm Debutà el 1971 al Gran Teatre del Liceu, on des d’aleshores ha interpretat diversos papers secundaris i alguns de protagonista, com el que feu en Èdip i Jocasta J Soler, que estrenà el 1986, o el de Paco de La vida breve , que ha interpretat en nombroses ocasions Ha cantat arreu de l’Estat espanyol i d’Europa El 1994 protagonitzà Babel 46 , de X Monsalvatge, al Festival de…

Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…

S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica Fou pianista de l’orquestra popular Jadris Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol Mas i Ros fou l’autor…

Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i Biblioteques…

Vida Estudià piano i composició al Conservatori de Música de Madrid El 1946 s’incorporà al món de la ràdio i el 1952 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya com a responsable de la direcció musical, fins el 1984 Promogué la fundació de diverses orquestres i grups de cambra, com són ara l’Orquestra i el Cor de Ràdio Nacional d’Espanya 1953-55 i l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967, actualment Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya Destaca la seva tasca com a crític musical, que exercí en els diaris Arriba 1952-76 i, des d'aquest any, El País , i que complementà amb la investigació…

De formació autodidàctica, complementà els estudis amb Mn Antoni Tomàs i Homs Fou director de la banda d’Horta de Sant Joan i fundador de l’orquestrina Esmeralda L’any 1956 s’establí a Barcelona, on creà les edicions Gil Membrado La seva activitat amb la cobla s’inicià el 1963, com a compositor i com a intèrpret de fiscorn a la Cobla Barcelona Fou el compositor de sardanes més prolífic de la segona meitat del segle XX, amb prop de 1300 títols, molts dels quals dedicats a personatges, agrupacions o poblacions, el més famós dels quals és La flama de la sardana El seu patró estilístic formal i…

Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, que dirigí durant dotze anys i de la qual fou també primer tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A…