Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
conjunt/disjunt
Música
Adjectius que s’apliquen als graus d’una escala segons si són adjacents o no adjacents, respectivament, en un sistema escalar concret.
Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts 2a M, 2a m i 2a aug i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts intervals majors que els de 2a Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius per exemple, sensible i segon grau rebaixat, un interval com la 2a aug, que és…
walking bass
Música
En jazz, línia tocada en pizzicato pel contrabaix en valors iguals consecutius (generalment negres).
Les notes normalment es mouen per graus conjunts o en patrons intervàllics no necessàriament restringits a les notes principals de l’harmonia Aquesta manera de tocar sorgí quan els patrons de stride piano començaren a entrar en desús El seu primer desenvolupador fou Walter Page durant el període comprès entre el final dels anys vint del segle XX i el principi dels trenta Esdevingué, i és, el sistema bàsic d’acompanyament del contrabaix en el jazz En l’estil de bugui-bugui per a piano, és un patró repetit de mà esquerra en octaves
Miklós Perényi
Música
Violoncel·lista hongarès.
Nascut en una família de llarga tradició musical, a set anys fou admès com a alumne d’Ede Banda a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Es perfeccionà amb Enrico Mainardi i es diplomà a l’Acadèmia de Música de Santa Cecília de Roma el 1962 Un any després fou guardonat al Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals, celebrat a Budapest Continuà els estudis de perfeccionament a Puerto Rico amb Pau Casals 1965-66, que el convidà a participar en el Festival de Marlboro durant quatre anys consecutius Així mateix, ha estat convidat als festivals de Salzburg, Lucerna i Praga i…
vodevil
Música
Catalanització del terme francès vaudeville, que designa una cançó o poema francès de caràcter satíric dels segles XVII i XVIII i, per extensió, les comèdies musicals i els espectacles de varietats dels segles XIX i XX.
El terme fou el resultat de la corrupció i confusió de dues expressions vau de vire , una cançó popular normanda de caràcter satíric del segle XV, i voix de ville , una cançó refinada del segle XVI de caràcter líric o amatori La paraula vaudeville , d’ús comú a partir del final del segle XVI, feu gradualment referència al llarg del segle següent a cançons per a ballar i beure que, emprant melodies preexistents, satiritzaven els esdeveniments polítics o cortesans Al final del XVII i principi del XVIII foren introduïdes al teatre amb gran èxit i donaren lloc a les anomenades comédies en…
lai
Música
Forma poeticomusical de la baixa Edat Mitjana, de considerable extensió i pràcticament sempre monofònica.
Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…
fantasia
Música
Peça instrumental d’estructura lliure o manllevada d’altres formes.
Sovint s’aparta de la conducció narrativa estàndard per evocar el caràcter d’una improvisació Originada durant el segle XVI, la fantasia fou durant el Renaixement una obra polifònica basada sobretot en el contrapunt imitatiu i que sovint incloïa passatges glossats, com a les fantasies de JP Sweelinck En aquesta època el terme fantasia i d’altres com ara ricercare , capriccio o toccata eren emprats per a anomenar obres molt similars L’expansió tonal pròpia del Barroc aportà a la fantasia l’ús de modulacions sobtades, enllaços consecutius d’acords de dominant -amb el consegüent…
diatonisme
Música
Concepte que s’aplica a escales, intervals, acords i passatges musicals formats per les notes d’un sistema heptatònic (grup de set notes consecutives de la sèrie de quintes).
Diatonisme © Fototecacat/ Jesús Alises Prové del grec dià tónos ‘a través dels tons’ Aquest grup de set elements consecutius de la sèrie de quintes, ordenats de greu a agut, forma l’escala diatònica comuna als modes eclesiàstics, al mode major i al mode menor natural L’escala diatònica té, entre notes consecutives graus conjunts, només dos tipus d’intervals diferents 2a M i 2a m Dins d’una octava hi ha cinc intervals de 2a M i dos de 2a m, aquests últims separats al màxim entre si Els intervals i els acords diatònics són, en principi, els que es poden formar amb les notes de les…
quartet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per dos violins, viola i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…
física del so
Música
Part de l’acústica que descriu de manera objectiva els fenòmens de producció i transmissió del so.
El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…