Resultats de la cerca

A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica Després anà a Cuba i a Buenos Aires Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent Morí…

S’ha dit per tradició que Bassani, un dels millors violinistes del seu temps, fou deixeble de G Legrenzi i de Giovanni Battista Vitali, i alhora mestre d’A Corelli, però són fets que encara no han pogut ser demostrats En qualsevol cas, fou una de les figures principals de l’Escola de Bolonya, membre de l’Accademia Filarmonica des de l’any 1677 Ocupà el càrrec de mestre de capella a Mòdena, Bèrgam i a l’Accademia della Morte i la catedral de Ferrara, i per a aquest darrer centre compongué una gran quantitat de música litúrgica que ha restat manuscrita També compongué algunes òperes, que s’han…

Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…

Vida Ordenat de sacerdot, treballà a Notre-Dame de París des del 1529 i a la Sainte-Chapelle el 1532 El 1536 fou promogut a mestre de cor de la institució, lloc que va conservar fins a la seva mort Obtingué una canongia a Melun Illa de França, diversos honors i, cap al final de la seva vida, els favors d’un mecenes, el senyor de Villeroy Mantingué contactes amb els principals actors de l’escena musical parisenca del seu temps Pierre Attaingnant, Thomas Champion i Claudin de Sermisy, amb motiu de la mort del qual escriví una deploració inspirada en la que Josquin Des Prés…

Correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a les dues províncies belgues de Flandes i al sector continental de la Zelanda Neerlandesa Música culta Vegeu Bèlgica , Escola Francoflamenca Música tradicional La religió i la llengua han tingut un paper fonamental en la definició de les formes de la música tradicional d’aquesta regió Els flamencs, que parlen un dialecte neerlandès i són de religió catòlica, es diferencien dels seus veïns meridionals per l’idioma i dels holandesos del nord per la religió Això ha produït un cert grau d’aïllament respecte als països del voltant i…

Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar rendibilitat al…

Té el seu origen en l’antic Institut Espanyol de Musicologia IEM , fundat a Barcelona el 1943 pel prestigiós musicòleg Higini Anglès , amb l’objectiu d’impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya Des del 1968, forma part del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats IMF creada amb la finalitat d’agrupar en una sola institució tots els centres d’humanitats que el CSIC tenia a Barcelona  Té com a funcions principals conservar, investigar i inventariar la música històrica hispana —tant la culta com l…

Etimològicament, Pèrsia deriva del nom parsi o farsi, poble que, provinent de l’Àsia central, s’assentà durant el primer millenni aC a la regió est d’aquest país En l’actualitat, Fars és el nom de la província sud-oest de l’Iran Geogràficament, Pèrsia es dividia en dues grans regions separades pel desert, que representava també una divisió entre dues cultures diferents mentre que la regió oriental tingué afinitats amb la civilització de l’Indus, l’occidental mantenia estrets vincles amb Mesopotàmia Durant prop de dos millennis ~2350-638 aC s’hi desenvolupà la civilització elamita, que ocupava…

Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la incorporació dels…

Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a…