Resultats de la cerca

Començà la seva formació musical a Estrasburg com a nen del cor catedralici El 1776 s’establí a París, on tingué gran èxit en els salons de la noblesa, especialment com a intèrpret dde vidre El seu opus 1, unes sonates per a teclat, el dedicà a Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI Arran de la Revolució Francesa s’exilià a Londres, on es guanyà la vida com a professor i clavecinista Tota la seva producció musical se centra en obres per a clavicèmbal o piano, vint-i-una de les quals són sonates amb violí opcional o obligat Les primeres obres, els opus 1 a 11, es publicaren a París entre el 1773…

Començà els estudis de piano amb la seva mare i el 1878 marxà a Moscou per estudiar al conservatori d’aquesta ciutat Allà rebé classes de K Klindworth piano i S Tanejev composició El 1884 es traslladà a Sant Petersburg, on estudià amb MA Balakirev, el qual, des de llavors, fou el seu mentor i la seva principal influència musical El 1893 rebé l’encàrrec de la Societat Geogràfica Imperial de recollir cançons populars de diverses regions del país Això li proporcionà un bon coneixement del folklore rus, coneixement que es reflectí en moltes de les seves composicions…

L’estat actual de la recerca no ha permès discernir amb claredat si es tracta de dues persones diferents o bé són el mateix personatge Un Joan Bonet de Paredes, conegut també com a Joan de Paredes, nasqué a Oriola a mitjan segle XVII i morí a Toledo el 1710 Fou mestre de capella i compositor Segons López Calo, la seva carrera musical s’inicià com a mestre de capella de Berlanga el 1680, càrrec que també exercí a Palència i Segòvia 1684 i, pels volts del 1686, al reial monestir de La Encarnación de Madrid Els darrers anys de la seva vida 1702 o 1706, segons López Calo obtingué la plaça de la…

Vida El coneixement del seu lloc de naixença prové de Felip Pedrell, que addueix el testimoni de Fèlix Torres Amat, i així ho recull Maria Sanhuesa en el Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana 2000 Des de molt jove ingressà a l’orde franciscà i residí a Castella Deixeble d’Andrés Llorente, exercí com a organista del convent de San Diego de Alcalá on consta els anys 1696 i 1697 i de San Francisco el Grande de Madrid des del 1707 És autor de quatre antologies organístiques escrites el 1706 Flores de Música , 1707 Pensil deleitoso de suabes flores , 1708 Huerto…

Lligada a una família de tradició musical, fou la primera dona que guanyà el Premi de Roma 1913, amb la cantata Faust et Hélène Compongué obres corals i instrumentals, i del conjunt de la seva obra destaca l’òpera inacabada La princesse Maleine , amb text de Maurice Maeterlinck, i algunes peces corals La seva producció palesa un gran coneixement del llenguatge contrapuntístic, així com un sentit constructiu que combinà amb tocs colorístics i exòtics

Durant la seva curta carrera definí el paper del seu instrument en el jazz Posseïdor d’una extraordinària preparació tècnica, mostrà una qualitat de so, un coneixement harmònic i, sobretot, un sentit rítmic sense precedents a l’època El 1939 fou descobert i contractat per Duke Ellington, a l’orquestra del qual feu una important aportació, com ho mostren els temes Koko i Concerto for Cootie Són també extraordinàries les gravacions que realitzà a dues veus amb Ellington al piano

Format inicialment amb Ramiro de Urrecha, el 1904 ingressà al seminari dels Claretians de Valmaseda Biscaia, on continuà els estudis musicals amb Martín Rodríguez Es formà en el coneixement de la tradició gregoriana i de la polifonia renaixentista, tradicions que conflueixen en la seva obra, juntament amb la música basca A partir del 1916 fou organista del Santuario del Corazón de María del Buen Pastor de Madrid La major part del seu catàleg és format per obres de gènere religiós

Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"

A partir del seu coneixement sorgit de l’estudi de B Khristov Bases rítmiques de la música popular búlgara 1913, B Bartók -un dels autors que més han emprat el terme- el definí com " aquella espècie de ritme en què el valor donat pel denominador de la fracció que indica el compàs és extraordinàriament breu prop de 300-400 de metrònom i en què tals valors fonamentals brevíssims, dins del compàs, no s’agrupen en valors majors iguals, és a dir, no s’agrupen simètricament"

Es formà com a pianista i després estudià musicologia a Berlín amb A Schering, H Sachs, HJ Moser i F Blume El 1939 es doctorà amb una tesi sobre Robert Schumann Des del 1948 ensenyà a Göttingen i, a partir del 1958, també a la Universitat Tècnica de Clausthal Era especialista en música del Renaixement i del segle XIX A més dels treballs sobre Schumann, feu interessants aportacions al coneixement de la música per a llaüt dels segles XVI i XVII i participà en l’edició de les obres completes d’Orlando di Lasso, compositor que estudià en profunditat